Un dia com avui, Sant Joan, no pot faltar en aquesta secció la cançó popular de Sant Joan Pelut i el nostre ball tradicional. Continua
La cançó de la setmana
1
Arxiu d'etiquetes: cançó
La cançó de la setmana
Queda clar que Beck és un músic versàtil. En aquesta secció mateixa vos he mostrat la seva part més bohèmia i els seus medio tempos melòdics, les balades… però encara vos podria xerrar del seu vessant rock, fester disco o folk. I és que aquest personatge és de mai acabar…
Però al final m’he decidit per un dels seus temes folk, que sol incloure a àlbums més independents i menors, amb els quals recorda de tant en tant els seus orígens. És el cas d’aquest divertit tema folk Satan gave me a taco, que canta armat únicament amb la seva guitarra. Continua
La cançó de la setmana
És curiós. A un servidor no li agrada excessivament ni l’electrònica ni el hip-hop, però quan alguns grups aconsegueixen fusionar-los bé m’entren per l’ull dret. És el cas dalguns grups de trip-hop (mescla de hip-hop i música electrònica) com Portishead i Tricky. D’aquest darrer, del qual ja vos vaig presentar un tema, he extret la interessant Evolution Revolution Love. Continua
La cançó de la setmana
Avui veurem com un tema clàssic del blues, John the revelator, evoluciona de manera curiosa des del clàssic bluesman Blind Willie Johnson (1897-1945) al grup electrònic Depeche Mode (anys 80). I ho fa tant en el fons (la lletra) com en la forma (l’estil musical). Continua
La cançó de la setmana
Avui, aprofitant que està de moda tant el tema de la prohibició de la tauromàquia com de la independència de Catalunya, rescat una d’aquestes cançons rocambolesques, recercades i paranoiques d’Albert Pla: Papa jo vull ser torero. Continua
La cançó de la setmana
Un dels grups indies per excel·lència, Radiohead, estan a punt de treure nou disc (o això diuen els rumors, res encara oficial). Per això cal celebrar aquesta seminotícia així com cal: recordant un dels seus grans èxits, Karma Police. Continua
La cançó de la setmana
De tant en tant sempre va bé recórrer als clàssics. I això és el que farem avui: recórrer al gran Johnny Cash. Continua
La cançó de la setmana
El cap de setmana que ve arriba a Mallorca un dels esdeveniments musicals de l’any: el Mallorca Live Festival. Durant dos dies podrem sentir rock, hip-hop, mestissatge i electrònica internacional i d’alt nivell. A l’escenari hi haurà junts La Mala Rodríguez, Lori Meyers, The Charlatans, Amaral, Chambao, Placebo… i molts més.
Per anar encalentint motors, idò, vos deix amb un dels grups que crec que faran millor directe, per la seva potència vocal i de guitarra, Placebo. Aquí els teniu amb tota la seva força: Continua
La cançó de la setmana
Avui ens posam en l’onda del trip-hop. Melodies suaus i hipnòtiques, bases electròniques, hip hop dissimulat…. Amb tots vosaltres, Portishead. Continua
La cançó de la setmana
Hi ha una cançó que la meva filla em canta des de fa mesos. És la cançó de l’espai, d’en Lluís Gili, himne de la seva classe, que per alguna cosa es diu “la classe de l’univers”. I la tonada és tan atractiva com interessant i plena de dobles sentits la lletra. Parla de l’univers, sí, però també de ganes de conèixer, curiositat sana per descobrir, veure gent i països diferents… Continua
La cançó de la setmana
Si algun grup va destacar a la Gran Bretanya als 80 i 90 van ser els Pulp, amb el seu carismàtic líder Jarvis Cocker al capdavant. Continua
La cançó de la setmana
Si hi ha hagut un artista interessant que ha sorgit aquest segle XXI ha estat Antony and the Johnsons. Per això no és d’estranyar que ja l’hagi posat altres pics. La seva veu misteriosa, la seves lletres melancòliques, la seves elaborades melodies… fan del músic un artista especial. Continua
La cançó de la setmana
Talent, veterania, poesia, mediterrani… són mots que podrien definir Henri Slavador, el cantant francès de bossanova que fa uns anys ja vos vaig presentar (recordem-ho). Continua
La cançó de la setmana
De ver, he de reconèixer que ni l’Espai 36 ni sa Màniga m’han fet gaire cas amb això dels grups de música. Però jo insistiré… que per alguna cosa tenc guanyada a pols la fama de caparrut. I mentrestant… idò me consolaré amb el Teatre de Lloseta que ahir mateix va dur en directe un dels grups que diverses vegades he reclamat i alabat aquí, Fuel Fandango. Continua
Què en trobau?
No seré jo qui es vanagloriï d’una cançó amb insults i frases de dubtós gust. Sempre he estat més partidari de lletres poètiques plenes de simbolisme i metàfores (supòs que aquí em marca un poc el meu perfil de filòleg); per no anar més enfora, quina lletra té més força i denúncia que L’estaca, de Lluís Llach, i no hi té cabuda ni tan sols cap paraula malsonant. Però d’aquí a acceptar que el cantant Valtonyc hagi de sofrir 3 anys i 6 mesos per aquesta causa hi va un bon tram. Continua
La cançó de la setmana
L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’anar a veure al cinema el film que segurament triomfarà als propers premis Oscar, el musical La La Land. A part de ser una pel·lícula estimable, sobretot si t’agraden les històries romàntiques i els musicals, la banda sonora també em va sorprendre per bé, sobretot el tema prinicpal, City of stars.
Aquí la vos deix, en una versió de piano cantada pels dos actors, Emma Stone i Ryan Gosling, i subtitulada perquè en veieu la bona lletra: Continua
La cançó de la setmana
Posarem un poc de més música actual, que després m’acusen de posar massa clàssics i fer llistes dels anys 70 i 80 (i és que un servidor ja té una edat!). Concretament us oferesc la música del grup anglès Royal Blood. Continua
La cançó de la setmana
Insistesc en grups mallorquins, independents i/o novells, en principi bons de dur per les nostres contrades (on sou promotors musicals?), i mentre esper em conform amb mostrar-vos la seva classe. És el cas de Vacabou! Continua
La cançó de la setmana
Reiniciam el format normal d’aquesta secció, i encetam el 21017 amb un poc de música oriental. Com que aquest tipus de música ens arriba en comptagotes, us convid a llevar-vos els prejudicis i gaudir de la música festiva de l’Oquestra Nacional del Barbès. Continua
La cançó de la setmana
És inevitable… No té sentit posar rock, pop, rap… en aquestes dates. És temps de folklore, temps de Sant Antoni. Per això us pos aquesta versió “xeremiera” de la cançó del nostre sant favorit interpretada en directe per músics mallorquins a Barcelona. Continua