Dirigit per Laura Coll, la UIB disposa d’un Gabinet d’Assessorament lingüístic per a publicacions com la nostra (Galmic). Adesiara edita fitxes de síntesi conceptual com la que s’adjunta. N’anirem piblicant alguna de les que tenim en el magatzem: Continua
S’assenyala que un dels indicadors del canvi climàtic és aquesta difuminació de les estacions. Ara mateix, a mitjans del mes de febrer, les temperatures són dolces, poitser massa dolces i són comptats els dies de fred. La imatge assolellada de les vinagrelles florides contrasta amb la mar en calma.
Sobre la imatge una frase de James Clear que ha treballat el tema dels hàbits. Sempre la primera passa és adonar-se’n. Si hom no se n’adona, si no hi ha consciència de la vida que es viu, dels petits hàbits que hem anat adquirint, no hi ha res a fer. Continua
Les referències als mots galmesians que apareixen en el DCVB arriben a ser repetitives: mots perduts o en desús, caire poètic, domini dels sentiments humans…
Es així que voldria enfocar, avui, un altre aspecte. La majoria de les paraules que es presenten tenen l’única referèncoa de Salvador Galmés i no sempre són recollides pel normatiu (DIEC2)
Iniciam la feina conjunta per millorar els menjadors escolars entre la Xarxa Alimentant el Futur i les Conselleries implicades.
Des de la Xarxa Alimentant el futur 1 celebram la creació d’un espai de feina conjunta amb l’administració pública per a treballar en l’avanç per a uns menjadors més saludables i sostenibles. Avui, 7 de febrer, s’ha realitzat la primera trobada amb la participació del secretari Autonòmic de Desenvolupament Educatiu, la directora general de Salut Pública, el director general de Qualitat agroalimentària i producte local i representants de la xarxa Alimentat el futur.
El diagnòstic sobre la situació dels menjadors escolars a les Illes Balears, publicat el 2023, ja proposava com a conclusió la necessitat de crear una Mesa Intersectorial i posar una mirada transversal i treballar des dels diferents agents implicats per avançar cap a uns menjadors que incorporin els valors de la sostenibilitat, la salut i la justícia i esdevinguin un espai educatiu més del centre. A la Jornada de la Xarxa, Transformant l’alimentació des de l’escola, celebrada el passat 30 de novembre, es va proposar directament la creació d’aquest espai comú de debat i proposta de solucions, pel que agraïm a les tres Conselleries que hagin accedit a la constitució d’aquesta mesa. De fet, algunes de les propostes de millora que hem aportat ja se recolliran a les properes licitacions dels menjadors que han de renovar la concessió.
Millores en licitacions, el seguiment dels contractes, l’adaptació del Decret de promoció de la Dieta Mediterrània, l’augment de la presència del producte ecològic i local, convertir els menjadors en vertaders espais educatius... Aquest espai de diàleg i feina conjunta neix amb molts reptes i des de la Xarxa Alimentant el futur treballarem perquè sigui possible establir sinergies i avancem cap els objectius marcats.
Contacte:
1 Alimentant el futur és una xarxa de les entitats i empreses que treballen a favor d’uns menjadors escolars saludables i sostenibles a les escoles de les Illes Balears. Entre les entitats adherides actualment es troben el Centro de Estudios Rurales y Agricultura Internacional (CERAI), Justícia Alimentària, les Federacions d’Associacions de Famílies d’Alumnes de cada illa, les diferents Associacions de Producció Agrària Ecològica de les Illes Balears, UNICEF Comitè Balears, el Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes, ALIMENTTA (grup de recerca per a la transició alimentària), o el Grup d’Investigació en Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible de la UIB, entre d’altres.
A l’anecdotari llorencí d’avui, al tractar alhora varis temes, s’haurà d’enfocar un ampla ventall temporal. De fet abasta des del – Jo no el vaig conèixer a es “mestre mostatxut” sols ho sentia contar fins a les barbes dels anys setanta del segle passat. El tema dels capells, com bé mostra la pàgina “Fotos antigues de Sant Llortenç des Cardassar” també és llarg en el temps. Continua
Per la condició de pagès, vaig tenir la sort que em convidassin a una trobada de “Via Sabia – Teixint ponts entre sabers per a una millor adaptació al canvi climàtic dels sistemes agroecològics i penquers”, un projecte d’Alimentta-Think Tank.
Pagesos, pescadors, tècnics i entitats es reuneixen per debatre sobre la nova problemàtica derivada del canvi climàtic. Continua
Sobre les roques calcàries de s’Illot una frase de Simon Sinek.
Esplaiar la vista i olorar el iode al passejar vora la mar els dies assolellats d’hivern tal vegada pot considerar-se una de les recàrregues d’energia vital més senzilles i barates que tenim a l’abast tots els illencs.
