Assenyala Campbell que “tot ésser humà és educat en algun tipus de mite”, potser s’hi podria afegir que cada família i cada persona té, a més, els seus mites particulars.
Els mites, tots els mites, aquests fets falsos que es donen com a vers es fonen o s’esbuquen amb el coneixement.
Un exemple paradigmàtic de mite familiar en podria ser “l’arbre de la sínia”. Just a peu de la tenassa de la sínia de l’hort de sa Begura, a la banda de mestral hi havia l’esponerós arbre mític.. Continua →

L’experiència de ses Sitges, amb les seves etapes i daltabaixos es perllongà al llarg de trenta-dos anys entre certa indiferència local, però també amb identificacions, implicacions i compromisos encoratjadors. Hi pens cada vegada que pas vora el Ginkgo que ens regalà el felanitxer Pere Vicenç en una d’aquelles colònies d’estiu on hi portava la seva filla. Un meravellós obsequi . Segurament no el vam saber sembrar; ho vam fer massa prop d’un fasser i amb la lluita per viure aquests és desenvolupa més ràpidament que no el Ginkgo. A l’hora sembrar no sempre es te en consideració el posterior desenvolupament.

Es una de les plantes a qui volia retre homenatge abans d’acabar l’any, i encara a temps per poder fotografiar les singulars fulles, ja grogues poc abans de caure. Continua →

La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats.
Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre.
He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra molt apropiat per criar-s’hi una planta determinada, que s’hi fa més fàcilment i vigorosament que en altres llocs) no hi ha esclata-sangs. Continua →