Resten lluny aquell anys en que a les escoles hi havia tinters sobre les taules. Uns tinters de ceràmica que servien per mullar-hi els plomins abans d’escriure. Certament també tenien altres utilitats, però no és el moment d’estendre’s sobre les activitats paral·leles que oferia l’escola de finals dels anys 50 del segle passat.
Però voldria, avui, enfocar l’atenció en les “tintes naturals” que també utilitzaven els infants. Continua
IMEDEA, Institut Mediterrani d’Estudis Avançats de la Universitat de les Illes Balears, ha visitat el CEIP Punta de n’Amer. Després de tres mesos d’estar en contacte amb na Heidi Valero, Mari Gutic i Raquel Arañón ha arribat el moment de tenir la visita de na Inés Castejón. Continua
Tothom ho sap!. Les canyes es tallen en lluna vella de gener. En el mateix període de lluna hi havia el costum de podar els rosers. D’ençà que els jardiners i els pagesos van a escarada els sentit de les llunes en agricultura ha perdut adeptes.
Malgrat tot, i segons assenyalen els pagesos, hi ha casos de singular sensibilitat, com el cas de les canyes o de la mata llentisclera. Continua
La primera actuació s’està duent a terme a la rotonda de la plaça del Parc.
L’Ajuntament de Manacor ha iniciat el pla per substituir la gespa ornamental de determinats espais públics del municipi per altres espècies autòctones que permeten reduir el consum d’aigua. “Es
tracta d’una passa més cap a la sostenibilitat ambiental, amb l’aplicació de mesures correctives per aconseguir l’estalvi d’aigua aplicant principis de xerojardineria, és a dir: la planificació i adaptació dels jardins al clima mediterrani i un ús més racional de l’aigua”, ha assegurat el delegat de Medi Ambient, Sebastià Llodrà. Continua
I per començar l’any, una planta diferent, metzinosa.
Metzines (Solanum linnaeanum).Planta invasora que, segons la font prové d’Austràlia i Nova Zelanda o d’Africa del Sud. Atenent les severs característiques segurament se li assignà el nom.
L’Alcover-Moll a la veu metzina, entre altres, mostra: “2. (usat principalment en pl., metzines) Substància verinosa preparada; cast. Veneno”.
És una de les planters que pares i padrins mostren (mostraven) als infants amb toc d’alerta: -Vius!, aquesta no és bona! Continua
Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres per aquest mes de gener de 2022 al Parc natural de Llevant:
Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant: Continua
Assenyala Campbell que “tot ésser humà és educat en algun tipus de mite”, potser s’hi podria afegir que cada família i cada persona té, a més, els seus mites particulars.
Els mites, tots els mites, aquests fets falsos que es donen com a vers es fonen o s’esbuquen amb el coneixement.
Un exemple paradigmàtic de mite familiar en podria ser “l’arbre de la sínia”. Just a peu de la tenassa de la sínia de l’hort de sa Begura, a la banda de mestral hi havia l’esponerós arbre mític.. Continua
L’experiència de ses Sitges, amb les seves etapes i daltabaixos es perllongà al llarg de trenta-dos anys entre certa indiferència local, però també amb identificacions, implicacions i compromisos encoratjadors. Hi pens cada vegada que pas vora el Ginkgo que ens regalà el felanitxer Pere Vicenç en una d’aquelles colònies d’estiu on hi portava la seva filla. Un meravellós obsequi . Segurament no el vam saber sembrar; ho vam fer massa prop d’un fasser i amb la lluita per viure aquests és desenvolupa més ràpidament que no el Ginkgo. A l’hora sembrar no sempre es te en consideració el posterior desenvolupament.
Es una de les plantes a qui volia retre homenatge abans d’acabar l’any, i encara a temps per poder fotografiar les singulars fulles, ja grogues poc abans de caure. Continua
La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats.
Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre.
He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra molt apropiat per criar-s’hi una planta determinada, que s’hi fa més fàcilment i vigorosament que en altres llocs) no hi ha esclata-sangs. Continua
Tenc documentades sis variacions de la flor del cascall, la rosa de 4 fulles, la rosa doble, la vermella de 4 fulles, la vermella doble, la lila de 4 fulles i la lila doble. En Mendel ens explicaria com s’hereven el color i amb quin percentatges; en Darwin i en Wallace ens explicarien els avantatges evolutius de cada varietat. Però jo ho veig com un exemple de la imperativa importància de la biodiversitat. No són sols el color, he observat que a les flors roses de 4 fulles les polinitzen les abelles de mel, a les roses dobles una vatietat de escaravatons, a les vermelles de 4 fulles un borino negre… i de la resta, no en tenc dades.
