Benvolguda Josepa,

Després de veure per la televisió els candidats de les eleccions de diumenge, com que encara som fadrina, m’ha semblat que qualsevol d’ells podria esser un bon partit, i més quan sent el que em prometen: en Rajoy diu que les seves intencions són bones i que va en sèrio, en Sánchez que vol un futur amb mi, en Rivera que li faria molta il·lusió i n’Iglesias que també vol estar amb mi. Per ventura en Rajoy és un poc vell per una dona com jo, en Sánchez i en Rivera són els més plantosos, però semblen una mica antics, sempre tan encorbatats, i n’Iglesias és com a més modernet, encara que pareix que sua un poc massa pel meu gust, jo que som tan fina…
A vostè què li pareix? Creu que puc tenir esperances?

 Una enamorada Continua →

Ahir horabaixa es va celebrar el ple teòricament més important de l’any, ja que s’havia de decidir en què s’havien de gastar els dobbers durant tot l’any que ve. Si ho haguéssim de jutjar per la quantitat de públic que hi va assistir, ningú no ho diria, que fos tan important, perquè només vàrem esser quatre els interessats: dos periodistes de la part forana (una atlota del Calamillor7 i jo) i dues persones “normals”, na Laura, que em va confessar que encara tenia el mono de la informació, i en Pasqual, que no va poder resistir tota la sessió i se’n va anar abans d’acabar.
-O no són normals es periodistes?
-No sé què vols que et digui… Continua →