1981
Aquell any, segons la meva opinió, no hi va haver cap esdeveniment que sobresortís partdamunt els altres a les pàgines de Flor de Card, encara que n’hi va haver que tengueren la seva importància, alguns només entre els lectors interessats, altres perquè provocaren un cert rebombori en el poble, i uns altres que només eren per deixar constància d’alguns fets esdevinguts en el poble. Continua
L’historiador Gaspar Valero pronuncià ahir el pregó de les festes de la vila, a on féu un extens repàs a la història del poble, però és centrà especialment amb els estira-i-arronsa amb la parròquia Manacorina tant per la independència del poble com per la importància que aquesta li donava a la parròquia. Continua
Per novè any consecutiu, en el marc de les festes de Sant Llorenç, es celebra l’acte poètic, “ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA” a l’Estació de Sant Llorenç des Cardassar.
Enguany es llegiran poemes de Felip Cid, Josep Maria Espinàs, Xavier Amorós, Joan Teixidor i Joan Perucho, recitats per Clara Santandreu, Jaume Galmés, Tomàs Martínez, Antònia Santandreu i Bàrbara Servera, acompanyats Continua
El Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, la Consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, acompanyats del director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana i del batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, han realitzat una visita a sa Coma per veure la zona on hi ha les fosses dels republicans afusellats, probablement al voltant de cinc-cents, la majoria catalans, després del reembarcament del capità Bayo el 4 de setembre de 1936. Continua
1980
En el mes de febrer hi ha un article de cinc pàgines, en el qual l’Escola de mallorquí (que entre els mestres només comptava amb en Guillem Pont i jo), proposava uns determinats criteris a l’hora de canviar els noms dels carrers del poble, ja que en el plenari del mes passat s’havia acordat admetre propostes en aquest sentit. Algunes de les que proposàrem eren les següents: Posar-los a tots en català estàndard, conservant només la forma salada en els de caràcter popular, com per exemple Carrer d’es Pou; eliminar tots els que feien referència a la Guerra Civil, tant de persones com de símbols (Franco, Carrero Blanco, Victòria, Belchite…); conservar els relacionats amb la història i la cultura de Mallorca i afegir-hi els d’alguns personatges que hi manquen (Rei Sanç, Antoni Maria Alcover, Costa i Llobera…); conservar els de caràcter religiós que ja s’han convertit en populars (Carrer de la Creu…); conservar els de personatges locals que s’hagin distingit en algun aspecte (Salvador Galmés, Jaume Llinàs…). Val a dir que moltes de les nostres propostes foren acceptades per l’Ajuntament. Continua
En Josep Cortès, Mosca, ha estat d’actualitat aquests dies per haver presentant el seu llibre sobre la Guerra Civil a Son Carrió (ja ho va fer fa unes setmanes a Sant Llorenç). Per això trobam oportú fer-li una entrevista que podeu llegir a continuació: Continua
Catalina Rafela ha fet una exhaustiva crònica de la presentació del llibre del nostre col·laborador i editor Josep Cortès sobre la Guerra Civil a Sant Llorenç.
A continuació teniu l’enllaç a la crònica i algunes imatges: Continua
Avui fa cent vint-i-cinc anys que Sant Llorenç va separar-se definitivament de Manacor, per tant, també en fa vint-i-cinc que celebràrem el Centenari de la nostra independència com a municipi. Aquell dia, el 3 de juliol de 1992, hi va haver festa grossa en el poble i jo en vaig fer una crònica per Flor de Card. Pels que no la llegiren o ja no se’n recorden, consider que, en una data tan assenyalada, no està malament recordar-la, encara que sigui més llarga que les que solem publicar a Card.cat. Vet-l’ací:
-Una festada, et dic que va ser una festada. Aquest pic la gent va respondre i va sortir una vetlada gairebé rodona, encara que les principals autoritats autonòmiques fossin de viatge a Sevilla.
-Com que hi havia refresc…
-No ho crec. Un dia així, tots els llorencins que s’hi senten havien de comparèixer a fer acte de presència, maldament no hi hagués hagut refresc. En aquests casos, el qui no se sent el cuquet és que és un descastat que ha perdut les senyes d’identitat. Continua
50 anys després (que es diu aviat) Miquel “Fornés” i Tomeu “Xerafí” es retrobaren al poble de Sant Llorenç. Entremig, una postguerra, la transició i l’arribada de la democràcia. Però la casualitat va voler que els dos vells amics es retrobassin. Però coneguem un poc millor la història. Continua
1979
Aquell any va estar marcat per les primeres eleccions municipals –celebrades el 3 d’abril–, que aclapararen gairebé tot el protagonisme, tant abans com després, amb els insòlits resultats que es donaren a Sant Llorenç a l’hora de triar el batle.
