Benvinguts de nou al racó dels records perduts. Aquesta setmana començam amb una fotografia enigmàtica que m’han cedit des de ca’n Metxo. I dic enigmàtica perquè hi podem observar un al·lot desconegut que espera amb una maleta l’arribada de qui sap qui o què, amb tota la càrrega simbòlica que això suposa. Una maleta ens pot fer pensar en un viatge (d’esbarjo, de negocis…), però també en un llarg adéu per motius complexos, els quals a vegades ens obliguen a canviar de vida. Recordem que eren anys de pobresa (la fotografia segur que és del temps de la Guerra Civil o, com a mínim, de la Postguerra) i el verb emigrar estava ben present. Però és possible que tot siguin divagacions d’una ment pessimista com la meva… perquè i si senzillament és un al·lot posant en una fotografia amb la primera cosa que va trobar per casa? La veritat mai la sabrem, o sí, perquè potser algú del poble hagi estat capaç de reconèixer el nin. Si és així, feis-nos-ho saber a través dels comentaris. I si no, l’enigma d’aquesta fotografia continuarà existint… Continua
Arxiu de la categoria: Història
El primer tom de L'”Aplec de Rondaies Mallorquines den Jordi des Recó” en format digital
No tot són males notícies per la llengua catalana a les Illes. La voluntat i persistència den Continua
Fotografies antigues
El meu arsenal de fotografies antigues no és inacabable. És vera que encara me’n queden, però de cada pic el cove està més buit. Per això he recorregut a la meva estimada Francisca Meca, la qual sabia que guardava una molt bona col·lecció. Així que ja ho sabeu, a partir d’ara moltes de les imatges que veureu seran propietat de na Meca. Esper que això ajudi a evitar que aquesta secció es converteixi únicament en un repetitiu àlbum de la meva família i cobri més interès. Des d’aquí gràcies a na Meca per col·laborar.
Però basta de preàmbuls i comèdia i anem a presentar les dues fotografies d’aquesta setmana. Continua
Estrena del documental sobre Vicenç Ferrer
Fa cinc anys vaig anar a la Fundació Vicenç Ferrer a seleccionar i traduir al català els pensaments d’en Vicenç. Vaig compartir amb ell dues setmanes i ha estat de les experiències més profundes de la meva vida…
És un personatge molt interessant i ha fet una tasca grandiosa…encara avui més de dos milions de pobres reben l’ajut de la Fundació… Per això podria ser interessant aquest documental que s’ha fet sobre la seva vida: Continua
Fotografies antigues
Aquesta setmana toca el torn de na Catalina Pereta, que em va dur fa temps una curiosa instantània de la gran nevada que es produí dia 2 de febrer de l’any 1956 a Sant Llorenç. La fotografia és d’un grup d’amics enfilats damunt la neu al carrer Clavell. Per la cara, pareix que tenen fred, i és que en aquell temps no tenien segons quina roba hivernal. Per cert, de neu, n’hi havia molta, molta més que qualsevol nevada d’aquests darrers anys (almenys al poble de Sant Llorenç). Continua
El Betlem d’es Castell de Sa Punta de n’Amer
Cal no perdre el Betlem d’Es Castell de Sa Punta de n’Amer. El betlem des Castell de Sa Punta de n’Amer torna a ser lloc de peregrinació per a tots els amants de l’ancestral art del pessebre. Continua
Fotografies antigues
La setmana passada no va poder ser, però aquesta retorna la secció de les imatges antigues del nostre poble. I avui la cosa va de futbol, d’equips històrics i llegendaris… amb els seus noms i llinatges. Continua
Fotografies antigues
Per aquesta vegada he elegit dues fotografies ben diferents. Una representa una estampa ben antiga, de temps que ja no tornaran: la meva padrina Bel arreglant la barba del meu repadrí, Joan “Barbot”. No existien precisament Gillettes en aquella època i la barba s’havia d’arreglar manualment. El meu repadrí ja devia ser massa vell per fer-ho i per això l’havien d’ajudar. I com no, en aquells anys era la madona de la casa qui feia aquest tipus de feina. Si ens hi fixam, na Bel “Barbota” està ben atenta en la tasca, mentre en Joan resta ben eixerit, pacient a la cadira. Continua
Països Catalans
Primer tancaren les emissores de ràdio i televisió que només emetien en català; després suprimirien les ajudes a les entitats situades clarament a favor de la llengua; més tard eliminaren l’obligació de saber català per accedir a una plaça a l’administració; darrerament han aprovat la llei de Símbols, per evitar que en els establiments públics –sobretot a les escoles i instituts- s’hi poguessin penjar les quatre barres; fa poc aprovaren el TIL, no perquè els alumnes aprenguessin més bé l’anglès, sinó per reduir les hores de català; ara han aprovat que els Països Catalans no existeixen, negant una història i una cultura que ve dels temps del Rei en Jaume…
Quina serà la pròxima passa? Que el mallorquí no és català? Que no podem veure TV3?
