Hi ha coses que veim cada dia i no mos adonam dels detalls, de les diferències evidents. Com veis a la foto un mac de torrent és rodonenc i el de la mar és aplanat. El de torrent ha anat rodolant i el de la mar ha anat i tornat rossegant… d’aquí aquesta diferència de forma. Continua
Sempre m`han cridat l’atenció les arades que s’empraven amb les bísties, n’hi havia per solcar la terra, per girar-la, per entrecavar… fins que vaig veure aquesta que vos present, és la mes senzilla, però mirant i mirant me’n vaig adonar de que és la base de totes les arades.
Aquest morral, fet amb filferro gruixat, és un exemple de la manufactura només de mans. Continua
(Altres possibles títols: força del grup o sentir-se important)
Justificació:
-Amb les noves informacions, a vegades, es tomben mites. En aquesta ocasió aquell conegut “res millor que universitat d’anomenada, amb bons professors!”.
-Aquesta nova informació va servir de tema de debat amb una mare preocupada per la tria d’universitat de les seves filles. (Val a dir que no crec que aconseguís fer-la canviar d’opinió).
-Em resultà un descobriment sorprenent. Continua
També conegut amb els noms “investigació de Snowdon” o “cas de les monges”
Justificació:
-Adesiara detectam que, amb intervenció de múltiples circumstàncies, no totes les vides són iguals.
-Cert és, també, que sols podem actuar fins on ens arriba la mà. Vull dir que, per exemple, si volem intentar millorar el desastre climàtic que sembla que ens arriba, tan sols podem fer tres coses: posar esment en la petjada energètica que cada un de nosaltres, deixa; reciclar bé afegint-hi les altres R (reduir i reutilitzar); i pensar molt bé a quina formació política regalam el vot. Continua
He vist aquesta foto de coloms i rapinyaires i m’ha vengut al cap que la naturalesa és la que és i nosaltres feim lectures parcials d’ella ,segons les nostres vencies,coneixements …i altres diversos factors. Continua
En aquest cas no es presenta, com sol ser costum en aquesta sèrie EC de Card.cat, una investigació universitària, sinó un concepte que arrela en la mitologia grega.
Justificació:
-L’època d’exàmens ens recorda que, adesiara, independentment de la personalitat que hom tengui, tothom ha de passar per un mateix sedàs. El procés uniformador de l’escola, per exemple, és assenyalat i desmuntant per múltiples teòrics i professionals. Des de Francesco Tonucci -a qui li hem manllevat el preciós dibuix que acompanya l’escrit- fins al mediàtic Ken Robinson.
-L’efecte Procust, es pot aplicar, també, a manera de reflexió, en un vessant personal: de quina manera passam pensament i les posteriors accions, pel sedàs del desig o de la conveniència personal.
-I també en molts d’altres entorns: empresa, religió, política… si no t’adaptes a criteris et tallen els peus i/o el cap. Acostumam a menysprear i bandejar la persona que sobresurt Continua
Ceberio i Watzlawick de la prestigiosa escola de Palo Alto ens parlen de constructivisme i pensament sistèmic…tot un canvi de paradigma!. Continua
Una post de batre (cast:trillo) esta formada per un parell de taulons afegits entre ells per travesses també de fusta i la cara ventral plena de llenques de pedra foguera (cast:silex),que estirada per un bou o una bèstia per damunt les garbes esteses a s’era, tallaven la palla i desfeien ses el gra de les espigues. Continua
Justificació:
-Tema recurrent que sol sortir a les sèries d’educació d’adolescents. L’educadora pacte amb els present perquè diguin que la cartolina és vermella essent blava I el darrers que arriba, que no està en el joc, l’arriba a veure del color que diuen els altres.
-Lliga amb el “No rompan filas” de Browning comentat anteriorment:
-El grup ens condiciona més del que pensam. Continua
Justificació:
-Amb un “tothom ho fa” a vegades intentam justificar una conducta que sabem que no és encertada. (Per exemple deixar fems a fora vila o avançar en una cua).
