Germanies
Demà recordam el dia
que els nostres avantpassats
s’alçaren, agermanats,
per vèncer la tirania.
Tanmateix, no ens convendria, Continua
La glosa de Maribel Servera (240)
1
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: nyipar
Un mot ben xulo, diferencial, amb ny i d’aquells locals que encara no surten en el diccionari normatiu.
Es podria dir que té un valor singular, fossilitzat… Continua
Mots perduts: glepa/glapir
Acabat el llistat de paraules començades amb la lletra F, passem a la G, que potser no en contengui tantes, però les que hi ha són ben interessants. La primera que trob és glepa, un d’aquests mots que ja sent dir més poc (amb les vegades que me digueren a mi que era “una glepa”) .
Concretament el mot ve del verb glapir, per això no surt com a tal al diccionari, sinó que com a simple derivat d’aquest verb, per la qual cosa en el mateix article aprofit per afegir el verb, també en cert desús. Continua
Mots perduts: fraró
Encara que pugui semblar una altra cosa, cert és que, de cada dia, anam a millor. Sortosament avui ningú ja no ha de mirar l’arrós abans de posar-lo a l’olla per si un cas hagués aplegat fraró. Continua
Mots perduts: flaca (fer)
Segurament substituït per mots més generals com “defallir, faltar, cansar…” l’expressió fer falca se sent de cada cop manco. Un mot ben curiós que val la pena analitzar i recuperar: Continua
Mots perduts: follar
Per aquí ho deiem així, el diccionari remet a “afollar” que, a nivell de pronúncia, resulta ben semblant.
Es clar que si vas a la plaça i parles de follar, la gran majoria entendrà el que abans s’anomenava boixar -segons l’Alcover-Moll “Conèixer carnalment (Mall.)”-. (També potser algú recordi el conegut llibre de Bel Olit “Follem?”). Però…la proposta, el mot perdut és una accepció diferent. Continua
Mots perduts: femer
Jo ho sé, femer en sentit de lloc on es deposita els fems encara s’usa, sobretot entre la gent de foravila. Però jo no és en aquest sentit que el volia destacar, sinó més en sentit de quantitat referit a “abundància o multitud”, substituït els darrers anys per mots més generals com “molts, grapat, munt, caramull….”. Continua
Mots perduts: bamba
A vegades, caminant pel carrer, en senten converses parcials.
L’altre dia vaig sentir un clar “-No siguis bamba!”. . Per l’entorn vaig deduir que era una persona que xerrava amb la seva cusseta.
Feia temps que no sentia la paula: bamba. Mira una altra a l’enfilall! Continua
Mots perduts: feredat (fer)
Potser no sigui un mot perdut del tot, però el podem posar dins del grup dels que tenen “un futur incert”. A més, en els temps actuals és bastant adient per expressar el que estam vivint, i és que aquest principi d’any fa realment feredat (coronavirus en augment; Filomenas, Ignasis… i no sé quants fenòmens atomosfèrics més; crisi…). Continua
Mots perduts: baldrumer
No totes les paraules disposen d’una mateixa atracció. Particularment m’agraden les paraules amb “x” i també les que disposen de certa aura de localisme.
La que es presenta avui no és perduda, encara s’usa, però…és tan nostra! (Ni el normatiu la recull) Continua
Mots perduts: a forfollons
Continuam amb la nostra llista (estam ja en la lletra F) i avui toca l’expressió “a forfollons”. Vos sona de res o ja és un mot oblidat? Continua
Mots perduts: ationar
Per aquí en diem “tionar”, en altres indrets parlen d’atiar. Es mot lligat al foc, les llars de foc minven a l’atropellada, esperem que, si mes no, els foguerons de Sant Antoni el conservin ben viu.
Es la segona de les paraules santantonieres que va proposar en Joan Umbert. Continua
Mots perduts: babaí
De nou en Pep Lluís Soler m’ha donat a conèixer un d’aquests mots que de cada pic se senten dir manco; babaí. Un mot perdut, si més no, quasi, quasi. Continua
Mots perduts: ablamar
Temps de fred i de camilla. En un llarg període de temps, el braser de la camilla es nodria de caliu, en contraposició als actuals elèctrics
Fins i tot hi havia cases que disposaven d’un “dimoni” -que també, com es mostra, tenia una altre concepte i funció- una peça cilíndrica de ferro foradat amb petites cames que servia, específicament, per fer caliu per posar en el braser. Així es gastava el mínim, però suficient combustible, normalment petits tions i clovelles d’ametla. Continua
Mots perduts: fiter
“Saps que hi va de fiter!” senties a dir ben sovint. Ara potser no tant, sobretot entre els més joves, per això des d’aquesta secció recuperam aquest mot tan nostre que corre perill de poder desaparèixer en un futur no tan llunyà.
Significat:
1. m. Terròs fort o tros de roca que es troba superficial o molt poc endins de la terra de conreu, i que no es pot remoure fàcilment (Lluçanès, Cardoner, Segarra, Mall.).
2. adj. (f. -ERA) Que s’enfonsa sòlidament en la terra (Mall.). Arada fitera: la que es mena amb la rella molt endinsada, amb molta inclinació, molt separada de la línia horitzontal (Mall.). Posar peu fiter: posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar (Mall.);fig., disposar-se a no cedir. Continua
Mots perduts: acanir
Un dels atractius dels mots perduts, com ja s’ha assenyalat altres vegades, rau en el joc social.
Hom sent un mot que feia estona que no sentia i ho diu. Es el cas present.
En Pep recorda aquell, altre temps habitual “mal se canís!” a manera d’interjecció despectiva. En la recerca directe (verb canir) no es troba res, fins que en Serafí mostra la veu que surt en el diccionari.
Realment l’expressió no deriva del verb “canir” siní del “acanir”: “Mal s’acanís!” Continua
Mots perduts: tramoia
Amb un dia de retard, però arriba la meva aportació de “mot perdut” (més val tard que mai, diuen). De totes maneres, aquest pic l’aportació, més que meva, és del nostre company editor, Joan Umbert, que via WhatsApp ens proposava el mot tramoia. Continua
25 anys de la Declaració Universal de Drets Lingüístics
El mes de juny de l’any 1996, a Barcelona, a la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, i a iniciativa del PEN Club i del CIEMEN, s’aprovà la Declaració Universal de Drets Lingüístics que comptà amb el suport de la UNESCO.
Aquesta Declaració, que no té caràcter jurídic vinculant, s’ha convertit en un document de referència internacional. Continua
Mots perduts: Eixarcolar
Feia anys que no el sentia i l’altre dia, pensant amb una persona concreta, va comparèixer en el record. És un d’aquells mots sonors, simpàtics, estranys, seductors…
A més també té un bell significat. No basta fer coses, se n’han de cuidar. No basta sembrar, han de cuidar el que s’ha sembrat.
Es un mot ben perdut, la imatge de netejar sembrats pertany, a nivell general, al Sant Llorenç estrictament rural d’abans, de la mecanització del camp. Actualment es manté la tasca -no el mot- en el cas dels horts familiars. Continua
Mots perduts: falaguer/a
“Saps que hi va de falaguer” senties a dir no fa gaire de manera bastant habitual. Ara, encara se sent, però entre les noves generacions no gaire, per la qual cosa està en risc de desaparèixer en un futur no tan llunyà. Ara es prefereixen mots més generals com “lleuger” o “àgil”. Continua