Salvador Galmés en el DCVB/43

Treballar aquestes referències que mostra el DCVB referides a Salvador Galmés en cada cas i de banda el vocabulari o aspecte conceptual, aporta també elements de reflexió.

Per exemple aquesta tendència local a feminitzar els noms, els mals noms; aixó de garrover, garrovera, de setrill, satrina, de castell, castella…cosa que, per cert no `passa en altres indrets.

Una altra aportació d’avui és un mot perdut el “ferramental”, segons Galmés “fermental”, mot que vdevia conèixer perquè havia treballar a la fusteria del seu padrastre.
Uns altres mots en desús és el de “festejada” i “festejar”.

I també una constant en són les expressions poètiques com la que es mostra a “fervor”

Continua →

Una de llibres: El temps

Tots tenim ls nostres dèries. Adonar-se’n del ritme personal pot començar amb sorpresa i acabar obrint tot un munt d’interrogants.

Cosa sembalnt podria passar amb l’elasticitat del temps; ¿per què, segons l’activitat que ens toca fer hi ha minuts tan llargs i hores tan curtes?

Aquestes i moltes altres mirades en fa l’autor del llibre. Continua →

Enfocar el temps

Tenim la mirada selectiva. Al enfocar una determinada cosa, els núvols que es veuen més enllà del vidre de la finestra, aquella descuidada cinta que, aferrada a la llunyana antena de l televisió el cvent va vogar, o les lletres que van apareguent a la pantalla de l’ordinador…al enfocar alguna d’aquestes coses deixam d’enfocar les altres.

Aquesta constsant capacitat de canviar la mirada és, tal vegada, una de les grandeses del viure.

Les aficions, en aquest cas la lectura, ajuda a enfocar aspectes que, altrament, poden passar desapercebuts. Un d’aquests aspectes en podria ser el ritme personal que, cada un tenim a l’hora de fer el que fem. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/42

En aquesta entrega de referències galmasianes que mostra el DCVB, enfocarem les paraules:

Faldriguera és avui mot en desús i potser s’ha de considerar localisme; antany ben viu, però no en el sentit que mostra el Diccionari (Butxaca) sinó que. ho deiem quan feiem borsa amb la camisa, gersei o devantal per dipositar-hi coses: fruites, verdures….

Farg/farga també en desús.

També curiós en resulta la “farsèdia” definida com “certa planta de jardí”. N’he sentit parlar, però no l’he sabuda trobar, ni a l’herbari virtual de la UIB, ni a Google o Mrnuda natura.

A manera de curiositat, cal assenyalar que, a vegades, s’utilitzava la mateixa frase per atendre dos conceptes diferent. Es el cas de “fecunditat”. La frase referida als pàmpols ja s’havia utilitzat en el mot “estroncament”.

Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre una imatge grisa i freda presa en una vella d’una vella excursió de “Els Trescadors”, una frase de Jorge Wagensberg, un dels mestres dels aforismes, (segons el diccionari::Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la).

Aforisme que. d’altra banda, és títol d’un recull d’aforismes, que amb una introducció teòrica sobre el tema va publicar el 2017, un any abans de morir.

Una manera de dir el que altres científics també han assenyalat. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/41

Amb l’entrega d’avui s’acaben les paraules començades amb e i s’ençeta la lletra f

M’agradarà avui destacar-se tres aspectes. Un fa referència a les paraules que es mostren en sintit figurat (el DCVB ho mostra amb “fig”) com és el cas de “Glopades saturades d’estractes de passió”.

L’altra fa referència a la necessitat de conèixer el context, sinó ¿com es podria entendre “La diafanitat apropava les distàncies ab fal·làcia de miratge”?

I una tercera idea fa referència als “noms de lloc” que utilitza Salvador Galmés. “Sa Faç” apareix a Google referenciat a Salvador Galmés, en canvi no apareix en el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, com tampoc no hi apareix “Albranca” com a nom del torrent de ses Planes. ¿Son noms perduts en el temps o fruit de la seva creació?

Continua →

De la premsa: La recepta de Lakoff

El dBalears.cat d’avui mostra un receptari de George Lakoff (No pensis en un elefant) sobre com “Mantenir viva la democràcia en el 2025”. Deiem, referit a l’autoritarisme, que les ones sempre acaben aribant.

Sortosament tanmbé arriben propostes de persones estudioses i lúcides.
Amèrica ens cau lluny,però potser no tant com pugui semblar Continua →

Una de llibres: Tormenta cerebral

Segurament algunes de les aportacions més transcendents que aporten els estudiosos de l’evolució del cervell són,  una que tots tenim capacitat per aprendre  de forma continuada al llarg de la vida. Trabuca aquella vella creença que això d’aprendre és cosa de joves i/o que les persopnes no canvien. U una altra que l’evolució no és linial, sinó que hi ha determinats moments especialment sensibles.

