Quedar-se a casa les 24 hores del dia té, inevitablement una sèrie de conseqüències psicològiques que, si no hi parem atenció, poden convertir-se en un problema seriós. Però no vos alarmeu, ara vos explicaré una sèrie de mesures que podeu prendre per assegurar-vos no tornar-vos “bojos” arrel d’aquest confinament!
Durant aquests dies us aniré fent avinents diferents sèries que he anat veient a les diferents plataformes (Netflix, Amazon Prime, HBO…) i que, poc o molt, m’han agradat. Continua
El BOIB de dia 30 de novembre del 2019 publicà la noticia de la dimissió de la regidora de L’Ajuntament de Sant Llorenç, Alícia Duran, per incompatibilitat laboral i va ser substituïda per Emília Díaz-Asensio Muñoz, de Sa Coma, la qual va assumir la responsabilitat de les àrees del Centre d’Adults, Festes zona costanera, i Neteja Edificis. Emília, està fent molt bon treball i sa guanyat les simpaties de la gent de la zona costanera, amb la seva activa participació a les festes organitzades des de que va agafar possessió del càrrec, juntament amb el Delegat Nicolau Bordal, formen un bon equip i es va notant un canvi a la zona costanera. Avui xerram breument amb ella i ens informa del treball que s’està fent a l’àrea de Neteja Edificis, que està baix la seva competència. Continua
L’any 85 del segle passat un dels vídeos musicals més espectaculars que es feren durant aquella dècada, sobretot si qui ho mirava eren els ulls d’un nin de 6 anys que es passava hores mirant dibuixos animats i còmics, i a qui des de llavors fins ara sempre li han agradat els ritmes electrònics. El vídeo simulava l’estètica d’un còmic, còmic que la protagonista del vídeo llegia al començament i a on hi acabava entrant, amb imatges reals, i va ser tota una revolució. Tant va ser així que la cançó s’havia estrenat l’any anterior sense gaire èxit i l’any 85 amb l’estrena del vídeo la mateixa cançó va aconseguir ser número 1 mundial i va aconseguir fins a sis premis MTV. Continua
En Jeroni Galmés ens ha fet arribar aquest article publicat fa dos anys sobre el grip. Tal volta pugui ser interessant fer-ne una comparativa amb la situació actual. Continua
La cançó més coneguda de dels Sopa és sense cap dubte “L’Empordà”, però com que aquesta secció no és per dir les millors cançons, sinó les que en un moment o altre ens han marcat i recordam la imatge d’aquell primer moment en que les escoltàrem i com varen copsar la nostra atenció. Continua
Les dades del virus a Madrid no quadren per enlloc i tothom qui no creu a cegues amb el que diuen els mitjans ho veu. Mentrestant govern i comunitat de Madrid continuen encaparrotats en deixar entrar i sortir cada dia a milers i milers de persones que treballen però no hi viuen. El trajecte d’aquestes persones no tan sols va a les ciutats i pobles veïns de la capital castellana sinó que sovint son viatges de centenars de kilòmetres fins a altres comunitats autònomes. No tan sols ho dic jo, així també ho afirmava un mallorquí nascut a Ciudad Real i amb família allà, la qual li deia que no hi anàs a visitar-los tot i tenir previst el viatge per aquests dies a causa d’aquesta situació. Continua
Pilar Jericó, que treballà el concepte de “No por”, en el proleg del llibre hi mostra una cita de Nelson Mandela: “No és valenta la persona que no te por, sino aquella que la sap conquerir”.
La por sempre condiciona.
