Arxiu de l'autor: Josep Cortès

Estic embullat

Publicat el per
1

A l’encreuament entre els carrers Clavell i Sant Llorenç, a l’indret de l’antiga placeta del Pou Nou, hi ha tres senyals de trànsit que potser indueixin a confusió, almanco a mi: el carrer de Sant Llorenç només té baixada i a l’esmentat indret hi ha un Stop; el del Clavell, en canvi té dues direccions, totes dues cap al carrer de Sant Llorenç; a la que ve de ca ses Monges, hi ha un Cediu el pas i a la que ve del carrer Gabriel Carrió, un altre Stop.

Llavors, si s’hi troben tres vehicles simultàniament, qui té preferència, els que tenen un Stop o el que obliga a cedir el pas? Abans –no sé si ara també–, solien tenir preferència els que sortien de la dreta, però en aquest cas, tots tres tenen algú a la dreta. Continua →

El pressupost de Defensa

Publicat el per
Respon

Segons la web del ministeri de Defensa, el seu pressupost de l’any 2022 és de 11.338.424.660 euros (la dada del quadre adjunt, com s’assenyala a l’extrem superior dret, és en milers d’euros). Fent una simple divisió, tendrem, per tant, que aquest ministeri ens costa 31.064.177,15 milions d’euros cada dia. Per als que encara recordam les pessetes, fent números grossos, són més 5 bilions de pessetes. Diaris. Això si no m’he equivocat fent els comptes, perquè amb aquestes quantitats tan grosses a vegades m’embull i pos el punt allà on no toca. Continua →

Suposicions

Publicat el per
2

Punt 1. Pedro Sánchez, en el mes de març, es va posicionar al costat del Marroc en el conflicte amb el Sàhara, rompent l’equilibri que havia mantingut amb el Front Polisari i contravenint la resolució de l’ONU, que recolza la celebració d’un referèndum. Aquesta decisió va fer trontollar les relacions amb Argèlia, un dels primers subministradors de gas a Espanya i aliat dels saharauis.

Punt 2. Divendres passat, quan moriren 23 migrants a la tanca de Melilla –37 segons les associacions implicades–, Pedro Sánchez va dir públicament que l’assalt havia estat «ben resolt» per les autoritats marroquines, unes declaracions que han estat criticades per totes les associacions progressistes de l’Estat. Continua →

Comunicat de la plataforma del Tren de Llevant

Publicat el per
4

LA CONSELLERIA DE MOBILITAT I EL DIA DE LA MARMOTA

L’1 de desembre de l’any 2019, fa 28 mesos, el conseller de Mobilitat i Habitatge, senyor
Marc Pons,  i el director general de Mobilitat i Transport Terrestre, senyor Jaume Mateu, es reuniren amb els batles de la comarca de Llevant i amb un representant de la Plataforma per anunciar:

  1. Que el projecte del tren Manacor-Artà era prioritari pel Govern.
  2. Que calia fer una revisió del projecte inicial perquè havien passat deu anys des de la seva redacció.
  3. Que s’havia de contemplar la possibilitat que el tren passàs per Cala Millor per la importància turística de la zona.
  4. Que es mantindrien reunions amb el govern d’Espanya i amb Europa per mirar d’aconseguir fons per dur endavant aquest projecte.
  5. Que es farien reunions periòdiques per anar informant del desenvolupament del projecte i consensuar les decisions que s’haguéssin de prendre. 

Continua →

Defunció

Publicat el per
Respon

Ahir va morir na Francisca Ballester Riera, de malnom “Cuxa”, a l’edat de 82 anys. Era la mare d’en Joan “des Forn”.

El condol es podrà donar demà, dilluns, de 16.00 a 19.00, al tanatori de Sant Llorenç. No s’oficiarà funeral.

Descansi en pau.

A na Cati Roig

Publicat el per
Respon

L’inesperat traspàs d’una bona amiga, na Cati Roig, m’ha portat al cap el poema de Josep Maria Llompart “Passa, passeja, va a la feina…”, que vull reproduir en memòria seva.

“Ed è subito sera.
SALVATORE QUASIMODO

Passa, passeja, va a la feina.
Els arbres -fulles verdes, grogues, el casino. Continua →

Watergate i Pegasus

Publicat el per
2

El 1972 es va descobrir que el president Richard Nixon, del Partit Republicà, disposava d’un sistema de gravació amb el qual espiava els seus adversaris polítics, del Partit Demòcrata, a la seva seu del Comitè Nacional, situada a l’hotel Watergate. La cosa es va engrescar tant que, dos anys més tard, Nixon va haver de dimitir per evitar l’impeachment, que probablement l’hagués fet fora del càrrec tant a la Cambra de Representants com al Senat. Continua →

Miguel Hernández

Publicat el per
Respon

Demà farà vuitanta anys que el poeta Miquel Hernández va morir, al reformatori d’adults d’Alacant (avui reconvertit en Palau de Justícia), on l’havien traslladat des de la presó i on va compartir cel·la amb el dramaturg Antonio Buero Vallejo, que li va fer el dibuix de l’encapçalament.