Un d’aquests periodes n’és la primera infantesa, amb el que aprenen els infants copiant dels adults i també de la tanscendència del ambient amorós (o no) que els volta.
I un altre d’aquests periodes singulars n’és l’adolescència, tema que tracta el llibre que es presenta. L’autor és un referent conegut a tot el món

Amb tot i amb això són moltes les referències que sobre el tema es poden trobar tant a les llibreries com a les biblioteques llorencines. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/40

De banda el que podriem considerar “mots perduts” que mostren aquestes referències del DCVB a escrits del Capellà Capirró: gerricó, esvolvar, primala, reble… m’agradarà avui fer referència al que podriem anomenar “elements filosòfics”, els que mostren el seu ésser, el seu pensar i sentir.

Al assenyalar “Els pàmpols de les vinyes, vermades de fresch, se tenyien de color rovellosa en un estroncament de fecunditat”  indica, els cicles vitals de les plantes i que rere la producció hi ha l’hivernada. 
I al escriure “Una ona de malenconia impalpable… com un èter qui embolcalla tot lo humà”  mostra que la melanconia també es part de la vida.
I també que tot el que comença, acaba, fins i tot els somnis i les esperances: “Les festes majors… són també mortalles d’ensomnis, esvaïment d’esperanses”

En tots els casos es destil·la la seva mirada pessimista, trista…

Continua →

AL54 Olors (i pudors)

En aquesta entrega de l’anecdotari llorenci referit al Sant Llorenç agrícola es tracta el tema d’olors característiques i generalitzades de temps passats.

Malgrat les enyorances que, a vegades, ens aportten els records que solem idealitzar, hem de reconèixer que, si més no en molts aspectes com el sanitari, anam millorant. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre un verd hivernal de vinagrelles poc abans de la florida una frase de l’investigador K. Ochsner sobre en funcionament del cervell.

Les persones amb personalitat estable poden interpretar la seva història sense perdre la referència amb una pretesa realitat. Però es veu que si ens envaeixen pensaments recurrents sobre el passat aquests poden afectar els nostren sentiments i el pensar d’ara mateix. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/39

D’aquesta primera entrega galmesiana de l’any, en destacarem el que ja en resulta una constant: mots en desús (“esquivor”, “estergir”, “estormeir”…) i també les descripcions poètiques de les situacions:  “L’amor mutual dels dos enamorats… restava en estament de pura habitut”, “Sentí un escarrufament com si li pegassen una tenallada a la tela del cor,”

A l’accepció 8 de la veu “estat” i més concretament al referir-se als Estat Units, també mostra el seu posicionament ideològic al considerar la ruptura de ridícula i funesta.

Continua →

De la premsa: Palma “es menja” l’Illa.

No cal pujar molt amunt ni fer voltes amb un avió per adonar-se’n. Basta mirar, des de qualsevol indret de foravila .-de moment ANEI a banda- per constatar que és de cada dia més minsa la distinció entre nuclis urbans i fora vila. El volgut descontrol urbanístic ens ha portat just allà on som. Entre legals, alegals i il·legals tot són casetes, fonamentalment  poblades a l’estiu.

Ho sabíem i ens ho confirmen els geògrafs, bona part de l’Illa fa part de les diverses barriades de Palma. No a nivell administratiu però si a nivell vivencial.

El diaria Ultima Hora d’ahir, amb artiucle de Gemma Marxena, se’n feia ressò.

Continua →

Una conversa, tres idees

Normalment les converses de cafè -i moltes altres- en els millors dels casos, es redueixen a un intercanvi de parers on cada un del participants intenta que els altres s’addereixin a les pròpies posicions.

Altres vegades es van superposant converses on cada un va contant el seu relat, sense esperar ni resposta ni interacció.

Però tota norma sol tenir excepcions i, de tant en tant, d’una mateixa intranscendent conversa en van sorgint idees que s’aparellen amb les pròpies. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/38

El DCVB a vegades mostra entrades que sembla que siguin sols galmesianes. Es a dir hi ha la paraula, la descripció i les referències d’autors. A moltes de les entrades d’avui l’única referència d’autor és la de Galmés.

També es dóna la circumstància, ben excepcional, que una mateixa entrada mostri dues accepcions diferents referides a un mateix autor, com és el cas present de “esquerda”.

En quan als mots de l’entrega d’avui voldria destacar “espitrellat” antany símbol de força i masclisme i en quan a la prosa poètica allò de “El sol… despedint cascates d’ocre llumínich… ab esplendorositats d’apoteosi”

Continua →

El sol surt per a tothom/15: Oposició

Circula, per la xarxa, una informació referida als socialistes serverins. Si no ho he entès malament es queixen i fan proposta per tal que l’oficina d’atenció al ciutadà (OAC) de la zona de Cala Millor no tanquí aquestes festes (del 23 de desembre al 8 de gener).

Assenyalen que, atès que més de la meitat de la població del municipi viu a les zones costaneres, aquest tancament obligarà els ciutadans a fer desplaçaments fins a l’Ajuntament, amb tot el que això comporta, de banda la falta d’atenció. Continua →

AL53 Sa tia Franscisca

Aquest petit recull d’anècdotes llorencines, d’un Sant Llorenç agrícola que pertany radicalment al passat, seguint els generosos records de n’Antoni “Cus”, tracta avui, del tema de l’art de la caça, en aquest cas, caça femenina destinada a aportar proteïnes i sabors a la cuina pagesa.

No tothom gaudia de les mateixes habilitats. Sa tia Francisca de n’Antoni se’n sortia de forma singular. Continua →