Continuen amb èxit a Son Servera els Mercats de Segona mà. Són uns mercats obert a tothom per: Reutilitzar, Reduïr i Reciclar.
El passat diumenge 26 es va dur a terme el darrer mercat de segona mà de l’any amb més de 20 expositors amb juguetes, llibres, roba, decoració i moltes coses variades. Continua
Com cada diumenge….un petit espai per a la reflexió. Avui amb una frase de Simon Sinek (“El juego infinito”) sobre una vella i bella imatge d’una sortida de sol des de sa Punta de n´Amer. (si no vaig errat excursió d’Els Trescadors dirigits per Felip “Blau” que feia part de les festes patronals)
Abrupte i difícil és la lluita contra l’individualisme i l’exagerada competitivitat (que s’oposen al col·lectivisme i a la cooperació). Una lluita a contracorrent però necessària, o millor, de cada dia més imprescindible.
Afecta, pot afectar, tots els aspectes de la vida (des de l’alineació dels infantils del Cardassar al concurs de gloses de Card.cat). Continua
Treballar aquestes referències que mostra el DCVB referides a Salvador Galmés en cada cas i de banda el vocabulari o aspecte conceptual, aporta també elements de reflexió.
Per exemple aquesta tendència local a feminitzar els noms, els mals noms; aixó de garrover, garrovera, de setrill, satrina, de castell, castella…cosa que, per cert no `passa en altres indrets.
Una altra aportació d’avui és un mot perdut el “ferramental”, segons Galmés “fermental”, mot que vdevia conèixer perquè havia treballar a la fusteria del seu padrastre.
Uns altres mots en desús és el de “festejada” i “festejar”.
I també una constant en són les expressions poètiques com la que es mostra a “fervor”
L’acte d’entrega del XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques va ser el passat dissabte 11 de gener a les 11:30h al Casal de Cultura Can Gelabert (Binissalem).
Els membres del jurat del XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques, reunits al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem dia 9 de gener de 2025, format en aquesta ocasió pel Coordinador del sistema de qualitat de l’ESADIB Xavier Martinez, la directora i actriu Mar Fiol, la coordinadora del programa cultural Art Jove del Govern de les Illes Balears Natalia Rebassa i Mari Pau Ruiz, gestora del Casal de Cultura Can Gelabert en qualitat de secretari sense veu ni vot. Continua
El proper dissabte dia 25 de gener s’inaugurarà a la planta baixa de s’Agrícola una exposició col·lectiva de Caterina Serra Gual, Martina Duran Amengual i Jazmin Luna Lorenzo Napper, tres joves artistes que han obtingut una menció especial en el darrer Certamen de pintura jove de s’Agrícola. Continua
Tots tenim ls nostres dèries. Adonar-se’n del ritme personal pot començar amb sorpresa i acabar obrint tot un munt d’interrogants.
Cosa sembalnt podria passar amb l’elasticitat del temps; ¿per què, segons l’activitat que ens toca fer hi ha minuts tan llargs i hores tan curtes?
Aquestes i moltes altres mirades en fa l’autor del llibre. Continua
Com bon amant del cinema no puc més que plorar la mort d’un dels cineastes més especials: David Lynch. Sens cap dubte el posaria a la llista dels meus directors favorits, juntament amb Luis Buñuel, Michael Haneke, Denis Villenueve, Fritz Lang o Stanley Kubrick.I supòs que per això fa uns anys ja li vaig dedicar uns articles(I i II) Continua
AUDITÒRIUM SA MÀNIGA (CALA MILLOR)
EL FOLLET VERMELLET
Companyia Estudi Zero Teatre
Inauguració de l’exposició
MARTINA HOLECKOVA
Guanyadora del XXXV Certamen de Pintura de Son Carrió Continua
Tenim la mirada selectiva. Al enfocar una determinada cosa, els núvols que es veuen més enllà del vidre de la finestra, aquella descuidada cinta que, aferrada a la llunyana antena de l televisió el cvent va vogar, o les lletres que van apareguent a la pantalla de l’ordinador…al enfocar alguna d’aquestes coses deixam d’enfocar les altres.
Aquesta constsant capacitat de canviar la mirada és, tal vegada, una de les grandeses del viure.
Les aficions, en aquest cas la lectura, ajuda a enfocar aspectes que, altrament, poden passar desapercebuts. Un d’aquests aspectes en podria ser el ritme personal que, cada un tenim a l’hora de fer el que fem. Continua
En aquesta entrega de referències galmasianes que mostra el DCVB, enfocarem les paraules:
Faldriguera és avui mot en desús i potser s’ha de considerar localisme; antany ben viu, però no en el sentit que mostra el Diccionari (Butxaca) sinó que. ho deiem quan feiem borsa amb la camisa, gersei o devantal per dipositar-hi coses: fruites, verdures….
