Al cinema i en el contes per al·lots
els finals solen sempre acabar bé:
els bons fan el que saben que han de fer
i als malèvols se’ls tanca entre barrots.
Però això no és una cinta de Xarlot,
i a la vida adesiara s’esdevé
que els lladres s’embutxaquen el dobber
i els honrats són qui reben el garrot. Continua
TRISTESA, INDIGNACIÓ,…
Mig govern és a l’exili
l’altre mig empresonat
el poble està desnonat
i ningú li dóna auxili. Continua
Amb tants milions d’aturats
que es van morint lentament
i el Govern ni els veu ni els sent
ara un tal desplegament
per anar a arruixar la gent
que s’expressa lliurament. Continua
El teu jo és del tot fals
també ho és la llar que habita
matusserament imita
la melodia d’un vals. Continua
Dins el programa de les festes de Sant Jaume de Manacor es va dur a terme el I concurs de Glosa escrita per la igualtat en el qual vaig quedar tercer classificat amb la glosa: Continua
DOS ANDREUS I UNA GLOSA
Tenc un rellotge d’arena
fet de cendres de la història
un embut de la memòria
que al temps passat m’encadena.
El seu pes vincla l’esquena
del meu jo atemorit
l’Andreu lúcid pega un crit
que fa esclatar la bombolla
i és així com la ment folla
dóna el fruit del vers escrit.
EXILI. XXXIX PREMI LLORENÇ “MÓRA” DE POESIA POPULAR (GLOSAT).
He vist morir molts companys
he patit odi i tortura
la presó ha estat molt dura
ja no tenc noció dels anys. Continua
“Si després de morir, volguéssiu escriure la meva biografia, no hi ha res més simple. Només té dues dates – la del meu naixement i la de la meva mort. Entre l’una i l’altra els dies són meus.”
(Pessoa, poeta portuguès)
Passades les pertinents quaranta vuit hores de rigor per agafar una mica de distància, em ve de gust fer un petit comentari desenfadat del que vaig viure aquests proppassat divendres i que ara mateix intento recrear.
La primera sorpresa just al entrar i no veure fressa de res, –on son els quadres d’en Felip?-, era dissimulada pel rum-rum de les salutacions –eiii, com va?, què contes de bo?…-. Els ulls, desenfocats de les superficials converses d’apropament, tresquen l’espai, –i na Xisca?-. Continua
“Cert que el cos perd el seu encant, però a mi el que m’ha encantat sempre han estat els altres cossos”. (Gabriel Ferrater, poeta) Continua
“La carn vol carn” (Ausiàs Marc, poeta valencià)
La UNESCO declarà el 21 de març Dia Mundial de la Poesia, data que es commemora des de 1999. La Institució de les Lletres Catalanes selecciona cada any un poema en català, que es tradueix a diverses llengües. Continua
“I va passar la guerra esperant el seu fill. I va acabar la guerra i esperava el seu fill. I va parar la taula, li va posar també llençols nous en el llit, i esperava a la porta. No ha sabut res del fill. Mai? No s’ha sabut. Sols desaparegut.”
(Fragment d’un poema de Vicent Andrés Estellés)
” És dura, és dura, és dura, és molt dura, és molt dura la pluja que caurà.” (Fragment de la cançó A Hard Rain’s A-Gonna Fall,de Bob Dylan, cantant nord-americà i premi Nobel de Literatura)
Card.cat vol moure la festa de Sant Antoni al terme de Sant Llorenç, per això convocam un concurs de gloses (un per a infants i un per a adults). A continuació us indicam les bases del concurs i els premis per als guanyadors: Continua
Avui el conferenciant ha posat en relleu la importància d’editar poesia i els riscos i l’activisme que això comporta. Segons el poeta, “el segle XXI ens està deshumanitzant i calen eines de desintoxicació gregària i espais de llibertat per crear ciutadans, i no ximples conills de laboratori”. A més a més, ens ha explicat la tasca que es du a terme des d’AdiA Edicions i els vessants socials i d’activisme que se’n deriven.
Continua
Josep Maria Llompart de la Penya va néixer a Palma l’any 1925 i morí a la mateixa ciutat l’any 1993.
Activista cultural i poeta. Fundador i president de l’OCB (1978-1986) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-1987). Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalanas. President de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. Continua
Josep Vicenç Foix i Mas, més conegut per J.V. Foix, nasqué a Sarrià l’any 1893 i morí a Barcelona l’any 1987. Periodista, assaigista i poeta. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans fou guardonat amb el Premi Lletra d’Or (1961), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984) i el Premi de la Crítica (1985). Continua
Rosa leveroni i Valls va néixer a Barcelona l’any 1910 i morí a cadaqués l’any 1985. Bibliotrcària i Llicenciadaen Filosofia i Lletres, assagista, crítica literària i poetessa. Deixebla literària de Carles Riba en els seus poemes tracta bàsicament de l’amor i la mort. Continua
Ara que s’atraquen les festes de Nadal, he cregut que era un bon moment per recordar un poema de Pablo Neruda: Palabras a Europa. Vet-aquí un fragment: Continua