Una de les evidències que apareixen al treballar aquesta secció, és la de la complexitat de la comunicació humana.
Quan una persona proposa una paraula, a quina de les accepcións es refereix?. O com passa en aquest cas on un simple accent deriva cap a un significat o un altre.
Segurament ambdós -accentuat i sense- es troben en cert desús, llevat que es treballi en el món de la fusta o de les estelles de llenya. D’altra banda, i d’ençà que es ven el pa llescat, sols la gent major parla de “tasco de pà”.
A manera de curiositat afegida “tasco” i ” tascó” comparteixen significat.
El “Normatiu”, com acostuma a passar, és més restrictiu.
