Arxiu de la categoria: Història

AL6-La Parrala

Publicat el per
Respon

Conten com a cosa certa que després de la Guerra de 36 en el poble de Sant Llorenç,hi quedà un petit destacament de soldats. Els rojos havien reembarcat definitivament i amb la forta repressió durant i després d’aquell any -passades l’oli de ricí, detencions, bandejament de tota persona no addicta al Règim…- tot restava controlat, però per un si de cas!; els soldats hi romanien i es relacionaven amb la gent llorencina.

D’aquell grup de soldats, alguns destacaren per la seva planta i simpatia. Eren guanyadors i portaven uniforme i això els donava un valor afegit. Continua →

AL4-Galleres

Publicat el per
Respon

Quan es detecta la seva pràctica a determinats països llunyans o es veu en el cinema, les bregues de galls semblen una practica primària, molt primària i inhumana. Es situa en el vell pressupòsit que el sofriment dels animals és de segona o tercera categoria. Un posicionament homocèntric i patriarcal, aquell de “l’home per damunt totes les coses” com s’explicava en l’episodi de la Creació.
Tal posicionament sorprèn sols relativament, es clar!. Ben fresca és la consideració de l’ús dels bous, en diverses formes des de “corridas de toros” a “embolaos”, en actes on el sofriment es desfressa d’art o de cultura popular tradicional. Continua →

AL3-Els crits

Publicat el per
Respon

Ens hem de situar en un Sant Llorenç rural, on bona part de les famílies vivien de la producció de set o vuit quarterades i, com la parella de la imatge, es desplaçava amb carro. Amb poca premsa i encara menys comunicació exterior els temes de conversa s’allargaven i allargaven: -Què fa el matancer? -Es un gust veure’l menjar? -Fa calor avui, no n’havia tenguda tanta mai…i coses semblants.

Quan la gent, exclusivament homes i fonamentalment joves feien vetlada en el cafè, fumant, jugant o parlant (ja se’ns fa difícil recordar-ho o imaginar-ho). Quan l’avorriment vessava, en tropa, sortien a er alguna eixida, normalment una annerotada on algun veïnat en rebia les conseqüències. Una situació molt semblant a la bellament descrita per Mn. Galmés a “Flor de card” quan parla dels boiets i En Rosset Baió. Continua →

AL2-S’esquerranet

Publicat el per
Respon

Sabem de tendències ideològiques, de patrons de comportament, de la singularitat de les persones… i malgrat això tenim tendència a pensar que el procés de pensar de les altres persones és igual al nostre.

De la mateixa manera tenim tendència a pensar que les condicions de vida que ara tenim són les normals o usuals tant si es refereix a l’espai com en el temps. Però no és així. Cal contextualitzar. Per curar les distorsions sovint s’assenyala que es bo viatjar, llegir i no deixar mai d’aprendre coses noves. Continua →

14ª edició de Els poetes i la memòria històrica, 2022

Publicat el per
Respon

Ahir vespre, a l’Estació de Sant Llorenç, es celebrà la 14ª edició de ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA. Amb molta assistència de públic l’acte s’inicià amb unes paraules del president de la delegació de l’OCB de Sant Llorenç, Tomàs Martínez, que explicà el per què d’aquest acte i agraí la col·laboració de totes les persones i entitats implicades en dur a bon port aquesta activitat.
Continua →

AL0 – Presentació

Publicat el per
1

AL – Anecdotari llorencí

Anam a encetar una nova sèrie de narracions curtes, un anecdotari llorencí (AL). Segons el diccionari una anècdota és un “fet particular més o menys curiós i poc transcendent”; es presenten, idò, una petita relació d’anècdotes locals que es donàren en el ja llunyà Sant Llorenç preturístic.

Quin interès hi podria haver rere anècdotes relatives al passat i pocs transcendents?. Diria que l’objectiu és doble. Continua →

Els poetes i la memòria històrica. 14ª edició

Publicat el per
Respon

Divendres, 5 d’agost, a les 20,30 hores, a l’Estació de Sant Llorenç, tendrà lloc la 14ª edició de ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA, un acte organitzat per l’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç i que compta amb el suport de l’Ajuntament en el marc de les festes patronals.