Tots tenim les nostres dèries. Jo en tenc dues que, fa temps, em volten pel pensar. Una fa referència als “relats vitals” (tothom té el seu, que és el bo) i l’altra fa referència a l’avaluació de les pròpies accions (atès que no existeix ni asèpsia ni neutralitat)
Sinek, i també molts altres, assenyalen la necessitat d’anar més enllà de nosaltres mateixos, de passar comptes, de mirar les conseqüències finals de les nostres accions. Continua
Entre paperassa, competència deslleial -productes que venen de totes bandes amb diferent normativa sanitària-, opacitat -productes que es venen com a locals i provenen de ves a saber d’on- i poca consciència del consumidor, s’aboca al pagès a la desesperació o, segons l’edat, a la desaparició.
Vegeu-ne una cançó vindicativa que circula per la xarxa. Continua
Tan clar com pensava tenir-ho!…i ara resulta que el cervell m’enganya.
Les anècdotes (intranscendents) em porten a la reflexió. Continua
Amb article d’Alba Gonzalez el diari “Ultina Hora” d’ahir mostrava el testimoni de gratitud de na Maria dels Àngels i en Sebastià vers l’equip de Paliatius. Continua
A vegades la impotència pot portar al passeimnisme. Hi ha tantes coses que ens defugen de les mans!
Altres vegades el records i les experiències et porten a valorar determinades actituds i valors que et porten centesa i pau interior.
Aquest podria ser un dels múltiples exemples disponibles. Continua
Una primera sorpresa d’aquesta entrega n’és la diferènciació entre “fotim” -Persona molt petita, especialment infant menut i bellugadís, que s’afica per entre la gent, que molesta amb les seves impertinències- i “fotimer” -multitud-
Hi ha la constant dels mots en desús: “foraforja”, “fotimea”, “fremir”…,
En aquesta entrega no anam gaire sobrats de poesia, però sempre resta solam: “Una lleu tremolor fremia en sos llavis secs d’emoció”
Quan, des d’una certa perspectiva, d’això que en diuen a ulls de milana, observes el que està passant de seguida te n’adones de la infravaloració que se’n fa, tant de les aportacions de la ciència com de la seva divulgació. En certa manera es podria dir que els interessos tapen, maten, devaluen els coneixements. Val, fa part de la nostra cultura.
La primera vegada que vaig sentir parlar de les neurones mirall va ser en un d’aquells vells programes televisius d’Eduard Punset. Una vegada arriba la informació després ve la constatació. I efectivament els nostres sentiments es veuen afectat, en vocabulari pagès s’empelten, dels sentiments que interpretam que es donen en altres persones. Continua
Dia dubtós. Des de la Península de Formentor les muntanyes de la Serra agafen forma fantasmagòrica, sota el testimoni d’un sol que es situa més enllà dels núvols.
Sobre aquets paisatge un delks nombrosos aforismes de Jorge Wagensberg. Idea fonda per a un reflexionari superficial.
Es tracta de cercar respostes, sí, però també de canviar les preguntes. Continua
El científic Fernando Valladares es posiciona clarament i mostra el seu compromís en relació al canvi climàtic. Continua
Una petita referència a la producció llorencina d’indiots i, a la vegada, una referència superficial a les posessions que volten el nucli de població llorencí. Continua
La mirada d’aquesta entrega s’orienta vers les grafies galmesianes que avui es considerarien incorrectes “aygua”, “esfors”, “desmayada”…S’ha de considerar que bona part dels escrits de Salvadore Galmés són anteriors a la publicació de les Normes ortogràfiques (1913).
Això de banda hi surten mots en desús: “figuerol”, “foganya”, “fogor”,,,
I també la curiositat de “florejar”. El castellà “piropo” ha substituit totalment les nostre floretes.
Segons l’autor, i crec que és cert, cada acció, cada passa que donam va en un determinat sentit.
Al estirar el fil s’arriba a la canvicció que sols hi ha dues opcions, -això si, amb múltiples graus de participació-: o vas a favor del joc infinit, és a dir de la pervivència de la Vida i de la Terra, o jugues el joc finit que es reflecteix en múltiples expressions populars: “jo a lo meu i als altres que els bombin” o també, “farem el que convingui i el darrer que apagui el llum” o “cadascú que pregui per a ell i Déu per a tots”…. Continua
S’informa de la defunció de la mare de Caterina Pons “de ses Sitges”
Com cada diumenge….un petit espai per a la reflexió. Avui amb una frase de Simon Sinek (“El juego infinito”) sobre una vella i bella imatge d’una sortida de sol des de sa Punta de n´Amer. (si no vaig errat excursió d’Els Trescadors dirigits per Felip “Blau” que feia part de les festes patronals)
Abrupte i difícil és la lluita contra l’individualisme i l’exagerada competitivitat (que s’oposen al col·lectivisme i a la cooperació). Una lluita a contracorrent però necessària, o millor, de cada dia més imprescindible.
Afecta, pot afectar, tots els aspectes de la vida (des de l’alineació dels infantils del Cardassar al concurs de gloses de Card.cat). Continua