En aquests dies de desconcert, de missatges contradictoris i on es fa difícil porgar les informacions, potser el més assenyat Continua
En lloc de la meva opinió personal sobre la pandèmia que ens afecta a tots el “coronavirus” he decidit demanar l’opinió de la nostra gent del terme de Sant Llorenç i Son Servera. Sento que la mostra no sigui més completa, i convido als lectors que ens vulguin donar la seva versió a compartir-la a l’apartat d’opinions. Continua
“I si anàssim al llit a dormir? Ca dormit no té puces. Sí, anem a dormir, el somni té els avantatges de la mort, sense el seu petit inconvenient. Instal·lem-nos en el gran taüt. Com m’agradaria poder treure (com se treu qui no té dents la dentadura postissa i la posa en un tassó d’aigua devora el seu llit) el cervell de la seva caixa, treure el meu cor massa palpitant, pobre diable que compleix massa bé amb el seu deure, treure’ls i submergir aquests dos pobres milionaris en solucions refrescants mentre jo dormo com aquest nin que mai més seré” (Fragment de la novel·la El llibre de mu mare, d’Albert Cohen) Continua
El darrer del Principis de la Carta de Ciutats Educadores mostra un compendi dels denou anteriors. S’hi destaca la descripció del concepte “ciutadania democràtica”. Continua
Avui és un dia especial, entre els tres o quatre que ja duim de confinament, i en trob molt més esperançat d’ençà que el discurs del Rei em va donar coratge –una de les tres coses que es poden donar sense tenir-ne; les altres són la raó i la culpa– per aguantar amb paciència les setmanes que hauré d’estar sense sortir de cameva. Les seves paraules sobre la unitat de tots els espanyols i la certesa de què el tot això no és més que un parèntesi en la nostra vida, però que en acabar tot recuperarà la normalitat, demostren que tenim un Rei que toca amb els peus a terra i que se sap posar al costat dels seus súbdits quan fa falta. Continua
Tenim la sort de comptar dins l’equip humà de Card.cat amb la presència (virtual en aquest cas) d’en Joan Tomàs Matamalas, el nostre vicepresident, que si recordau fa poc va ser nomenat doctor i va presentar la seva tesi Higher-order dynamics on complex networks (dinàmiques d’ordre superior en xarxes complexes), la qual ara està treballant des de Boston juntament amb metges. Resumint, a través d’una sèrie d’algoritmes, el sistema d’en Joan Tomàs i els seus companys científics permet fer certes previsions mèdiques en l’espai físic geogràfic.
I ahir mateix em va passar el darrer gràfic que han realitzat i, pel que sembla, indica que si no es prenen mesures un poc més severes (aturada laboral per exemple) això anirà per llarg. Continua
La història ens ha posat al davant un repte que supera tots els conflictes fins ara coneguts i de conseqüències encara imprevisibles. La nostra vida, més o menys rutinària, previsible, segura i estable s’ha tornat, sense avisar (o no em fet cas dels avisos?) imprevisible, insegura i inestable. Davant aquesta realitat no em queda altra que reconèixer que estic espantada i, fins i tot, angoixada. Passo pena pels meus pares, per la meva parella, pel meu germà, per la meva família. No crec que sigui cap excepció. A aquesta preocupació, que segur que molts compartiu, s’hi afegeix certa indignació, frustració, impotència, desconcert i, fins i tot, ràbia. No crec que sigui cap excepció. Continua
Ens han fet arribar aquest escrit d’una mestra de la zona de Llevant:
“En el camp docent, ja feia unes setmanes que notàvem que cosa passava. Moltes de les sortides programades es cancel·laven, distints tallers no es podrien dur a terme als centres educatius, hi havia un rum-rum sobre el poder fer o no els viatges d’estudi,… però dijous horabaixa després de la compareixença de na Francina Armengol fou el moment en el qual es féu oficial que el Coronavirus o la malaltia COVID-19 era tema seriós. Estiguérem tots en contacte tant via missatgeria mòbil, com telefònica per saber com actuar al dia següent. Continua
Segons l’estat d’alarma decretat ahir pel president del Govern, no podem anar a passejar per la via verda, però sí que podem treure el ca per a què corri un poc. I si duim el ca a la via verda, hi podem anar o ens posaran una multa? Vol dir això que els animals tenen més dret que les persones a estirar les cames?
Una de les coses que sí que podem fer és anar a la perruqueria. La pregunta és: com ens tallaran els cabells si s’han de fer un metre i mig enfora? Tenen tisores tan llargues? No hi havia activitats més urgents que les perruqueries, per a la població? Continua
M’ho haguessin dit fa mesos, m’hagués desclòs de riure. Que estaríem reclosos quinze dies; que les coes dels supermercats arribarien fins al carrer; que s’acabarien productes com farina, paper de vàter…; que molts no podríem anar a fer feina ni tan sols passejar; en resum, que tot el nostre món, capitalista i de ritme exultant, s’aturaria de cop. Només a un guió de ciència-ficció (i catastròfic, a més) hagués cregut una cosa similar. Però ja diuen que la realitat supera la ficció i en aquest cas la catàstrofe ha estat grossa, sense excepcions (afecta tant rics com pobres, d’un país que d’un altre, a totes les races…). Continua
Falta d’humanitat,
surt de noltros s’animal…
la gent és irracional
la gent ha perdut es cap.
Quin serà es resultat?
La pandèmia haurà passat…
rebost ple, butxaques buides
i molt de menjar tudat.
-Hi ha res de nou?
-No, tot és vell i mal de coure
Una expressió de salutació com qualsevol altra i falsa com un “duro sevillano”. Sempre, com demostra l’experiència que ens toca viure, tot és mou!.
Viure, amb certa distància el tema “coronavirus” ens pot aportar molta informació vital sobre el comportament humà. La xarxa en va plena de comentaris i acudits, en tots els sentits. Continua
