
Arxiu de l'autor: Pau Quina Jaume
Dissabte 13 d’agost a les Festes Patronals…

Divendres 12 d’agost a les Festes Patronals…

Mots perduts: anyívol
Avui en una conversa de bar he agafat per un dia el paper d’en Guillem Pont i he anotat una de les paraules que s’ha dit a la taula: anyívol. Concretament l’expressió que ha sortit ha estat “jo som anyívol a això”, en sentit de “no agradar-te, de tenir-li aversió”. Però com veurem la paraula també pot designar altres coses: Continua
Dijous 11 d’agost a les Festes Patronals…

Dimecres 10 d’agost a les Festes Patronals…

Dimarts 9 d’agost a les Festes Patronals…

Dilluns 8 d’agost a les Festes Patronals…

Sus a les Festes Patronals de Sant Llorenç
Avui amb el tro de festa i el pregó, de part dels glosadors llorencins, s’ha donat sus a les nostres festes patronals. Ens esperen dies de bauxa, tiberi, trobades i divertiment que cal gaudir ara que ja podem. A continuació us deixam una crònica del dia d’avui i avançam que cada dia publicarem els actes que es faran dins el marc de les festes, així segur que ningú es perdrà res! Continua
Mots perduts: tiberi
Ara que venen les festes és un mot ben adequat… ja que segurament hi haurà un bon tiberi! Ara segurament s’usarien més altres mots com festa, trull… Continua
Mots perduts: tibada
Si tenim en compte que la caça d’ocells en filats ja no s’usa, és ben normal que aquest mot, tant en el seu ús en el camp de la caça com en sentit figuratiu, ja no s’usi gaire en la nostra societat. I és que les paraules sovint són un reflex del que passa en el carrer…. Continua
Mots perduts: torniola
Quan era petit se veu que era molt estrúmbol (un altre mot perdut) i a vegades sentia com em deien “vols deixar de fer sa torniola”. Vendria a ser un “deixa d’empipar”, “fes alguna cosa de profit”… Aquesta expressió ara se sent molt més poc. Continua
Programa de les Festes Patronals de Sant Llorenç 2022
Mots perduts: sala
No sé si m’atreviria a dir que és un mot perdut (potser entre els joves sí), però és un mot molt nostrat (molts pobles veïns ni el conserven) que val la pena protegir i conservar. I és que qui no ha sentit a dir algun cop “quedam a darrere la Sala” o “que hi ha res de nou per la Sala” (sempre referit a “ajuntament”). Continua
Mots perduts: dineret
I no, no ens referim a doblers. De fet, és una nova proposta de Pep Lluís Soler, que l’altre dia fent feina amb els seus infants va veure com es deia el castellanisme arandela (no només a ca seva, quasi per tot) substituint la paraula pròpia que sempre havíem tingut poer aquí (dineret) quan ens referíem a aquesta peça en concret. Continua
El retaule de Son Carrió restaurat
Aquesta setmana les tècniques del Taller de Restauració de la Diòcesi han acabat la intervenció al retaule de l’altar major de l’església de Sant Miquel, després de més de quatre mesos de feina intensa. Les bastides han estat enretirades i el retaule ja llueix amb tota la seva esplendor.
Mots perduts: cembeiola
A qui no li han pegat una bona cembeiola alguna vegada… Però així i tot no he estat capaç de trobar la paraula al al diccionari, segurament per la deformació que ha anat sofrint històricament el mot (segurament derivat de ceba, que igualment pot voler dir “hòstia o cop violent”).
Si bé és ver que de cada pic és substituït més per mots de caràcter més general encara és una paraula que se pot sentir de tant en tant. Continua
Mots perduts: serafí
I no, no me referesc al nom propi, sinó que a un mot antic referit a” nin petit bell” (en sentit d’àngel en moltes ocasions). Personalment és un mot que tenia apuntat que no utilitzo i no crec haver sentit mai. Però l’he trobat al diccionari Alcover-Moll (amb certes reminiscències religioses), senyal que devia existir i fins i tot en sentit gastronòmic. Continua
Mots perduts: salades!
Un temps en què l’elegància regnava més en el llenguatge de la societat (alguns potser li diran puritanisme) existia aquesta curiosa paraula (salades!) per expressar disgust o desplaer. Ara segurament sentiríem coses més gruixudes que ens abstendrem de reproduir aquí. Continua
Rebombori per l’ampliació de l’escola de Son Carrió
Si no fa gaire rebíem una informació reclamant la urgent ampliació de l’escola de Son Carrió (enllaç), avui per premsa surt la part contrària a aquest projecte. Al Diario de Mallorca alguns veïnats carrioners expressen les seves queixes davant “un creixement innecessari” d’una escola que “no importa fer tan grossa” ja que això segons ells “du implícit un creixement urbanístic darrere”. Ja ho diuen que no plou mai a gust de tothom…
Podeu ampliar la notícia al següent enllaç: Continua