Això em fa veure que la diversitat implica molts canvis i interaccions que no coneixem; què farien les vermelles sense el borino negre? Desapareixeríen? I el borino, què faria en temps de floració del cascall… no ho se. La importància de la bioverssitat és tant grossa i en coneixem tan poc de les seves interaccions en cadena que no ens podem permetre perdre cap varietat del que sigui, trob. Continua
Els dies 4, 5 i 6 de desembre, la Floristeria Mimosa de Porto Cristo va organitzar una gran Fira de Nadal i productes artesans per celebrar el primer acte de la festa del seu 40è aniversari.
Dia 4, de les 10 a les 18 hores hi va haver una Fira de productes artesans en la qual hi participaren Ametlla de Mallorca, Tipic private chef, Salza bar i café, Art madera de Mallorca, S’Hort de sa Vall, Delicias de Kas Cuevas, Citty cakes, Porto blau, Le carac, Sa Brusca, Can Jordi, Hijos Rama Galmés, Confitures Tio Miquel, Retrats fotografia, i Tres Potes. La fira va ser un èxit de públic. A més, de les 10´30 a les 12´30, els menuts i grans gaudiren de les animacions de fades, follets i altres personatges que van fer les delícies dels nins i no tan nins. Continua
Fa uns 25 anys vaig comprar un arbre anomenat boix, existía a Mallorca en abundancia fins fa uns 4.000 anys, ara en queda qualcun per la serra de tramuntana. Continua
Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres per aquest mes de desembre de 2021 al Parc natural de Llevant:
Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant: Continua
Realment havia tancat aquest llarg tema de fruites singulars, tal vegada hauríem de dir d’encant infantil, que es van perdent o que han perdut presència des de l’arribada del turisme ençà.
Però en Pau Quina, un dels pocs lectors, o si més no guaitador d’Entorn va fer el suggeriment i no en puc defugir. Continua
“Per sant Lluc, nesples pelluc” (18 d’octubre)
“Amb temps i palla d’ordi maduren les nesples”
Fruita de l’arbre anomenat nespler o nesprer (Mespilus germanica) que en el nostre entorn es feminitza i es conegut com a nesplera.
No es podia tancar aquesta tanda de fruites singulars sense fer referència a les nesples. Antany fruita ben habitual. Continua
Madona de Sa Cabana, aixecau-vos dematí i veureu es sol sortir vermei com una magrana.
No es fruita estranya, es comercialitza a les grans superfícies. A més, segons sembla, el seu consum és recomanable, entre altres coses, pels elements antioxidants que aporta. Continua
L’arbocera (Arbutus unedo) és arbre mitològic que, normalment i en el nostre entorn agafa forma arbustiva. En aquesta època, a la tardor, comença a mostrar tant els seus vistosos fruits vermells, com les flors dels fruits de l’any vinent. Es a dir, tot un any per passar de flor a fruita. Continua
Faria part d’aquesta relació de fruites no sempre usuals, gairebé esporàdiques, en la Mallorca preturística, que es van perdent.
El ginjoler (Ziziphus jujuba) (en castellà azufaifo) és arbre bell i plantós. Segons la terra les fulles agafen un verd brillant i obscur (com el de la fotografia), encara que habitualment acostumen a ser d’un singular verd més clar. Continua
En el nostre entorn de parla manacorina li diem “quequi” i “quequier”. El caquier (Diospyros kaki) és arbre present en els vells horts tradicionals: ses Planes, Balafi, sa Real, Can Fal·lera…també en secà si el terreny és fresc. Actualment cultivat com a fruita exòtica.
Els fruits, de diverses varietats, es poden trobar en el mercat. Tant el cultiu com el consum es va substituint per fruites més resistents que suporten la globalització. Per això el posam en aquesta relació de fruites locals singulars. Continua
A l’apartat de fruites singulars, o millor dit de fruites perdudes, hi podríem situar els lledons, fruita del lledoner (Celtis australis) en castellà “almez”. Entre la pell negre i el pinyol tan sols hi ha una capa molt prima de popa, que te un singular i característic gust. Continua