Aquest morral, fet amb filferro gruixat, és un exemple de la manufactura només de mans. Continua
Món: morral de bèstia
1
Arxiu de la categoria: Història
Una pinzellada patrimonial
La revista veïna Cent per Cent publica una petita ressenya del patrimoni històric llorencí: enllaç
Món: generacions robades (o més).
Aquesta setmana sortía a la premsa,el cas de James Papatie, un indígena canadenc a qui, de nin, havien robat als seu pares. Ho havíen fet les autoritats del país, per dur-lo a un centre de l’Estat amb la intenció de rebre una educació d,acord amb els interessos de la societat actual: havia d’oblidar tot el que sabía del seu poble d’origen…,o morir. Continua
FINALITZA LA TERCERA CAMPANYA DEL PROJECTE “ESPAIS DE LA BATALLA DE MALLORCA”
El grup d’investigació “Batalla de Mallorca”, que té l’objectiu d’investigar, localitzar, identificar i protegir els espais i restes materials i arqueològiques del desembarcament de Bayo a Mallorca l’any 1936, ha finalitzat la tercera campanya del projecte Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022. Aquesta darrera etapa s’inicià el passat dilluns, 12 de juliol, i s’allargà fins al divendres d’aquesta setmana. Continua
Arquitectes Talaiòtics
El pròxim dissabte, 17 de juliol, a les 19 h al Talaiot de na Pol, podreu gaudir del taller “Arquitectes Talaiòtics”, a càrrec de l’arqueòloga Raquel Barceló. Continua
Món. Eines singulars: portar-relles
Vet-aquí una altra eina que no hem tingut a Mallorca, evitava haver de dur a pes o carregar al carro o a la bístia per trasportar l’arada al lloc de feina. Quan vaig veure un original em semblà tan curiós i útil que no vaig parar fins haver-ne fet una reproducció amb materials actuals; i vaja si la vaig provar, va mel.
Món: post de batre
Una post de batre (cast:trillo) esta formada per un parell de taulons afegits entre ells per travesses també de fusta i la cara ventral plena de llenques de pedra foguera (cast:silex),que estirada per un bou o una bèstia per damunt les garbes esteses a s’era, tallaven la palla i desfeien ses el gra de les espigues. Continua
Món. Enterrament en calç (A la prehistòria balear)
MÓN: ENTERRAMENT EN CALÇ ( A LA PREHISTÒRIA BALEAR)
Serà que no, a la prehistòria balear no se va enterrar en calç
Anem a veure perquè. La calç és mala d’aconseguir, se fa de pedra calcària com la de la foto, però es necessiten temperatures molt altes, entre 900 i 1.200 Cº, durant molt de temps. Un forn de calç,depen del tamany,necessitava uns 1.800 feixos de llenya per aconseguir que la pedra es transformàs en calç, i de segur que en l’època de què xerram, entre el 1.000 i el 100 Ac, no se va fer. Continua
Món: L’any de la desgràcia. Ciutadella
Amb aquest nom coneixen els ciutedallencs l’any 1558. Dia 30 de juny es plantaren a la ciutat 140 naus de turcs. Aconseguiren entrar a la ciutat el 9 de juliol. Ho varen destruir i tot i varen ser preses i captives 3.495 persones, que van portar a Constantinopla, el gran mercat mundial d’esclaus, ja fos per vendre’ls o demanar rescat. Continua
El jaciment prehistòric de sa Ferradura de Porto Cristo, la fortificació més antiga de Mallorca
La novena campanya d’excavació del jaciment prehistòric de sa Ferradura, a Porto Cristo, ha tingut lloc durant tres setmanes d’aquest mes d’abril i maig. Aquesta intervenció s’emmarca dins el projecte Entre Illes, un projecte més ampli que duen conjuntament l’Ajuntament de Manacor, l’Ajuntament de Ciutadella i l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor. Continua
Conferència: Identificació de víctimes en les fosses de la repressió feixista
Món: Genoma del Neandertal
Vet aquí un llibre amb uns trets molt especials:
Parla de l’home de Neandertal del qual s’ha tret tota la seva dotació genètica. Aquest “homo” va existir entre fa 300.000 i 30.000 anys. Continua
Con de detritus
La primera vegada que vaig sentir aquesta expressió va ser aguntant una cinta de medir en una cova mentre en JA Encina prenia mides i la dibuixava. El sostre de la cova s’havia enfonsat i ell dibuixava l’enderrosall de pedres, i de sobte amollà: Continua
Sobre les causes de la Germania mallorquina
Guillem Morro Veny, historiador, ha escrit aquest article, que compartim amb vosaltres per a la Xarxa Territorial de l’Obra Cultural Balear.
