Demà, diumenge, a les 21.40 hores, si voleu gaudir de la bellesa del nostre municipi, ho podreu fer des del cel gràcies al programa d’Ib3 Balears des de l’aire. En aquesta ocasió visiten Sant Llorenç i Son Servera i apunten que “veurem una serra poc coneguda”. Continua
Curiosament és un mot que al poble es conserva com a malnom, però que a poc a poc va perdent el seu ús en el nostre parlar quotidià, substituït per sinònims més generals com guapo, bell, preciós… Continua
Un exemple més de castellanisme (bingo) que ha substituït una preciosa paraula mallorquina que ja designava el mateix: guixa. Si bé encara se sent dir en alguns llocs de la Part Forana (Sant Llorenç mateix) és evident el procés de substitució en altres entorns. Continua
Feim un parèntesi a la nostra llista de paraules amb la lletra g per posar un mot ben curiós, a través del qual, per cert, ha cobrat sentit el concepte de “feina en equip”. Primer va ser en Joan Umbert, editor i company de la revista, que me’l va recomanar per posar-lo a aquesta secció. Dit i fet vaig començar la recerca però vés per on, posàs la variant que posàs, no el trobava a cap diccionari (ni tan sols a l’Alcover-Moll). Que si tral·larel·lo, tralarel·lo, trelarel·lo, trel·larel·lo… (les possibilitats d’ a/e i ela geminada en aquest cas eren múltiples). Però qui pot dubtar de la tasca de Mossèn Alcover? Un altre company filòleg (sí, hi ha gent com nosaltres que per WhatsApp perd el temps amb aquestes coses tan frikis 😜😜), don Toni Riera, ha estat capaç de trobar-lo sota la forma tral·larel, la qual a mi no se m’havia acudit cercar. Però, per més inri encara, en Serafí Lliteres, també editor i company de revista, n’ha sabut trobar quasi alhora l’etimologia (que no mencionava el diccionari) a través d’uns articles més que interessants d’internet.
Idò, què vos pareix? Ja ho diuen que un grapat d’ulls fan millor feina que dos de sols. Continua
Sempre és un plaer sentir xerrar a la gent major del nostre poble ja que de la seva saviesa i experiència en podem aprendre molt. No és una excepció aquesta brillant entrevista que feren des de Cent per cent al llorencí Joan Ballester Femenias, “Monseriu” (1932-2020). Podeu llegir-la a continuació: Continua
Acabat el llistat de paraules començades amb la lletra F, passem a la G, que potser no en contengui tantes, però les que hi ha són ben interessants. La primera que trob és glepa, un d’aquests mots que ja sent dir més poc (amb les vegades que me digueren a mi que era “una glepa”) .
Concretament el mot ve del verb glapir, per això no surt com a tal al diccionari, sinó que com a simple derivat d’aquest verb, per la qual cosa en el mateix article aprofit per afegir el verb, també en cert desús. Continua
Un grup de joves llorencins i porrerencs han començat una nova aventura empresarial (Giralluna)en aquest novedós món de l’audiovisual. Potser els conegueu perquè els darrers mesos, per exemple, han circulat per les xarxes socials alguns anuncis sobre el comerç local del nostre municipi o potser per alguns dels curtmetratges que han fet i es poden veure per youtube. El cas és que són uns nous emprenedors i en un camp a Sant Llorenç encara per explotar, l’audiovisual, i per això hem volgut atracar-nos-hi i conèixer-los de prop. Continua
Si és que es pot anomenar així, perquè xerrar de bones notícies en plena pandèmia sempre és relatiu. Però cansat de llegir a la premsa informacions negatives (número de morts, vacunes que no arriben, mutacions del virus… que també s’han de dir, no és que digui el contrari) me vull donar el gust de posar-ne també alguna de positiva. I aquí, a Mallorca, i sobretot Sant Llorenç, n’hi ha i no volem perdre l’ocasió de transmetre aquesta petita alegria, per minsa que sigui, en els temps que corren. Continua
