A vegades….
La paraula proposada respon a una idea concreta
Altres, com és el cas, la informació és imprecisa.
Ara mateix no sabria dir per a quina de les quatre accepcions es va proposar la paraula. Continua
Mots: muda
Respon
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
La petita colobra
Un petit relat derivar de l’observació casual de la naturalesa més propera i, alhora, una reflexió sobre la transcendència dels “adonar-se’n”.
Ho comentava Rogovsky referit a les organitzacions, adonar-se’n és sempre la primera passa!. Continua
De la premsa: Sembla que volen acabar “el projecte”
Diu el “Diario de Mallorca” que el volen acabar abans del 5è aniversari de la darrera torrentada.
La notícia va acompanyada d’un encertat comentari de Llorenç Riera.
En un entorn d’empresa privada segurament faria anys que, cas de no esser-ne els propietaris., haurien despedit a tots els responsables per falta d’eficacia.
Vaja, vaja….! Continua
Mots: sus!
Imatge amb text / Text amb imatge
Es continua en el camí iniciat diumenge passat de recordar, considerar, refrescar el que es podrien considerar idees clau del reflexionari.
Si la primera passa sempre és a donar-se’n (si hom no se n’adona d’altres camins i possibilitats, no hi ha res a fer), després sorgeix el dubte del camí a seguir.
Atenent les possibilitats: intuició personal -potser la més usada-, la ciència, les pseudociències, la mitologia…la periodista i investigadora Lynne McTaggart recomana seguir el camí de la ciència. Continua
De la premsa: El darrer llibre de Josep Cortès
El “Diario de Mallorca” d’avui a pàgina sencera signat per Biel Capó, mostra ressenya del Llibre de Josep Cortès que es presenta demà. Continua
Mots: molinar
Avui s’enfoca sols una de les diverses accepcions de la paraula.
Alguns maresos, no tots, del nostre entorn, molinen, es desfan. Continua
Mots: corbam
Paraula curiosa. De les cinc accepcions, en el meu record solament hi ha la cinquena (i potser la tercera)
No apareix en el Normatiu però era i és usat en el sentit de perdre l’enteniment, la comprensió de les accions, anar voluntariament pel camí que sembla errat errat…
Sebla que anam pel camí d’un futur incert. Sabem que no es pot mantenir el ritme però no ens sabem aturar, hem perdut el corbam. Continua
Mots: rodella
Una part gairebé insignificant en el conjunt de les accepcions de la paraula, però en la memòria col·lectiva, la més festera.
Al llarg de molts anys “ses festes” acostumaven a acabar amb un “castell de focs artificials”. De les rodelles davant l’església, amb el temps es passà als focs des de es Moleter i finalment es suprimiren, segons rumorologia per qüestions de pressupost.
Al cap damunt d’un pal una roda rotatòria, seblant a una grossa roda de bicicleta amb coets amarrats que s’anaven encenent i, amb la seva força feien girar la roda. A vegdes acabaven amb una roda petitona que sortia disparada i anava per amunt, amunt…
I tot acabava amb un Ooooh i alguns aplaudiments dels espectadors.
AL44 El nom de les persones
El tema va de quan al néixer una persona, segons el sexe, ja es sabia el nom que portaria tota la vida.
Un costum que es començà a trencar -primer de forma tímida i fins que canviaren les lleis-, a finals dels anys setanta del segle passat. Continua
Mots: “tíngol”
El filòlegs, plens de raons, argumenten la conveniència de no sortir del solc habitual i reconegut d’un diccionari.
Però avui farem una excepció per deixar constància d’aquell joc infantil: –Has vist quina taca que hi ha aquí, posant el dit en el pit. Quant l’infant baixa la vista, amb el mateix dit es pega un toquet en el cap del nas de l’infant dient la paraula amb suau cançoneta -Tíngol.!. (En altres indrets, pel mateix joc, s’usa la paraula “Tiula! “. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
I com cada diumenge.un raconet de l’espai temporal per a la reflexió. Per a donar dues voltes a una idea aliena, però forta, contundent,
La idea d’avui és vella, la imatge intemporal. Pertany (la vaig sentir) a Itamar Rogovsky, consultor de Desenvolupament Organitzacional (DO) i llargament professors de la Universitat de Tel Aviv.