Farg/farga també en desús.
També curiós en resulta la “farsèdia” definida com “certa planta de jardí”. N’he sentit parlar, però no l’he sabuda trobar, ni a l’herbari virtual de la UIB, ni a Google o Mrnuda natura.
A manera de curiositat, cal assenyalar que, a vegades, s’utilitzava la mateixa frase per atendre dos conceptes diferent. Es el cas de “fecunditat”. La frase referida als pàmpols ja s’havia utilitzat en el mot “estroncament”.
La conversa de cafè, aquesta vegada, girà sobre els jocs. De com jugàven els nins de Sant Llorenç en els anys quaranta, quan les juguetes valien més que l’enginy. Continua
Sobre una imatge grisa i freda presa en una vella d’una vella excursió de “Els Trescadors”, una frase de Jorge Wagensberg, un dels mestres dels aforismes, (segons el diccionari::Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la).
Aforisme que. d’altra banda, és títol d’un recull d’aforismes, que amb una introducció teòrica sobre el tema va publicar el 2017, un any abans de morir.
Una manera de dir el que altres científics també han assenyalat. Continua
El dimecres 8 de gener, tres efectius de la Policia Local de Son Servera, i un de la Policia Local de Sant Llorenç des Cardassar es van desplaçar fins a l’Hospital de Manacor – Llevant per acompanyar a l’ONG Policías Sin Fronteras en una tasca molt especial: repartir regals als més petits. Continua
Un petit i superficial repàs històric a la festa local de Sant Antoni.
Del Hohoho! del dimoni gros de principis dels anys quaranta a la plenitud actual.
De la por dels infants al joc (relatiu) actual. Continua
Els concerts Les Músiques de Sant Antoni arribaren fins el cel i van tenir molt presents el record d’Eduardo Bernábeu i Joan Llinàs.
L’Auditori de Manacor va acollir el diumenge dia 12 de gener dos magnífics concerts dedicats a les Músiques de Sant Antoni, a càrrec de la Banda de Música de Manacor, dirigida per Antònia Bassa, i amb la participació de l’Agrupació Sa Torre. .
En tres hores es van exhaurir les entrades posades a la venda pels dos concerts, el que va obligar a afegir una tercera funció per al dimarts dia 14. Des del primer moment la banda i l’agrupació es guanyaren el públic. Continua
Ahir dimarts 14 de gener, van tornar els quatre efectius de la Policia Local desplaçats a Massanassa per petició de l’Ajuntament d’aquesta població Valenciana afectada per les torrentades del passat mes d’octubre. Continua
Amb l’entrega d’avui s’acaben les paraules començades amb e i s’ençeta la lletra f
M’agradarà avui destacar-se tres aspectes. Un fa referència a les paraules que es mostren en sintit figurat (el DCVB ho mostra amb “fig”) com és el cas de “Glopades saturades d’estractes de passió”.
L’altra fa referència a la necessitat de conèixer el context, sinó ¿com es podria entendre “La diafanitat apropava les distàncies ab fal·làcia de miratge”?
I una tercera idea fa referència als “noms de lloc” que utilitza Salvador Galmés. “Sa Faç” apareix a Google referenciat a Salvador Galmés, en canvi no apareix en el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, com tampoc no hi apareix “Albranca” com a nom del torrent de ses Planes. ¿Son noms perduts en el temps o fruit de la seva creació?
El dBalears.cat d’avui mostra un receptari de George Lakoff (No pensis en un elefant) sobre com “Mantenir viva la democràcia en el 2025”. Deiem, referit a l’autoritarisme, que les ones sempre acaben aribant.
Sortosament tanmbé arriben propostes de persones estudioses i lúcides.
Amèrica ens cau lluny,però potser no tant com pugui semblar Continua
Segurament algunes de les aportacions més transcendents que aporten els estudiosos de l’evolució del cervell són, una que tots tenim capacitat per aprendre de forma continuada al llarg de la vida. Trabuca aquella vella creença que això d’aprendre és cosa de joves i/o que les persopnes no canvien. U una altra que l’evolució no és linial, sinó que hi ha determinats moments especialment sensibles.
Un d’aquests periodes n’és la primera infantesa, amb el que aprenen els infants copiant dels adults i també de la tanscendència del ambient amorós (o no) que els volta.
I un altre d’aquests periodes singulars n’és l’adolescència, tema que tracta el llibre que es presenta. L’autor és un referent conegut a tot el món
Amb tot i amb això són moltes les referències que sobre el tema es poden trobar tant a les llibreries com a les biblioteques llorencines. Continua