Tot acaba i aquesta secció avui arriba a la seva fi. Han estat unes 26 setmanes d’intercanvis fotogràfics, de petits trossos d’història, de nostàlgies diverses… Esper que us hagi agradat i hagi despertat la vostra curiositat. Qui sap, potser en el futur en facem una segona entrega…
Per acomiadar-nos avui tenim les darreres fotos de na Meneta i una darrer d’en Pep Mosca: Continua
Continuam amb fotos de na Meneta. Començam amb una excursió a les muntanyes de Calicant i Ses Piquetes de l’any 1953. Apareixen Àngela Castella, Antònia Meneta, Biel Tauler o Mena, Andreu Melis, Francisca Mena, Metxo, Magdalena Pisca, Sebastiana Pisca, Magdalena Rossa, Maria i Margalida Corme, na Tola i es de sa Botigueta, Francesca Rossa, Aina Maria Falcona i en Llinàs. Continua
Continuam amb les imatges antigues de la família Mena. Primer de tot trobam vestides de pageses n’Antònia Mena i Àngela Castella. Després, na Maria Bulla i Francisca Mena.
A continuació tenim l’esgléisa ben enramellada i a l’escola un bon grapat de persones. De dalt a baix: a darrere hi ha la monja Solaies, na Margalida i Joana Canyeta, desconeguda, Margalida Mena, desconeguda, Antònia Barbota, desconeguda, desconeguda, desconeguda, Maria Salora, una Ordines i na Catalina Vellaca. La resta no els coneixem. Continua
Aquest mes seguim amb fotos de na Meneta. Per cert, qui sigueu aficionats a aquesta secció de fotos velles, vos aconsell, de nou, que visiteu la página de Facebook d’en Rafel Duran sobre aquest tema. Trobareu imatges ben antigues i enigmàtiques!!!
Les tres primeres fotos que presentam avui són d’un dia de matances a ca na Tonina Mena. Continua
Aquest número posaré unes imatges que m’ha donat na Tola Sureda Riera.
La primera imatge que podeu veure correspon a la família paterna de na Tola. Són la seva padrina, Margalida Planisi Nicolau Farrera, el seu padrí Tomeu Sureda Femenies Quinyet, son pare Sebastià Sureda Planisi i el seu germà gran Joan “de ca sa Farrera”. És una foto molt antiga, aproximadament de l’any 1925 i representa una família pagesa, molt humil, un dia feiner i vestits amb roba de treball dins el corral de ca seva al carrer de la Mar de Sant Llorenç. Continua
Avui vos present dues noves fotografies d’aquestes antigues que fan sentir nostàlgia d’un temps que ja ha passat. Des d’aquí anim la gent a escanejar o digitalitzar les seves fotografies antigues i compartir-les públicament ja que formen part d’una història que ens és comuna. Si vos fa ganes, enviau-les a editors@card.cat i nosaltres les publicarem.
La primera imatge de l’entrega d’avui és un grup d’amigues d’excursió. A la fila de dalt hi ha Catalina Llúcia (que al cel sia), Maria Montseriu (que al cel sia); a la fila central na Francisca Meca i una dona que no he pogut indentificar; i a la fila de baix n’Antònia Caragol, na Montserrat de ca’n Fornés (que al cel sia) i na Bet Xema (que al cel sia). La fotografia té uns 50 anys d’antiguitat més o manco. Continua
Aquesta setmana tenim una fotografia de fa una cinquantena d’anys de la Plaça de l’Ajuntament, anomenada també “darrere la Sala”. Són un grup de joves, veïns de la zona, que posen a la tribuna que hi havia enmig de la plaça. Ara ja no hi és (de fet, jo no tenc consciència d’haver-la vista mai, per la qual cosa deu fer bastant d’anys que la llevaren). Segons mon pare, era l’escenari on els grans artistes d’aquell temps, com en Guardiola o en Machín, cantaven amb la plaça plena de gom a gom. El de més a l’esquerra de la fotografia, amb aquesta cara de punyetero, és el meu oncle Mateu Quina. Continua
Aquesta vegada presentam dues fotos ben antigues. La primera, mirau si és antiga que no he conegut ningú. Miam si els més veterans del poble els reconeixen. L’únic que puc dir jo és que un grup de persones de diferents edats (potser sigui una o més famílies juntes) davant d’una casa de façana ben guapa (de pedra antiga) i com un “altillo” a davant. No puc arribar a finar de quina casa es tracta. Continua
Aquesta vegada, en primer lloc, tenim una fotografia que m’ha prestat na Francisca Meca de cinc jovençanes que posen al pou de sa Blanquera (actualment la rodona de l’entrada de poble a la carretera de Manacor). Concretament són, a la fila de baix i d’esquerra a dreta, na Francisca de Son Berga, na Maria Meca i na Catalina Brun. A la fila de dalt, també d’esquerra a dreta, hi ha na Catalina Campins i n’Antònia Fava. La imatge té més o manco 50 anys i hi podem veure la vestimenta típica d’aquell temps amb la faldeta, la camisa blanca amb collet i els grandiosos capells de palla. Continua