Una d’aquelles Idees que se’m fa present de forma recurrent. Si no hi ha percepció, consciència…no hi ha res a fer!. Continua
Mots: quintana
Paraula que, per la raó que sigui, no tenc en arxivada en el record. Crec que l’havia sentida en el nostre entorn però no sabria especificar ni on ni el seu significat.
Per a nosaltres, les diverses accepcions de quintana correspon a “pleta”.
(Bellesa i abast de la nostra llengua que alguns es voldrien carregar) Continua
AL43 Classes socials (i llenguatge)
Una aproximació (intuïtiva) a l’estructura social del Sant Llorenç preturístic.
Al “no hi havia manera de guanyar un duro” referit a l’esforç amb minsos resultats dels pagesos, se li oposa allò “qui tocava calaix marxava bé” referit a botiguers i menestrals usant expressions de n’Antoni Pascual. Continua
Mots: taravasca
Potser se’n pot trobar alguna però, en general, la taravasca, aquella brutor vella que feia part del cos d’una persona, sortosament ha desaparegut.
A l’estiu, entre suor i pols, era temporada idònia de taravasca abans de la generalització de la dutxa, o dutxes diàries.
Un mot, d’altra banda, ben nostre. Continua
Demografia i país
Des de l’OCB ens trameten aquest interessant article.
L’ÀGORA DE L’OBRA CULTURAL BALEAR
Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’Obra Cultural Balear
Demografia i país
Joan Pau Jordà
Doctor en Demografia
Ara fa uns dies llegia a la premsa que la població de les Balears es va situar a 1 de gener de 2022 en 1,17 milions d’habitants (1.176.659 habitants) un 44% més que fa un quart de segle. Aquest creixement es centra en els municipis més poblats com Calvià, Eivissa i Inca. En canvi, Palma perd població. Ës normal, els barris estan farcits de famílies que, empeses pel preu de l’habitatge i seduïdes per les bones connexions per carretera, marxen més enllà de la via de cintura a la recerca de major qualitat de vida,
decideixen mudar-se a pobles de la Part Forana com Lloseta, Esporles o Santa Maria. Continua
Mots: ajupir-se
En el nostre entorn s’usa més el sinònim acotar-se.
Ajuppir, ajupir-se és, potser, més de rondalla i de contarelles de caçadors.
En tot cas cal recordar que els mots van molt per famílies. Continua
Mots: fatxenda
Una de les meravelles de “mots” es detectar com les paraules, segons el context, poden disposar de múltiples interpretacions. En això s’assemblen a tots els altres éssers vius.
Ara mateix tenc dubtes sobre la idea que tenia na Bel quan va proposar la paraula que és presenta: feina o bravegera?
Però a més hi ha les posssibles “interpretacions personals”. ¿No era un fatxenda la persona despreocupada i vivaratxa que sabia destacar amigablement en una reunió?
El “Normatiu”: mostra: “Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure”.(Realment de fatxendes en coneixem uns quants,no?) Continua
15 anys!
Quan efímera resulta la vida!, sembla que era l’altre dia i ja fa quinze anys!.
Mirar arrere, no resulta gaire útil, ja és passat.
Pot alimentar un cert hedonisme, es poden detectar possible errades i, alhora, es refresca la feina feta, en aquest cas en l’entorn virtual. Continua
Mots: traveta
Molt usat en el segle passat, sembla que va en desús.
L’acte de fer la traveta, en tot cas, implica proximitat i certa transparència (quan et gires saps qui le t’ha feta)
També s’usa, en sentit figurat, quan es fa mal de forma amagada. El que la fa ho sap, però el que la rep. Continua