Politiqueig

El món és tan caòtic perquè hem invertit els termes: les persones varen esser creades per estimar i esser estimades, i les coses, per esser usades. Ara ho feim a l’inrevés: estimam les coses i usam les persones.

Fins aquí es podia arribar. Ara resulta que un partit que quan ens va governar fa fer un metro que feia aigua pertot, un palau de congressos que ens ha hipotecat de per vida, un velòdrom que va doblar el pressupopst inicial però no s’hi poden celebrar curses oficials, unes autopistes faraòniques i caríssimes a Eivissa, ens ha robat de pertot, tant que encara ara no ho hem pogut mesurar, produïren un desgavell d’enxufats que feren disparar la despesa pública… Aquests són els seus antecedents i ara que han tornat se segueixen queixant de l’herència rebuda! Seran P.V.I., però n’hi ha un que ha passat tots els límits. Continua

Les formes i el fons

Ara que es compleixen dos anys del govern de Mariano Rajoy i que José Maria Aznar està presentant el seu segon llibre de memòries, crec que no estaria malament fer una mica de comparació entre els dos governs conservadors, encara que la duració d’un i d’altre siguin dispars i que aquest article sigui clarament superficial, sense pretenir entrar a fons en l’anàlisi de les dues polítiques dels dirigents del Partit Popular. Continua

Crònica informal

El ple ordinari del 21 de novembre estava convocat a una hora adequada, les vuit de l’horabaixa -no com altres que se celebraren a la una del migdia o a les nou del matí-, i així i tot només hi havia dos espectadors, un expolític i el cronista. En aquella hora no hi havia futbol ni cap acte important en el municipi, tampoc no desbaratava el sopar i no havien començat els programes més populars de la televisió. Per què, idò, no va comparèixer gairebé ningú? La resposta sembla evident: perquè la política no interessa prou com per haver-se de molestar en anar fins a la Sala, i molt manco la local.
-I per què no interessa?
-Això ja seria massa llarg per parlar-ne en una crònica. Val més que ho deixem per una altra ocasió. Continua

25 anys de Serveis Socials Municipals

El passat dilluns, dia 18, la regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Llorenç, Maria Galmés convocà un acte a l’Auditòrium Sa Màniga per a celebrar els 25 anys de la creació dels Serveis Socials, que es varen crear el 1988. Durant aquest quart de segle hi ha hagut un procés d’implantació a nivell institucional i social. Es va projectà un audiovisual resumint el treball duit a terme pels Serveis Socials de Sant Llorenç i sobre la història dels Serveis Socials a Mallorca. Continua

Politiqueig

A mi el que m’ha deixat preocupat és la Llei de símbols i les multes que ens volen posar si no la respectam. Perquè, vegem: nosaltres vivim a foravila i cada dia ve una ambulància a cercar l’al·lot, i jo, perquè tenguin bon trobar canostra, vaig posar pedaços (com va dir un d’ells) vermells i ara pas una penada que en Bausanín o en Deladín se’n temin, vénguin a veure-ho i quan vegin allò vermell em multin. Continua

Crònica informal

El ple extraordinari del 24 d’octubre havia de començar a les 9.00, però el batle va fer tard –cosa rara- i es va haver de retrassar gairebé un quartet, circumstància que li va retreure na Catalina Ferrer, qui, com la resta de regidors i el cronista, havien arribat amb puntualitat.

El segon punt i el tercer de l’ordre del dia tractaven, respectivament, de l’aprovació dels estatuts i de la creació de la societat “Empresa intermunicipal de Mallorca de Prestació de Serveis, SA”, que inclou els municipis de Manacor, Sant Llorenç, Artà, Son Servera i Santa Margalida.
-I de què va, això? Continua

L’Ajuntament aclareix la compra del poblat talaiòtic de s’Illot

Després que diversos lectors es fessin preguntes sobre la compra del poble talaiòtic de s’Illot al darrer article  nostre del Què en trobau?, l’Ajuntament, de manera ràpida i concisa (quan fan les coses bé també s’ha de destcar) ens ha respost amb una carta informativa emesa pel mateix batle.

La vos deix a continuació perquè tots poguem entendre per què s’ha actuat d’aquesta manera. A mi m’ha servit per aclarir els dubtes que en tenia, la qual cosa referma el que va dir fa uns dies el nostre savi Guillem Pont en un comentari: Potser estaria bé que els qui prenen decisions, poguessin i volguessin informar als que, d’una manera o l’altra, les han de pagar”. Tant de bo ho fessin sovint; crec que seria una manera d’entendre un poc més els nostres polítics, la qual cosa els beneficiaria i els aproparia un poc més al poble.  Continua

Tren o via verda? Les dues coses

El passat dimecres, el conseller Company presentà el projecte de la via verda des de Manacor a Artà sobre els terrenys ens els quals hi havia de discórrer la línia del tren i anuncià que el Govern disposa de 5 milions d’euros per fer aquesta obra. Continua

Madrid, ens roba? (II)

La balança fiscal és la diferència entre la despesa efectuada pel sector públic estatal en un territori i el volum d’ingressos fiscals que es generen en aquest territori, o sigui, en el nostre cas, la diferència entre el què gasta l’Estat a les Illes Balears i el que nosaltres aportam a l’Estat.

El Govern d’Espanya només ha publicat una sola vegada les balances fiscals. Va ser el 15 de juliol de l’any 2008 i les dades que es publicaren eren les de l’any 2005. Continua