-D’un calatge molt més profund és intentar entendre les motivacions i actituds de les persones veïnes, llorencines, en els desastres de 1936. Un desastres que, com tots sabem i adesiara ens recorden els que treballen la Memòria històrica, encara cuegen. Continua
Justificació:
-Des del naixement sembla com si ens hagués tocat jugar un determinat paper. Nins blau, nines rosa. Un costum vell que encara perdura -basta mirar qualsevol catàleg de juguetes-. que s’haurà de rompre si s’aspira a treballar la igualtat.
-A més, en el nostre cas, la formació de moltes de les padrines -no cal insistir en la transcendència formativa de la padrina materna- deriva de la moda del seu temps on hi tenia un important pes l’ideari de la Secció Femenina. Per sintetitzar-ho i amb paraules de Pilar Primo de Rivera: “A través de toda la vida, la misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó: ‘No es bueno que el hombre esté solo’. Y formó la mujer, para su ayuda y compañía, y para que sirviera de madre”. Continua
Ara mateix es donen una serie de circumstàncies que possibiliten la present divulgació d’una sèrie d’experiències científiques.
D’una banda la sintonia amb aquella coneguda sentència de McTaggart: “Cada nova troballa de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”. Continua
La primera vegada que vaig sentir aquesta expressió va ser aguntant una cinta de medir en una cova mentre en JA Encina prenia mides i la dibuixava. El sostre de la cova s’havia enfonsat i ell dibuixava l’enderrosall de pedres, i de sobte amollà: Continua
Sempre m’han cridat l’atenció les eines antigues, de disseny senzill, per una feina específica o no, i difícilment superades a dia d’avui. Queien be dins la mà i feien la seva funció, tant avui com segles enrera.
Avui vos mostr un entrescador, és una làmina de ferro amb un mànec i unes mosses que servien per tòrcer les dents d’una serra o xorrac, cap a la detra i cap a l’esquerra alternativament fins que s’acabava a l’última dent. El fet d’aquesta desviació a una i altra banda de les dents facilitava la sortida de serradís al temps en què es feia el tall. Continua
Probablement, si esmentava els noms d’Ugur Sahin, Ozlem Tureci, Sarah Gilbert, Derrick Rossi o Noe Mercado, la majoria dels lectors no sabrien de què els estic parlant, com també em passava a mi abans de cercar-los per internet. En canvi, si posava els noms Pfizer, Astra Zeneka, Moderna o Johnson & Johnson, molta gent veuria tot d’una que estava xerrant de quatre de les vacunes que s’han desenvolupat per protegir-nos del covid-19. Continua
L’empresa mallorquina GenoMI Diagnostics, que es dedica al desenvolupament de dispositius diagnòstics, va ser un dels 4 finalistes del “Premio Nacional PYME del Año 2020” en la menció lluita contra la COVID19, atorgats per la Cámara de Comercio de España amb el suport de Banco Santander.
Després de ser nominada finalista a l’edició balear dels premis com a millor PYME dedicada a la lluita contra la COVID19, GenoMI va ser l’única empresa de les Illes Balears en ser seleccionada per les finals a nivell nacional. A la gala de lliurament dels premis, presidida pel Rei d’Espanya Felipe VI, finalment no va resultar guanyadora. Continua
Quina explicació té la diferència de color en els humans? Sabeu quina diferència hi ha entre una persona negra i una blanca? Idò 1 gr de pigment, anomenat melanina, i record que això és una mil·lèsima part d’un Kg.
Llegint damunt l’evolució de l’home, em demanaven d’on venien els negres i no trobava cap resposta que em deixàs satisfet. Un dia vaig canviar la pregunta: d’on vénen els blancs? I ho vaig veure clar: el blancs venim dels negres. El primer ascendent de l’home que va caminar a dues cames, segons les dades actuals, va aparèixer a l’Àfrica; els esquelets trobats ho confirmen i els estudis genètics, també. Continua
Tens la sensació que fas les coses de manera desordenada?. No tens clar ni els punt d’inici, ni el final?. No saps quan has de celebrar els èxits?… Continua
Laura Llull Estrany, filla del manacorí Jaume Llull, i la vilafranquera Rosa Estrany, va néixer a Palma l’any 1984 , i des de ben petita sempre va passar els estius a s’Illot, amb els seus pares i padrins, Bàrbara “Ferrera” i Paco “Agostí”, i fa uns anys va ser la Pregonera de les Festes de s’Illot. Continua