Com a recordança, d’entre els nombrosos poemes seus, em fa ganes reproduir l’Elegía, que tant va impressionar al premi Nòbel Vicente Aleixandre. Mocedades va versionar alguns poemes seus i Joan Manuel Serrat li va dedicar un disc sencer, però la versió del poema que més m’agrada és la de Jarcha, que podeu trobar aquí: Continua →

Cronologia de 2021

Publicat el per
Respon

12 gener.- Davant l’augment de la incidència de covid-19, l’Ajuntament suspèn totes les activitats municipals, tanca els parcs infantils i prohibeix el públic en els esdeveniments esportius.
13 gener.- El Govern Balear tanca tots els bars, restaurants, gimnasos i centres comercials durant 15 dies.
21 gener.- S’aprova el reglament de l’Arxiu Municipal de Sant Llorenç (Card).
25 febrer.- L’Ajuntament col·loca cinc noves stolperstein en el municipi: dues a Son Carrió, en memòria de Magdalena Bassa i Jaume Carrió, i tres a Sant Llorenç, dedicades a Llorenç Llull, Guillem Pasqual i Miquel Riera. Tots varen esser assasinats l’any 1936 (Card). Continua →

Presentació de “Flor de Card”

Publicat el per
Respon

Per si qualcú n’està interessat, divendres que ve, dia 10 de desembre, a les 20.00, es presentarà el llibre «Flor de Card. Sa revista (1972-2012)» a l’Espai36.

Intervendran Guillem Pont, director de Flor de Card entre 1972 i 1976, Pere Orpí, autor del pròleg i presentador del llibre i Josep Cortès, director de la revista entre 1977 i 2012 i autor de la publicació.

Comunicació

Publicat el per
6

Una de les accepcions de la paraula «escoltar» diu que és una acció voluntària que implica intencionalitat per part del subjecte, a diferència de «sentir», que significa simplement percebre per l’oïda. Un pot dir que «ha sentit» un renou que no sap d’on li ve o que no ha entès bé el que li diuen perquè no ho ha «sentit bé». El que no pot dir és que ha «escoltat» un tro o que no «escolta» bé el seu interlocutor perquè hi ha interferències. Si no l’escolta bé és perquè no hi para esment o perquè el seu capet vola per altres indrets.
Això que per als més vells ens pot semblar una obvietat, per una gran part dels periodistes o entrevistats que surten per la televisó no ho és tant i sembla que el verb «sentir» (o en castellà «oir») ha desaparegut del diccionari per donar pas exclusivament a «escoltar» (o «escuchar»).
Potser que siguí un poc maniós, però cada vegada que ho sent, em fa ganes de no escoltar-ho més. Continua →

Entrevista a Pep Jaume

Publicat el per
Respon

De la mateixa manera en què férem una entrevista a Mateu Puigròs, quan deixava el càrrec de batle després de 26 anys d’ocupar-lo, hem cregut oportú fer-ne una altra al batle nou, en Pep Jaume, que agafa la vara en representació d’un partit que ja la va portar a la primera legislatura de 1979, de la mà d’Ignasi Umbert. Ens rep en el saló d’actes i, sense més preàmbuls, començam l’entrevista, elaborada per Tomàs Martínez i Josep Cortès:

Et vares presentar per primera vegada el 1995, el mateix any en què Mateu Puigròs va aconseguir la batlia, en el vuitè lloc de la candidatura. Què et va decidir a fer costat a la llista del PSOE?

Pareix un tòpic, però els que em feren decidir a anar amb la llista del PSOE era gent coneguda de canostra, amics dels meus pares… bona gent.

O sigui, et va influir més l’ambient familiar que el polític…

En aquell moment, sí. Continua →

Crònica informal II. Ja tenim batle nou

Publicat el per
1

-L’elecció d’un batle llorencí després de 26 anys de tenir-lo carrioner per força havia de despertar molta expectació, per això l’equip de govern va acordar que el ple extraordinari del 20 de novembre se celebràs a l’Espai36, ja que en el saló d’actes de l’Ajuntament només hi cap una dotzena mal comptada de persones…

-O hi va haver eleccions? Jo em pensava que només era un pacte entre el PSOE i el GISC i que bastava canviar la vara d’amo…

-Idò anaves errat: el pacte no era només entre el PSOE i el GISC, sinó que també l’havien signat MES i EL PI. Abans de res, però, et diré que la sala gran de l’Espai36 estava plena fins la bandera, amb una gran taula grisa formant un semicercle damunt l’escenari; darrera ella, un domàs negre que feia de fons i, a un racó, un retrat del Rei i la Reina, que per lo vist ho manen les ordenances. Continua →

Crónica informal I: bon vent ve

Publicat el per
1

Després de quatre anys de no publicar cap Crònica informal –la darrera va esser el 19 de novembre de 2017, en què en vaig reproduir una altra del gener de 1985 (que, per cert, era falsa: me l’havia inventat), he considerat oportú publicar-ne dues de seguides, perquè crec que l’ocasió s’ho mereix. La primera correspon a la primera elecció de Mateu Puigròs com a batle de Sant Llorenç, que vaig publicar a Flor de Card el juny de 1995; la segona, al plenari de 20 de novembre, en què acabarà la seva tasca com a primer regidor del nostre municipi per entregar la vara a Pep Jaume. Vet-aquí la primera::

Que te pareix, secretari,
que puc anar confiat,
amb so poble que está alçat
a favor d’es meu contrari?
“El rei Herodes” Continua →

Entrevista a Mateu Puigròs

Publicat el per
2

Aprofitant l’avinentesa de què dissabte, dia 20, en Mateu Puigròs deixarà la batlia de Sant Llorenç, després de 26 anys d’haver-la ocupada de manera ininterrompuda, hem cregut oportú fer-li una entrevista per a Card.cat, entrevista que ha estat elaborada per Tomàs Martínez i Josep Cortès.

T’ho pensaves mai, el 1979, que series regidor durant 18 anys i batle durant 26?

No, ni lo primer ni sobretot lo segon, de cap manera. En aquelles eleccions vàrem partir amb la idea d’aconseguir almanco un regidor perquè a Son Carrió també tenguéssim representant, el que passà és que allò es va allargar i al final ha passat el que ha passat.

T’havies marcat un temps determinat per dedicar-te a la política?

Què va, allò va esser totalment circumstancial, no teníem ni tan sols afiliació política. Continua →