Fotografies antigues
Benvinguts una altra vegada en aquesta secció de fotografies velles i anecdòtiques que pretén bucejar en la memòria de cada un dels lectors i fer-los reviure gràficament alguns moments històrics ja passats. I tot partint d’algunes fotografies antigues que he trobat per casa meva en què surten familiars i amics, però també amics de familiars i amics d’amics… i així fins a fer una xarxa interconnectada il·limitada del nostre poble. Si ens aturam a pensar-ho, aquesta precisament és la base de la popularíssima xarxa social del Facebook, en el nostre cas limitat regionalment i sense la mateixa potència, però a canvi sense la xafarderia ni la buidor que sovint presenta aquest nou invent del segle XXI. Continua
Fotografies antigues
Una setmana més presentam més fotos antigues d’aquest poble nostre, anomenat Sant Llorenç. I aquesta vegada ho fem amb l’agradable sorpresa d’una fotografia que ha aportat na Maria des Sestador. I és que ja ho vam dir: animau-vos a participar i enviau-nos fotos, que les mostrarem totes. Des d’aquí aprofit per donar les gràcies a na Maria per fer aquesta aportació.
Concretament, la fotografia que m’ha entragat és el d’un grup de nines que anaven juntes a escola a ca ses Monges. Continua
Mallorquins per València
Alguns dels lectors de Card.cat sabeu que fa uns mesos vaig anar a viure a la Comunitat Valenciana. Idò ara us contaré una anècdota que he viscut aquest cap de setmana.
Diumenge passat, vàrem decidir anar per la muntanya, ja que havíem sentit dir que, a la Vall d’Ebo es cel·lebrava la festa del perelló, que és un híbrid entre poma i pera. Continua
Fotografies antigues (II)
Una altra entrega de fotografies antigues: Continua
Recuperen una àncora de fa més de 2000 anys a una finca de Sant Llorenç
Podeu llegir l’article Continua
L’Ajuntament aclareix la compra del poblat talaiòtic de s’Illot
Després que diversos lectors es fessin preguntes sobre la compra del poble talaiòtic de s’Illot al darrer article nostre del Què en trobau?, l’Ajuntament, de manera ràpida i concisa (quan fan les coses bé també s’ha de destcar) ens ha respost amb una carta informativa emesa pel mateix batle.
La vos deix a continuació perquè tots poguem entendre per què s’ha actuat d’aquesta manera. A mi m’ha servit per aclarir els dubtes que en tenia, la qual cosa referma el que va dir fa uns dies el nostre savi Guillem Pont en un comentari: “Potser estaria bé que els qui prenen decisions, poguessin i volguessin informar als que, d’una manera o l’altra, les han de pagar”. Tant de bo ho fessin sovint; crec que seria una manera d’entendre un poc més els nostres polítics, la qual cosa els beneficiaria i els aproparia un poc més al poble. Continua
Què en trobau ?
Si ho recordau, fa uns dies la premsa es va fer ressò de la compra per part de l’Ajuntament nostre dels terrenys del poblat talaiòtic de s’Illot per tres milions d’euros (enllaç). I vosaltres què en trobau? És una despesa massa gran pel que realment és? O està totalment justificat? Donau la vostra opinió a través dels comentaris que el debat sempre és enriquidor…
Orígen i història de Son Carrió
Na Magdalena Ordinas ens envia aquest enllaç per poder veure un fragment del reportatge que el programa Sal i Llum va emetre sobre Son Carrió. Continua
Relat. Capítol XX
Aquest pic sí que acabaré amb els jocs. En un d’ells, a temporades, com ja explic en els jocs femenins, jugàvem a metges (jocs molt innocents), però a partir dels deu o dotze anys, quan començava a haver-hi pèl, aquest joc ja s’acabava, i no només s’acabava sinó que ja no en tornàvem parlar pus mai, encara que festejàssim: aquest joc, almanco entre homes i dones, era tabú. Continua
Relat. Capítol XIX
Es primer llibre que vaig llegir va ser “Cuerpos y Almas”, de Van der Meersch, com que jo era tan jovencell, me va impactar tant, que encara record sa trama. Llavors ja va ser com se diu mollar bolla, i encara no m’he aturat. Continua
Èxit de la conferència Porto Cristo de Pel·lícula
“Porto Cristo de Pel•lícula”. El Centre de Cultura de Porto Cristo restà petit el passat divendres, dia 13 per acollir al nombrós públic que assistí a la conferència d’Antoni Ferrer Vallespir titulada: “Porto Cristo de Pel•lícula”. Un recorregut històric per Continua