Segurament substituït per mots més generals com “defallir, faltar, cansar…” l’expressió fer falca se sent de cada cop manco. Un mot ben curiós que val la pena analitzar i recuperar: Continua
Jo ho sé, femer en sentit de lloc on es deposita els fems encara s’usa, sobretot entre la gent de foravila. Però jo no és en aquest sentit que el volia destacar, sinó més en sentit de quantitat referit a “abundància o multitud”, substituït els darrers anys per mots més generals com “molts, grapat, munt, caramull….”. Continua
Ja que la pandèmia ens permet supervisar online el ple farem una petita crònica del que va succeir dijous passat i almanco així informarem al poble del que es cuina darrere la Sala (i ja que tanmateix cap partit polític ens n’envia cap article). Això sí, ho farem a través del nostre particular format d’Emoticona’t. Continua
Potser no sigui un mot perdut del tot, però el podem posar dins del grup dels que tenen “un futur incert”. A més, en els temps actuals és bastant adient per expressar el que estam vivint, i és que aquest principi d’any fa realment feredat (coronavirus en augment; Filomenas, Ignasis… i no sé quants fenòmens atomosfèrics més; crisi…). Continua
Continuam amb la nostra llista (estam ja en la lletra F) i avui toca l’expressió “a forfollons”. Vos sona de res o ja és un mot oblidat? Continua
Que a Sant Llorenç es publiqui un llibre sempre és bona notícia i que ho faci algú per primer vegada encara més. Es tracta d’un llibre sorgit del confinament (qui ho diria), titulat LA SORPRENENT HISTÒRIA D’UNA PARTIDA DE MINECRAFT i l’autora és na Kika Caldentey (i tota la seva família!) i li hem fet una entrevista perquè ens expliqui com va ser aquesta experiència. Continua
Ja tornam tenir l’Argument, com cada Sant Antoni. però aquest cop no s’ha pogut llegir a la Rectoria i es publica directament a Card.cat. Esperem que almanco el pogueu gaudir llegit! Continua
Els nostres glosadors locals, Ivan Antich i Andreu Matamalas, s’han animat a fer un combat de gloses en aquest Sant Antoni tan peculiar. Llegiu-lo bé que dona per molt! I això només és un petit aperitiu; a les set de l’horabaixa, l’hora en què solíem anar a la rectoria, l’Argument es publicarà puntualment a Card.cat. Ja ho sabeu idò: tots els santantoniers a les set teniu una cita amb Card.cat! Continua
Un Sant Antoni ben trist, cal reconèixer-ho. La pandèmia pot amb tot, fins i tot amb el nostre sant més venerat. Per això des de Card.cat hem volgut saber el parer d’en Toni Botó, president del Sobreposat, com a principal organitzador de la festa i saber com ha duit tot aquest trull. Continua
Faré tres petites anotacions, pensaments, notícies… (com li volgueu dir) sobre aquesta pandèmia que ens envolta i afecta tant. I no, no tot són males notícies… sobretot a Sant Llorenç. Continua
De nou en Pep Lluís Soler m’ha donat a conèixer un d’aquests mots que de cada pic se senten dir manco; babaí. Un mot perdut, si més no, quasi, quasi. Continua
“Saps que hi va de fiter!” senties a dir ben sovint. Ara potser no tant, sobretot entre els més joves, per això des d’aquesta secció recuperam aquest mot tan nostre que corre perill de poder desaparèixer en un futur no tan llunyà.
Significat:
1. m. Terròs fort o tros de roca que es troba superficial o molt poc endins de la terra de conreu, i que no es pot remoure fàcilment (Lluçanès, Cardoner, Segarra, Mall.).
2. adj. (f. -ERA) Que s’enfonsa sòlidament en la terra (Mall.). Arada fitera: la que es mena amb la rella molt endinsada, amb molta inclinació, molt separada de la línia horitzontal (Mall.). Posar peu fiter: posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar (Mall.);fig., disposar-se a no cedir. Continua