La veritat és que no sé ben bé com hauria d’envestir l’article corresponent a Flor de Card de 1979, perquè molts dels que dúiem el maneig de la revista ens implicàrem de ple en la candidatura del Grup Intependent de Sant Llorenç i això comporta que difícilment en podria esser imparcial: el director oficial (Bartomeu Domenge) i l’oficiós (jo mateix) érem els representants legals del GISLL (jo n’era el secretari i el representant davant la Junta Electoral); Continua
1978
A la revista del gener d’aquell any, a més de començar a fer boca de cara a les primeres eleccions municipals després de la Dictadura –que ja se suponien més o manco properes–, hi ha tres articles que reivindiquen la nostra llengua i la nostra cultura. Un és del rector Joan Rosselló, titulat “Qui era la Balenguera”, un altre de Guillem Pont sobre “Catalanismes” i un tercer de Pere Josep Llull, que parla del “Català, idioma oficial”. En aquells anys, gairebé cada mes hi havia articles semblants, intentant posar el nostre granet d’arena de cara a la normalització de l’ús del català i del coneixement de la nostra història. Continua
L’ESCRIPTOR JOSEP MASSOT PARLARÀ DE LA FIGURA DEL “CONDE ROSSI” A LA INSTITUCIÓ ALCOVER CONVIDAT PER L’OCB
El pròxim 29 de maig, a les 20.00 h, l’historiador i assagista, Josep Massot i Muntaner, visitarà Manacor per participar en els Dilluns de l’Obra que setmanalment organitza l’OCB. La conferència es titularà “80 anys del ‘Conde Rossi’ a Mallorca” i tendrà lloc, aquesta vegada, a la seu de la Institució Pública Antoni M. Alcover (carrer del Pare Andreu Fernández, 12). Continua
1977
La represa de Flor de Card, que es corresponia amb els mesos de gener i febrer i que ja va començar a publicar-se íntegrament en català, es va obrir amb un Editorial en el qual s’establia un cert paral·lelisme entre la revista i el descans hivernal del camp, que es començava a despertar. També ens reafermàvem amb els principis fundacionals de la revista: “mitjà d’expressió”, “vehicle de cultura” i “oberta a tothom” que hi vulgués col·laborar. En aquest sentit, ja que s’atracaven les primeres eleccions generals de la recentment estrenada democràcia, s’oferiren les seves pàgines a tots els partits i el primer que va agafar les messions fou Antoni Ramis, del PSOE, que dos anys després seria elegit conseller del Consell Insular de Mallorca i, el 1982, senador. Continua
El proper dia 3 de juliol es celebrarà el 125è aniversari de la independència del municipi de Sant Llorenç des Cardassar del de Manacor.
Per celebrar-ho l’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Llorenç, volem celebrar aquest aniversari i ho volem fer amb una sèrie d’activitats Continua
La represa. Qüestions prèvies
Després d’un any i mig d’inactivitat –o, millor dit, d’una activitat ralentida, perquè ja s’ha dit que entre el juliol de 1975 i el desembre de 1976 tiràrem dues revistes amb informació local–, a principis de 1977, un grup reduït dels que hi havíem treballat des del començament ens plantejàrem la possibilitat de tornar reemprendre l’edició de Flor de Card, cercant nous col·laboradors. Aquesta decisió no fou fàcil, perquè sabíem que hauríem de canviar radicalment la manera d’editar-la, ja que no disposàvem d’un local social com el que tenia el Club Card a la segona planta de l’Ajuntament. Abans, gairebé tota la feina era col·lectiva: molts dels articles es discutien de manera conjunta, encara que un se’n cuidàs de redactar-los, els il·lustradors que estaven disponibles (Antoni Quetglas, Guillem Nadal, Miquel Rosselló, jo mateix…) feien la seva tasca, els mecanògrafs (els que tenien un poc més de pràctica) passaven els articles a clixé, els de la multicopista (Guillem Quina, Pere Mesquida, Andreu Amer…) se’n cuidaven de la impressió, i, entre tots, enrevoltàvem la revista i la grapàvem.
Ahir horabaixa, damunt les 20.30 hores, es va dur a terme la presentació de l’interessant llibre (i document històric) La guerra civil a Sant llorenç des Cardassar. Republicans a sa Coma i a Son Carrió, de Josep Cortès
Amb una afluència de públic més gran del que és habitual en aquest tipus d’actes Continua
Ser mallorquí és una autèntica paradoxa de per si. Hi ha tantes coses en les quals som contradictoris que és ben difícil que algú ens arribi a entendre. De fet, si féssim un poc d’introspecció, veuríem com de complexos arribam a ser. No sé si és el fet de viure en una illa on el vent ens fer de tots costats; si és el pes del nostre passat històric; si som una raça a part amb un ADN particular… però som ben i ben particulars. Continua
Divendres que ve, dia 21 d’abril, a les 20.30, a l’Espai36, es presentarà el llibre “La Guerra Civil a Sant Llorenç”, del qual en som l’autor.
El llibre està estructurat en nou capítols. Els quatre primers parlen dels precedents del conflicte (els antecedents, en el primer terç del segle passat; les arrels socioeconòmiques: població, agricultura i indústria; la Segona República: eleccions, partits, associacions, personatges…; els poders locals: l’Església, la Falange, la corporació…). Continua
1975-76
La crisi que voltava Flor de Card va esclatar defititivament l’estiu de 1975 i aquell any només es varen publicar quatre revistes: gener/febrer, març, abril i maig/juny. Des del juliol del 75 fins al desembre del 76 també imprimírem dues revistes més –de tirada reduïda–, però només amb un Editorial a la primera i amb els fets més rellevants esdevinguts en el poble, dins la secció del Batec. Aquestes dues revistes, vistes en perspectiva, tenen la seva importància, perquè constitueixen el lligam entre les dues etapes de Flor de Card i permeten atorgar-li continuïtat, tant en els continguts com en els objectius que ens havíem marcat quan va néixer, encara que la manera d’elaborar-la va haver de canviar radicalment. Continua
Joan Mira Caldentey, Cadireta
A part dels dos maçons esmentats abans, hi ha un altre llorencí que també va tenir una certa relació amb la Maçoneria, el capellà Joan Mira Caldentey, de malnom Cadireta, encara que aquest fou com a acusador. Entre 1927 i 1933 va esser rector de la parròquia de Son Rapinya, càrrec que va deixar per passar a l’Armada Nacional com a capellà castrense, fins el 18 de maig de 1948, en què es va retirar amb la graduació de Capellà Primer provisional. Això és el que consta a l’esmentada causa 1305/1936: Continua