Les neules de Tomàs Martínez

Per menjar o per decorar; a les cases o a l’església (i fins i tot a casaments i  a l’escola); de farina o de paper; de blanques o de color… tot un ventall de possibilitats és el que ens va descobrir el passat diumenge Tomàs Martínez a l’Espai 36 en la presentació  del seu llibre sobre les neules Cada cosa a son temps i per Nadal, neules”. Continua →

Entrevista a Tomàs Martínez

El nostre col·laborador  i editor Tomàs Martínez està d’enhorabona ja que aquest diumenge a les 19 hores presenta a l’Espai 36 el seu llibre sobre neules de Nadal: Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Per celebrar-ho compartim amb vosaltres una entrevista que li han fet avui mateix al diari Ultima Hora. Hi destaca per exemple la seva proposta de demanar al Consell de Mallorca que declari les neules de Mallorca com a patrimoni immaterial, Continua →

Mots perduts: cutxo

A vegades, com bé comenta sovint en Guillem Pont, els mots sorgeixen a l’atzar, d’una conversa espontània. Precisament d’aquí sorgeix aquest darrer mot que propòs i que tanta nostàlgia m’ha provocat.

Resulta que fèiem broma amb un company d’infantesa per whatsapp i va sorgir un insult que de petit sempre em deia: cutxo. I és que de petit sempre me queia el moc de mala manera i m’era un insult obvi. Just quan el vaig sentir me va venir al cap la nostàlgia d’un mot que feia anys i  panys que no sentia. “Ostres… un mot perdut!” vaig pensar tot d’una.  I de caçat al vol a aquesta secció per analitzar-lo ben detingiudament. Continua →

Què passa amb les obres de Mossén Galmés?

Supòs que perquè les tenc ben a prop, just devora casa dels meus pares,  les vetl amb més detall que d’altres, i per això m’ha estranyat l’aturada sobtada que han fet. Tot transcorria en principi bé: obrers en marxa, màquines perforant a bona velocitat, en Badajoz controlant… Però de sobte tot s’ha aturat.  🤔🤔🤔🤔 Continua →

Mots perduts: xopet

Jo no diria que és perdut però sí que de cada pic se sent dir més l’estrangerisme shandy en substitució d’aquest mot tan nostrat (passat Vilafranca ja no el coneixen), així que seria una llàstima perdre’l.

Aprofit l’article, per cert, per llançar una pregunta al vol. Ho discutírem l’altre dia amb en Pedro Trompes, del bar Ca’n Pedro (perquè veieu que l’estrangerisme esmentat comença a canviar l’entorn): vosaltres deis xopet a tot (cervesa amb llimonada i amb gaseosa) o només a la cervesa amb gaseosa? Continua →

Canvis “pacificadors” a les carreteres que creuen Sant Llorenç

O hauria de dir carrers ja que la idea, una vegada fet el desviament, era que funcionessin com a tals a pesar que no acaba de ser així (sobretot l’antigament anomenada carretera d’Artà que creua el poble).

Sembla que ara  l’Ajuntament  fa un nou intent de “pacificar” aquestes vies, ara amb l’alicient que el Consell de Mallorca a la fi els ha cedit la titularitat de diversos trams d’aquestes vies tan polèmiques (Passig de les Brodadores i Carretera d’Artà). Continua →