Com cada any la música i la poesia seran les protagonistes de l’acte que, enguany, tributarà homenatge a Joan Lacomba, que ens deixà fa uns mesos. Continua →

S’exhumarà la platja de sa Coma a la recerca de la fossa comuna de la Guerra Civil

Publicat el per
Respon

Així ho informa el diari Ultima Hora (podeu ampliar la notícia pitjant a l’enllaç que posem més a baix). Ara falta saber quan (supòs que fora de temporada turística) i alguns detalls més i si la mesura desperta controvèrsies (als comentaris del diari ja han sortit veus discordants). Continua →

Inaugurada al port de Cala Bona l’escultura «Sa dona de Cala Bona» en record a na Magdalena Rigo, primera dona bomber d’Europa

Publicat el per
Respon

El passat dissabte dia 14, es va inaugurar en el port Cala Bona una escultura en record a na Magdalena Rigo. Una dona que mira decidida al mar, de bronze, creació de l’artista serverí Rogelio, i vol representar l’essència de la primera dona bomber d’Espanya i d’Europa. Una obra que pretén ser un homenatge i un record etern a la valentia, solidaritat, carrera i lluita per la igualtat de Magdalena Rigo. Continua →

Pregó Festes Patronals Son Carrió 2022 a càrrec de Mn. Francesc Vicens Gomila

Publicat el per
Respon

Pregó íntegre i complet de les Festes Patronals de Son Carrió, de dilluns 2 de maig de 2022, titulat “Patrimoni religiós, sentit actual” a càrrec de Mn. Francesc Vicens Gomila, Vicari Episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural i Rector del Seminari Major de Mallorca. Continua →

De la premsa: Els camins que va obrir Josep Massot

Publicat el per
Respon

L’arabalears.cat d’ahir en un article de Clàudia Darder parla dels camisn que va obrir Josep Massot i Muntaner, de l’obituari del qual, en un article de Tomas Martínez, se’n va fe ressò card.cat.
L’aticle de ferència, amb intervenció de la historiadora llorencina Maria Eugenia Jaume, mostra la transcendència de les seves aportacions. Continua →

Món: Ses eres des Serral des Vent

Publicat el per
Respon

Només vull complementar un poc l’escrit de ses eres des Camp Roig.
Aquesta vegada el lloc és a Son Servera. Tam,bé és una agrupació d’eres en un lloc determinat.

Aquesta fotografia es de 1956. A l’esquerra he marcat la via del tren i a la dreta la carretera de Son Servera al Port (no tenc ganes de posar Portocristo)

Imatge de 2021
Encara trescant a peu, pel terreny en trobariem alguna d’era.

Miguel Hernández

Publicat el per
Respon

Demà farà vuitanta anys que el poeta Miquel Hernández va morir, al reformatori d’adults d’Alacant (avui reconvertit en Palau de Justícia), on l’havien traslladat des de la presó i on va compartir cel·la amb el dramaturg Antonio Buero Vallejo, que li va fer el dibuix de l’encapçalament.

Com a recordança, d’entre els nombrosos poemes seus, em fa ganes reproduir l’Elegía, que tant va impressionar al premi Nòbel Vicente Aleixandre. Mocedades va versionar alguns poemes seus i Joan Manuel Serrat li va dedicar un disc sencer, però la versió del poema que més m’agrada és la de Jarcha, que podeu trobar aquí: Continua →

50 anys del Club Card. PN/10 Idees finals

Publicat el per
Respon

Es posa punt final a aquesta sèrie de comentaris referits al Club Card i a la celebració dels 50 anys de la seva inauguració.

Repensar el que va passar i el que representà el Club. Intentar “passar comptes”, avaluar la seva utilitat, amb ulls d’avui, ha resultat entretingut i formatiu. Què més es podria demanar?. Continua →

Món: bonsais humans II

Publicat el per
2

Ja varem parlar que el fet de criar bonsais humans per la gimnasia,sobre tot, femenina, era una practica habitual que es basava en cremar més energia de la que es menjava.
L’altre punt que vull remarcar avui era la absència de fotos amb una mesura de referència pera apreciar l’estatura baixa que amagaven. Qui controla això, el país?. la federació?, els mitjans audiovisuals?. I amb quin criteri i finalitat?
El que també em crida l’atenció es qui controla l’inrevés, o sigui, quan decideixen que es faci  públic.
En la foto teniu una imatge de Na Simone Biles, una atleta de puntuació de 10, amb control a l’inrevés, o sigui intencionadament. Clar en aquesta foto ja no competia i havia denunciat a membres de la federació per abusos.

La vida del capellà Poquet al Dilluns de l’OCB de Manacor

Publicat el per
Respon

Projecció del documental “Les campanes no tocaren a mort”.

Presentaran l’acte el seu nebot en Miquel Alomar Poquet, en Celestí Alomar i el periodista n’Antoni Tugores.

Director: Antoni Capellà. Coproductor: Agustí Torres. Música de Joan Valent.

Jeroni Alomar Poquet, era un capellà poc convencional que tenia conflictes amb el rector i els nous governants del seu poble, Llubí. Es traslladà a viure a Palma per gestionar el seu alliberament. A Ciutat va remoure cel i terra i, segons sembla, degué trepitjar algun call. Continua →