Dia ennigulat. Horabaixa plàcid fins arribar a les roques. Restes de la forta llevantada, les ones encara peguen amb força. De la força se’n deriva boirina que arriba a la pell. Res a fer-hi, cal esperar…vendrà la calma.
Els esclafits de les ones contra les roques resulten bona metàfora.
A vegades intentam canviar els altres (sigui des de la tarima de l’escola o en discussió a la taula del cafè). No estem acostumats a exercitar l’escolta. Continua
La imatge és recurrent: ametlers tocats de xilella, margalideres que esclaten en flor just en sentir calor de primavera, ovelles orades davant la presència de la belluma d’una persona que, fins ara pellucaven gramínies sota les margalideres,,,
La idea també ho és. Entre pensament i acció sempre hi ha una escletxa per la decisió. ¿Decidim seguir rutines, continuar el la zona còmoda o ens arriscam per seguir les noves i incessants orientacions de la ciència? Continua
Una aportació del controvertit Jordan B. Peterson. El títol defineix l’obra; “Dotze regles per viure. Un antídot al caos”.
Utiliktza les aportacions de la ciència per assenyalar un camí per viure en sintonia amb aquestes aportacions.
Es motra un resum molt esquifit perr donar una idea del contingut. Continua
La idea te relació directe amb les aportacions de Sinek referides al Joc Infinit: “Podem contemplar els nostres reptes des d’una perspectiva finita, que comencen i acaben o des d’una perspectiva infinita cercant la transcendència conscients de la nostra implicació en una totalitat.”
Treballa el lideratge però les idees són extensibles a cada una de les nostres decisions, Lliga amb les aportacions de V.Frankl (Vés més enllà de tu mateix). Continua
Va de lideratge. Potser personal, familiar, de grup, d’empresa…a tots ens agrada liderar algún projecte, si més no, el de la pròpia vida.
La proposta de l’autor (S.Sinek) es enfocar aquest lideratge. Com ho fem?. Llavors planteja dues possibilitats: ¿anam a cercar el guany a curt termini o l’aplicam conscients de que som part d’un tot?. Continua
Les vies determinen el trajecte. Al tren se li pot demanar comoditat, puntualitat, rapidesa, eficiència…però no pot sortir de les vies marcades.
Els rails podien representar una metàfora de les contundents aportacions de Sutherland quan assenyala: “amb tots els meus respectes vers Aristòtil, es pot afirmar que la conducta irracional no és l’excepció, sinó la norma”.
(Ara mateix, si jugassim a relatar conductes irracionals en podríem feixar un cavalló) Continua
No sempre som éssers racionals. La tendència al comportament irracionbal és “la norma” i alhora el nostre enemic interior. Les aportacions , clares, didàctiques i fonamentades de Stuart Sutherland poden convidar a certa transformació, a canviar la mirada que tenim de nosaltres.
La imatge és vella, d’una excursió a l’ermita de Betlem. La fonamentació del text, també. Les investigacions de Mancuso són anteriors a 2015, data de piublicació de la primera edició. Continua
Les recargolades i malmeses arrels de pi serveixen d’imatge per encobeir una idea: no convé, no podem, deixar de banda les aportacions de la ciència. Cal viure amb intensitat l’inevitable canvi constant.
Cal desaprendre i substituir creences. Continua
AINA és un projecte engegat per la Generalitat de Catalunya que pretén que la tecnologia entengui i parli en català.
A la pàgina web projecteaina.cat podem llegir:
“Si volem que les màquines ens entenguin quan els parlem en català i ens responguin en la nostra llengua, cal que primer l’aprenguin. Per això, s’han d’aconseguir milions i milions d’hores de veu en català de persones de tots els gèneres, edats, varietats dialectals i registres.”
Persones com tu. Continua
El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC) de la UIB publica cada setmana un butlletí sobre diversos aspectes relacionats amb el transcendent tema.
Fa unes setmanes es feia ressò del treball científic d’alguns dels integrants de l’equip: “Setanta mesures per afrontar el canvi climàtic a les Illes Balears”.
Posteriorment el diari Menorca en va mostrar un resum detallat de cada una de les mesures.
Des d’aquestes pàgines de card.cat s’ha enfocat el tema en diverses ocasions: des de la recent intervenció del catedràtic Jeroni Galmés, a les recomanacions de la ONU passant per una sèrie d’articles relatius al comportament personal o individual. Vull dir que, de de diverses mirades, s’ha intentat una certa conscienciació sobre la greu situació que ens toca viure. Continua
Sembla que, com éssers socials que som, resultam ben influenciables. Basta mirar el tipus de roba o el calçat que portam, el que aquí consideram “normal”, el que s’usa o el que menjam.
Ens deixam rentar el cervell?. Segurament no arriba a tant, però convé espavilar.
A vegades tenc això que alguns anomenen “pensaments recurrents”. Passa alguna cosa -generalment dolenta- i el pensar comença a donar-li voltes i voltes.
No aporta ni serveix de res, però el pensament continua. Per sortir d’aquest pensar va bé (em va bé) concentrar l’atenció en alguna cosa. Acceptar la proposta de D.Goleman i menjar una pansa potser un camí. Continua
En Darwin en paral.lel amb Wallace varen treure la teoria de l’evolució de les espècies mitjançant seleccio natural. El primer va estar embarcat amb el vaixell Beagle donant la volta al món (amb la finalitat de recopilar dades geogràfiques) quasi 5 anys entre el 1831 i 1836. Continua
Daniel Goleman el conegut autor de “Inteligència emocional”, a “Focus”, conta l’anècdota de les panses. Una curiosa introducció al mindfulness.
Contrallum. Tarda hivernal dolça i plaent. Moments de relaxada conversa…
Recordo una vella, vellísssima, conversa amb una amiga. Comentava que el seu cosí i amic no era el mateix quan estava amb la seva atlota.
Han hagut de passar anys per aprendre que mai som els mateixos. Pot haver-hi graus, però tots som diferents segons les persones i l’entorn que ens volta. Continua
Hi ha qüestions que em semblen curioses: ¿Per què en situacions de tensió, a l’escriure, he da canviar la regularitat de la lletra?. ¿Per què una acció i/o opinió que sembla lògica quan la fa una persona estimada, no em sembla tant lògica si prové d’una persona desconeguda? ¿Per què em semblen més brutes les entrades que fa l’equip de futbol contrari, que les que fa el “meu” equip?…Res, coses de desenfeinats! Continua
El llorencí Jeroni Galmés, catedràtic de la UIB en Fisiologia Vegetal, dona la seva opinió a Ultima Hora sobre la floració tan primerenca de l’ameteler aquests darrers anys i el canvi climàtic. Continua
El contrallum de sol ponent desdibuixa el paisatge. La claror del sol s’imposa i mostra la llengua vermella en la mar llunyana.
De manera semblant l’emoció que ens amara desdibuixa la utopia d’un pensar i fer asèptic i equilibrat de forma permanent. Continua
És una eina que servia per fer tires de pell,com regnes, barrigueres, etc. La vaig trobar bastant complexa, però al cap i a la fi només tallava en paral·lel i de la gruixa que volíem. Continua