Ho sabem, tot té un cost. Quan diem tot, volem dir tot. Potser econòmic, però també ambiental, a nivell emocional, de salut…
Potser és adient recordar-ho en aquestes festes paradigmàtiques de l’època de consum descontrolat que ens toca viure.
A vegades el plaer es paga amb un posterior dolor. Una interessant frase sobre una espectacular posta de sol. Continua
M’agrada llegir llibres. I millor si m’aporten coneixements directes. Però no m’agrada recomanar lectures a ningú, convençut com estic, que cada persona transita el seu camí.
M’ha agradat, però, llegir aquest que es pot trobar a la Biblioteca Salvador Galmés. Crec que em pot resultar útil per posicionar-me front a les possibles demandes dels néts referides a l’ús de mòbils, “tablets” i ordinadors usats a manera d’entreteniment.
Segons els estudis, analitzats en profunditat per Michel Desmurget, poden resultar més perillosos del que sembla. En definitiva fem un mal favor als infants si, perquè s’entretenguin, els posam un joc en telèfon mòbil. Continua
Els diaris d’ahir, i també els d’avui s’han fet ressò de le excavacions que, sense resultats, s’han realitzades a sa Coma.
Amb un “Cal tenir en compte que, tot i les troballes documentades entre els anys 1991 i 2012, la zona ha resultat molt alterada antròpicament al llarg de les darreres dècades i també per les fortes turmentes i llevantades sofertes amb el temps“. es tanca, de moment, el tema.
Aquesta falta de restes contrasta (o tal vegada confirma) les fonts orals que assenyalaren que “dins l’arena i mal enterrats hi quedaren molts de morts”
(Imatge de dBalers.cat)
Circula per la xarxa una imatge de Jean Piaget immers en un munt de carpetes i llibres. S’assenyala que escomès sobre aquell desordre aparent, ell respongué:
“Com saps Bergson demostrà que el desordre no existeix!. Hi ha dos tipus d’ordre, l’ordre geomètric i l’odre vital. El meu és netament vital!. Les carpetes que utilitzo estan a l’abast de la mà segons l’ordre que indica la necessitat. De la mateixa manera puc trobar aquí abaix una referència de fa deu o quinze anys. Les carpetes que es troben més avall es converteixen en quelcom més delicat, però quan s’ha de cercar es cerca. Du menys feina que ordenar-ho cada dia”. Continua
En aquesta entrega d’avui, m’agradxarà destacar el “espaiar” en el sentit de resoldre. “Esplandit” paraula i concepte un tant en desús. “Esparverador” en sentit d’assustar. “Espigolar” i “espipellar”.
La posta de sol d’ahir, amb aquells núvols esfilagarsats, mostrava una singular bellesa. Captar part del moment, amb la càmera del mòbil resulta fàcil.
L’entrada de l’epíleg de l’actual llibre de lectura (“La fábrica de cretinos dogitales” de M. Desmurget) vé com anell al dit.
No sempre hi pensam però resulta obvi: el que fem avui condiciona la vida de demà, tant a l’hora de menjar i beure, com a l’hora de passar el temps,o quan i com ens relacionam amb els altres,
La frase de W.Reich resulta, idò, transcendent. Continua
Aquesta comentaris previs de les entregues parcials de la nombroses referències del Diccionari Alcover-Moll a Salvador Galmés, com no potser d’altra manera, sempre són limitats, personals i ,també, repetitius.
Avui voldria destacar-ne una frase. En concret aquesta llarga referència: “Els dos joves s’assadollaven, ab voluptuosidat, de pena esmicolada, del esmicament que produeix la trencadura de cors soldats per l’amor”.
Primer pels mots, ja en desús, que mostra: “assadollar”, “esmicar”, “trencadura”… I també per la sensibilitat humana que se’n desprèn.
Si no vaig errat el projecte “compartir pis” orientat a la gent major va néixer, fa anys, a França quan després d’una onada de fred es va descobrir una elevada quantitat de persones que havien mort soles en el seu pis parisenc. Aquest fet va empènyer les autoritats per tal de cercar solucions a la soledat. I una d’elles va ser fer agrupacions de persones amb un cuidador o cuidadora.
Amb el temps, aquella vella idea parisina arribà a Mallorca, no tant per motius de preservació de la vida com per motius econòmics. Continua
Sobre una imatge ben tardoral, en aquest cas de bolets no comestibles, una frase de Francesc Torralma referida a la confiança, a l’escepticisme i a l’acció.
Creure amb la possibilitat de que quelcom vagi bé és el que mou l’acció. Continua
Es comunica la defunció de l’infant
Arnau Parera Salas
Tanatori, avui, de 15:00h a 20:00h
Exèquies a les 18:30
Que el broll d’amor que ha sabut congriar pugui amarar aquesta Terra
La primera paraula de l’entrega d’avui, escena, m’ha recordat les dificultats que l’obra galmesiana mostra a l’hora de fer-ne guions cinematogràfics.
