La cançó de la setmana

Queda clar que Beck és un músic versàtil. En aquesta secció mateixa vos he mostrat la seva part més bohèmia i els seus medio tempos melòdics, les balades… però encara vos podria xerrar del seu vessant rock, fester disco o folk. I és que aquest personatge és de mai acabar…

Però al final m’he decidit  per un dels seus temes folk, que sol incloure a àlbums més independents i menors, amb els quals recorda de tant en tant els seus orígens. És el cas d’aquest divertit tema folk Satan gave me a taco, que canta armat únicament amb la seva guitarra.  Continua

Vola-vola titines

El Banc d’Espanya diu que dóna per perduts els més de 60.000 milions d’euros que va costar el rescat a la banca, però jo crec que va equivocat: aquests dobbers no s’han perdut, només és que han canviat de butxaca. Fins i tot m’atreviria a dir que sap exactament dins quines butxaques són, així que no crec que sigui ver que s’hagin perdut, només xerren per xerrar.

Els que per ventura es perdran –almanco per a nosaltres– són els 1.400 euros que li costarà la broma a cada lector de Card.cat.

Vola-vola titines!

Canvi de lloc del concert de cloenda de la II Trobada de flautes

El concert de cloenda que s’havia de realitzar a la plaça de l’Església, dissabte dia 17 de juny a les 12:00h, en motiu de la II Trobada de flautes, per motius tècnics es farà a l’Espai 36.

Per tant, el passacarrers partirà del Pou Vell però arribarà al centre cultural enlloc d’aturar-se a la plaça de l’Església com es tenia previst d’un principi. Continua

Flor de Card 45 (VIII)

1979

Aquell any va estar marcat per les primeres eleccions municipals –celebrades el 3 d’abril–, que aclapararen gairebé tot el protagonisme, tant abans com després, amb els insòlits resultats que es donaren a Sant Llorenç a l’hora de triar el batle.

La veritat és que no sé ben bé com hauria d’envestir l’article corresponent a Flor de Card de 1979, perquè molts dels que dúiem el maneig de la revista ens implicàrem de ple en la candidatura del Grup Intependent de Sant Llorenç i això comporta que difícilment en podria esser imparcial: el director oficial (Bartomeu Domenge) i l’oficiós (jo mateix) érem els representants legals del GISLL (jo n’era el secretari i el representant davant la Junta Electoral); Continua