Gran èxit de Flor de Card i de l’exposició sobre Salvador Galmés

El divendres 20 de setembre s’ha inaugurat a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor l’exposició “si proporciona una mica de satisfacció a la vostra fam de bellesa i d’ideal…”, dedicada a divulgar la vida i l’obra de l’escriptor Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951). Més d’un centenar de persones han acudit a l’obertura de la mostra. Entre d’altres, hi han assistit el batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, i els regidors Joan Santandreu, Nicolau Bordal, Dolors Sànchez, Maria Galmés, Pep Jaume i Catalina Ferrer; també el gerent de l’Associació Hotelera Badia de Cala Millor i sa Coma, Antoni Sansó. En relació a aquesta mostra s’han preparat diferents activitats educatives per a les escoles (en horari lectiu) i també per a les famílies (alguns dissabtes de novembre). L’exposició es podrà visitar fins el 16 de novembre, i posteriorment s’instal·larà com a exposició permanent en d’altres sales del centre. Continua

LSG – Presència

Els amics “galmesians” hem dormit ben a ple. La pell no pot contenir l’aura de satisfacció.
D’una banda una exposició divulgativa sobre la seva obra a la Sala d’Exposicions de sa Màniga al llarg de dos mesos per facilitar, també, visites escolars. I que, a més, té vocació d’exposició permanent (encara en un lloc a determinar). Continua

Un altre Sant Joan

Salvador Galmés ens deixà una descripció del ball de Sant Joan a l’obra “Flor de Card”.

“Era un fadrí dels més falaguers de la vila, vestit lleugerament amb sandàlies, calces blanques, baldragues verdes amb cascavells, camisa blanca, capa folgada i volandera de llustrina color de carn, i barret en forma de capell invertit, la cofa cap avall i l’ala cap amunt com una gírgola, plana. Continua

El LSG: Per començar

“Un trebolí arremolinà la fullaraca rossa: li feu modular gemecs galvànics, l’engegà enlaire amb rodament vertical, la rebaté sobre l’arbreda i l’abandonà xiulant. Enlaire volejava qualque fulla amb moviments orbs, com una coa-roja malmesa cercant redòs dins la desolació de les oliveres…” (Salvador Galmés (1910).-Entre dos mons) Continua