SOBRE LES CAUSES DE LA GERMANIA MALLORQUINA
La Germania fou un moviment social que, per l’impacte que va produir en la
societat mallorquina, es pot considerar una vertadera revolució, una fita en la història
baix-medieval de Mallorca que marca un abans i un després. Tot i que en una primera
fase es manifestàs com una revolta, efecte d’un malcontentament secular de profundes
arrels econòmiques i fiscals, al llarg del procés va derivar en revolució. Continua
Son Oms
Un desastre arqueològic que Antoni Font ens recorda perquè donaem a conèixer ja que potser molta gent desconeix: la destrucció de l’espectacular jaciment de Son Oms per fer-hi un aeròdrom a Palma. Continua
Farines ecològiques i Bellver Ric
Sovint palpes el mòbil una hora i no en treus res de profit, però en altres ocasions amb un sol clic descobreixes coses (fins i tot prop de ca teva com en aquesta ocasió) més que interessants que s’interconnecten entre si. Va ser el cas del passat divendres, quan un amic de Son Carrió, en Toni Vicento (gran aficionat a l’agricultura i, sobretot, a l’apicultura) me va fer arribar un enllaç d’una entrevista d’un agricultor que prop d’aquí (a Bellver Ric) produïa varietats de farines ecològiques. En aquest sol article s’ajuntà la desconeixença d’aquesta explotació agrícola ben veïnat de Sant Llorenç; una aproximació interessant a aquest tipus de farines que darrerament sents anomenar als forns (espelta, xeixa…); el descobriment d’una finca veïna, i els seus paratges corresponents, amb jaciments arqueològics inclosos; i el misteri d’un camí antic medieval empedrat que unia Sant Llorenç amb Manacor (que encara ara no he solucionat, si algun il·lustrat lector em vol ajudar). Continua
Activitats al Parc natural de Llevant
Per rememorar el temps de la república volem fer un recorregut pels diferents escenaris per explicar les històries reals que passaren aquí, en el Parc. De la mà de Jaume Morey coneixerem els que varen sobreviure escapant de la guerra per les nostres muntanyes. I també les històries del temps dels abscondits o les dels presos del camp de concentració.
Els diferents escenaris de la guerra al Parc natural:
Continua
L’expedició catalana a Mallorca. De la gènesi a la retirada. Josep Massot i Muntaner
Demà, dilluns, 29 de març, a les 19 h, a la Sala de Dalt del Teatre de Manacor, s’emetrà la conferència enregistrada de Josep Massot i Muntaner, assagista, historiador i filòleg. El títol és “L’expedició catalana a Mallorca. De la gènesi a la retirada”.
Aquesta lliçó sobre la història de Mallorca també es podrà seguir pel canal de YouTube de l’Ajuntament de Manacor Continua
Sobre les causes de la germania mallorquina
Guillem Morro, historiador, ha escrit aquest article per a la Xarxa territorial de l’Obra Cultural Balear en el marc de la commemoració dels 500 anys de la revolta social.
SOBRE LES CAUSES DE LA GERMANIA MALLORQUINA
La Germania fou un moviment social que, per l’impacte que va produir en la societat mallorquina, es pot considerar una vertadera revolució, una fita en la història baix-medieval de Mallorca que marca un abans i un després. Tot i que en una primera fase es manifestàs com una revolta, efecte d’un malcontentament secular de profundes arrels econòmiques i fiscals, al llarg del procés va derivar en revolució.
En esclatar la Germania (1521) feia més de 130 anys que els efectes traumàtics
del deute públic pesaven com una llosa sobre l’estament popular sense que cap de les
resolucions reials (estatuts, pragmàtiques, regiments…) hagués aconseguit alleugerir-ne, significativament, el seu volum. L’any 1390 el deute s’apropava a les 300.000 lliures, en esclatar la Germania superava les 400.000. Ni els forans ni els menestrals podien explicar-se com era possible tal paradoxa. Les classes populars pagaven les imposicions i contribucions municipals, i no obstant, el nivell del deute lluny de rebaixar-se, creixia. Continua
Batles democrátics (i VI)
MATEU PUIGRÒS SUREDA
Maig de 1995 – Novembre de 2021
La participació de Mateu Puigròs en les tasques municipals llorencines ha batut tots els rècords d’ençà que el municipi se separà de Manacor, el 1892: ha format part de l’Ajuntament des de les primeres eleccions municipals de 1979 (42 anys); ha estat el batle que més ha durat en el càrrec, entre 1995 i 2021 –si els pactes amb el PSOE es compleixen– (26 anys); i ha estat el primer carrioner en ostentar la batlia. Són unes dades que difícilment es tornaran repetir. Continua