El passat divendres 24 de febrer , la Consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, va visitar la Unitat Bàsica de Salut i Consum de Sant Llorenç des Cardassar, per conèixer la reforma de remodelació de les obres que han finalitzat aquest mes de febrer. Continua
De la difícil aventura de poder-se comprar un cotxe a la situació actual.
Unes pinzellades amb mirada de milana Continua
Comunicat
El proper dissabte 4 de març, Manacor tornarà a dedicar una fira a les dones i al seu talent. La III Fira de les Dones té la finalitat de visibilitzar les artistes, artesanes i els diferents projectes a què es dediquen les dones del municipi i d’arreu de Mallorca, donar-los un lloc a l’espai públic i reivindicar aquest paper. Continua
Si poguéssim aplicar qualificatius a les plantes, diríem que el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) és la més abundat i humil de les nostres plantes.
No és el cas, tot ésser viu viu el viure que vol viure, és així que els qualificatius son ocurrències humanes que obeeixen als interessos de qui els usa. Continua
Aquest dissabte, 11 de febrer, a les 20.00 h es durà a terme el TRIBUT A HOMBRES G, a l’Espai 36. El preu de l’entrada és de 12€ anticipada i 15€ el mateix dia a taquilla. Es pot comprar a través de ticketib.com o a la mateixa taquilla de l’Espai. Continua
Un dia d’hivern, vora la foganya ens contà l’anècdota. Era xerrador i, sobre tot, contador de coses que recordava de la seva jovenesa.
Francesc Clapés “es Germà Migollo” vivia en el seu estimat Béjar “-Heu de venir un dia…”, però cada any solia fer estada a Sant Llorenç. Li agradava la festa de Sant Antoni, visitar la família i fer seguiment del seu germà Jaume. Continua
El divendres 3 de febrer, al Palau de l’Almudaina, seu de la Caserna General de la Comandància General de Balears, va tenir lloc la signatura del plec de condicions per a la cessió demanial de part de les instal·lacions del Ministeri de Defensa a l’arxipèlag de Cabrera , a favor del Parc nacional Marítim Terrestre (PNMT). Continua
Un caramull de pedres. Material reciclat i triturat. Totes semblants, cap d’igual. Forma, origen i tamany determinen la seva singularitat.
Amb el caramull de fons, una frase de Stephen R. Covey. Les nostres percepcions, la lectura que en fem del que ens arriba pels sentits és el que hem de començar a canviar, si es que volem canviar determinades situacions. Continua
Ara gairebé ningú en parla. Una dolència habitual que va a menys. Els que tenim certa edat, potser n’hen sentit parlar…o les hem sofrides!
Apareixien a l’hivern, en els dits o les orelles. “Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració” Continua
El proper divendres dia 3 de febrer a les 20 hores l’especialista en educació vial Antoni Cànovas oferirà al saló d’actes de l’Associació Cultural s’Agrícola una conferència titulada «Seguretat vial i mobilitat de present i futur». Presentarà el conferenciant Antoni Nadal, exentrenador de Rafel Nadal. Continua
La curiosa anècdota d’avui no és gaire vella, potser té una trentena d’anys.
Parla de la relació entre el món agrícola tradicional i els nous usos i costums d’aquesta, nostra generació, que malgrat les seves arrels pageses ha viscut en altres àmbits. Continua
M’agrada donar voltes al ésser i comportaments humans. I en concret l’habilitat per justificar el que considerem oportú.
La imatge d’una roca amb un pixarell.
Tots som únics. I, en general, ens creiem ina mica millors que la mitjana Continua
Front a l’agricultura extensiva i tradicional, la dels tactors, grans extensions i la dels adobs sintètics que a la llarga s’ha evidenciat que empobreixen la terra, sorgeix, -entre d’altres rera les experiències de Savory- una nova manera de mirar fora vila, tot cercant harmonia i l’equilibri ecològic- Continua
L’anecdotari llorencí es centra, avui, en la plaça Nova
Tots els topònims porten un missatge implícit. “Sa plaça Nova” és un d’aquells que evidència l’existència d’una plaça anterior. Continua
Dia de Reis.
Plàcid passeig familiar per la platja gairebé deserta.
Mondragó regala un enfilall de bones imatges.
Tarda plaent, dolça.
Ben diferent i alhora, en certa manera, semblant a les mirades d’ulls oberts i somriures il·lusionats i il·lusionants dels infants en la nit anterior. Continua
Si es fes una consulta a les persones que ronden els setanta-cinc anys sobre la seva primera experiència laboral, segurament un bon grapat contestaria “anar a collir ametles a Pocafarina”.
Acceptaven els nous collidors i collidores a partir d’haver fet la primera comunió. Certament se’n començava a parlar una mica abans (-”Ja t’has apuntat? – Jo hi aniré amb sa caminona d’en Bernat Xaret!” -a Calicant- o “-Jo hi aniré emb el camió d’en Llavorim!” -dins la caixa del camió, a Pocafarina-). El dilluns de Sant Llorenç començava la tasca. Continua
Amb la intenció de descobrir la possible llegenda que s’hi amagava es plantejà una pregunta lògica:
-”Qui era n’Antoni Potent?”
La resposta resultà ben decebedora:
-”Res, només era per fer por, -Ara vendrà n’Antoni Potent!, ens deien.” Continua
Segons conten -en aquest cas concret l’anècdota és descrita per n’Antoni Pascual- l’inici de la fama de les verbenes llorencines s’inicià a l’any 1950 amb l’actuació de “Los Clipers”. Sembla que el grup, que sonaven i cantaven sense altaveus, quan va venir aquí ja disposava de certa fama.
La plaça de l’Ajuntament encara no estava arreglada i posaven un escenari a la banda de llebeig. Continua
Som de l’opinió, segurament compartida per alguns dels lectors, que les modes, totes les modes potser nascudes a un altre cap de món, acaben arribant a tots i cada un dels nostres pobles. Potser tard i un tant aigualides, però acaben arribant.
Es parla de modes en sentit genèric, pot afectar al menjar, al vestir, al moure’s i , fins i tot, al pensar.
Ningú es pot alliberar de la relació amb el altres, ni amb els mitjans de comunicació. Continua
Les seves mans plenes i calloses amarraven la palanca de la manxa de l’orgue de l’església parroquial amb suavitat i, alhora, seguretat. Amb el seu invariable ritme personal, amorosenc i constant, assegut sobre la caixa, anava alçant i baixant la palanca, treball inevitable per carregar d’aire la manxa, el dipòsit que donant sortida a l’aire possibilitava el so excepcional i majestuós dels canons de l’orgue parroquial.
La seva cara rodonenca, en aquest punt que es situa entre la seriositat i el somriure, transmetia tranquil·litat, bonhomia i serenor. Continua