N’era ben conscient l’enyorat Miquel Rosselló quan s’imposà el repte personal de filmar-ne algunes. ¿Com les imatges poden abastar els matisos del llenguatge?, deia ell.. ¿Com es podria, en llenguatge cinematogràfic, plasmar quelcom semblant a “L’anyorament… és una morbositat de la passió, una espècie d’escrexensa, de goll sentimental qui vos ofega”?,
“A banda de les conseqüències econòmiques i geopolítiques que tindrà la segona presidència de Trump, hi ha un missatge social que s’envia a tots els racons d’Amèrica i d’Europa. Diu així: racistes, teniu raó. Sionistes que negueu el genocidi a Gaza, teniu raó. Nacionalistes fanàtics, teniu raó. Masclistes, violadors, agressors de dones, teniu raó. Homòfobs, teniu raó. Negacionistes, teniu raó. Xulets, xarlatans, fanfarrons i milhomes, teniu raó. Maleducats, teniu raó. Ressentits amb ganes de culpar el món sencer de les vostres mancances, teniu raó. El món és vostre.”
Aquestes paraules són de l’escriptor Sebastià Alzamora a la seva columna Visca el sistema del diari arabalears.cat del passat 8/11/2024 que apareix amb el títol “L’hora dels patriotes”. Continua
Amb la signatura de Sebastià Vanrell, el diari arabalears.cat mostrà la ressenya de la creació de la primera comunitat enegètica sense ànim de lucre de les Balears a càrrec d’un grup de joves de Llevant: “El projecte associatiu, que inclou 15 instal·lacions fotovoltaiques entre Manacor i Artà, permetrà a un màxim de 50 socis per cada una consumir electricitat de proximitat per restar-la de la factura normal” Continua
Llegir l’article de Jaume Perelló a l’arabalears.cat sobre el nou urbanisme a les Illes Balears em va entristir. Constatar que en comptes de demanar responsabilitats a qui ha fet coses fora llei, és dona via lliure a les irregularitats urbanístiques evidenciant així que la cobdícia i el guanys immediat són els valors oficials predominants em situa a la banda dels vençuts. També amb el tema de la llengua i de l’ésser d’aquesta Illa. Vaja enfilall de desbaratades decisions!.
Segurament per associació, en aquest cas contrast, d’iees, vaig recordar la frase que havia llegit el dia anterior. La vella frase de Neil Postman: “Els infants….” Continua
La pandèmia de COVID (2019-2022) va resultar una saccejada important, com un any abans ho havia resultat la nostra darrera torrentada (2018). De forma temporal canviàrem hàbits, costums i creences, algunes de les quals encara resten obertes i pendents de tancar (En un totus revolutum es podria fer referència tant al llit del torrent -interessantíssima l’experiència d’Ontinyent-, com als casos de mascaretes i vacunes).
Alguns científics, com és el cas de Francesc Torralba; plantejaren la possibilitat, atesa la saccejada, de conviar algunes de les arrelades creences. Ho tracta a “Vivir en lo esencial” (2020). Continua
A manera de complement a la informació ja publicada, s’informa que els familiars de Margalida Jaume “Comissa” també rebran el condol en el Tanatori Municipal de 15:45 h. a 18:00 h. d’avui
Amb organització de l’OCB de Sant Llorenç, anàrem a la casa Blai Bonet de Santanyí, convertida, ara i de la mà de la Fundació Mallorca Literària del Consell de Mallorca en espai de recordança del poeta i també en poeteca, arxiu del legat d’alguns dels poetes mallorquins.
El Blai Bonet que es respira en aquella casa del carrer Palma, número 74 -refeta amb gust i pressupost-, de banda la quantitat de feina i creativitat evidents en els diversos camps de treball de l’homenot, i amb l’ajuda de les explicacions dels responsables de la casa, ajuda a visualitzar un relat de l’artista on es mescla realitat i ficció, tot amarat d’una pressuposada i en certa manera exagerada autoestima. Continua
Mai podem saber que en diria actualment Mn. Galmés de les festes patronals que abans eren “majors” i “donaven escapada a l’espandiment del cor pagès”.
De les paraules galmesianes d’avui potser en triaria “escarxell”
Ahir 25, gestos, manifestacions i silencis pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contyra les Dones. Els gestos són necessaris però del tot insuficients; portam la violència patriarcal ben aferrada. L’atzar ha volgut que una de les paraules galmesianes “escarabutar” vagi lligada a la por de les fadrines derivada del pensart que (per acció del mascle) volien pedregar el fogueró.
A l’enfilall d’anècdotes locals hi afegirem avui el que podriem anomenar activitats perdudes o en desús. Certament queden arrels però es fa de cada dia més estrany el fet de compartir eines o intercanviar jornals.
Cada època te els seus costums… Continua