Continuam amb la secció dels records llunyans i imatges nostàlgiques. Com bé vaig prometre, us present la segona foto que em va donar en Tomeu Xigarràs sobre la seva família. Es tracta del refresc de la comunió que us presentava en l’anterior número de la revista. Tots els presents estan ben acomodats al voltant d’una taula atapeïda de menjar. Des de la dreta, de baix a dalt, tenim en Toni de Son Colom, na Bel de Corea, en Sebastià Coniller, en Pedro Oliver, n’Aina (que a damunt té un infant), en Tomeu Pascual (que en té un altre), en Joan de sa Realeta, en Miquel Font, na Catalina de sa Realeta, na Margalida Rosselló i, finalment, na Paquita Rosselló. Continua
Continuam amb més imatges que encara tenia pendents de posar. Una me la va enviar na Bàrbara Mesquida Nicolau, Carbona o Marineta. És un record familiar dels Marineta i, concretament, són els padrins materns de na Bàrbara acompanyats dels seus respectius fills. La fotografia és de la primavera de 1932 (el temps de la 2a República), al corral d’una casa del carrer de la Creu. D’esquerra a dreta podem veure el conco de na Bàrbara, en Joan Nicolau Genovart; el seu padrí Pere Josep Nicolau Riera, que té entre les cames en Pep Marineta; la seva mare Catalina Nicolau Genovart; la padrina Marineta: Bàrbara Genovart Femenias; i el conco Guillem. A tots ells ja no els tenim entre nosaltres (que al cel siguin). Continua
Benvinguts de nou al racó dels records perduts. Aquesta setmana començam amb una fotografia enigmàtica que m’han cedit des de ca’n Metxo. I dic enigmàtica perquè hi podem observar un al·lot desconegut que espera amb una maleta l’arribada de qui sap qui o què, amb tota la càrrega simbòlica que això suposa. Una maleta ens pot fer pensar en un viatge (d’esbarjo, de negocis…), però també en un llarg adéu per motius complexos, els quals a vegades ens obliguen a canviar de vida. Recordem que eren anys de pobresa (la fotografia segur que és del temps de la Guerra Civil o, com a mínim, de la Postguerra) i el verb emigrar estava ben present. Però és possible que tot siguin divagacions d’una ment pessimista com la meva… perquè i si senzillament és un al·lot posant en una fotografia amb la primera cosa que va trobar per casa? La veritat mai la sabrem, o sí, perquè potser algú del poble hagi estat capaç de reconèixer el nin. Si és així, feis-nos-ho saber a través dels comentaris. I si no, l’enigma d’aquesta fotografia continuarà existint… Continua
El meu arsenal de fotografies antigues no és inacabable. És vera que encara me’n queden, però de cada pic el cove està més buit. Per això he recorregut a la meva estimada Francisca Meca, la qual sabia que guardava una molt bona col·lecció. Així que ja ho sabeu, a partir d’ara moltes de les imatges que veureu seran propietat de na Meca. Esper que això ajudi a evitar que aquesta secció es converteixi únicament en un repetitiu àlbum de la meva família i cobri més interès. Des d’aquí gràcies a na Meca per col·laborar.
Però basta de preàmbuls i comèdia i anem a presentar les dues fotografies d’aquesta setmana. Continua
Per aquesta vegada he elegit dues fotografies ben diferents. Una representa una estampa ben antiga, de temps que ja no tornaran: la meva padrina Bel arreglant la barba del meu repadrí, Joan “Barbot”. No existien precisament Gillettes en aquella època i la barba s’havia d’arreglar manualment. El meu repadrí ja devia ser massa vell per fer-ho i per això l’havien d’ajudar. I com no, en aquells anys era la madona de la casa qui feia aquest tipus de feina. Si ens hi fixam, na Bel “Barbota” està ben atenta en la tasca, mentre en Joan resta ben eixerit, pacient a la cadira. Continua
Benvinguts una altra vegada en aquesta secció de fotografies velles i anecdòtiques que pretén bucejar en la memòria de cada un dels lectors i fer-los reviure gràficament alguns moments històrics ja passats. I tot partint d’algunes fotografies antigues que he trobat per casa meva en què surten familiars i amics, però també amics de familiars i amics d’amics… i així fins a fer una xarxa interconnectada il·limitada del nostre poble. Si ens aturam a pensar-ho, aquesta precisament és la base de la popularíssima xarxa social del Facebook, en el nostre cas limitat regionalment i sense la mateixa potència, però a canvi sense la xafarderia ni la buidor que sovint presenta aquest nou invent del segle XXI. Continua
Una setmana més presentam més fotos antigues d’aquest poble nostre, anomenat Sant Llorenç. I aquesta vegada ho fem amb l’agradable sorpresa d’una fotografia que ha aportat na Maria des Sestador. I és que ja ho vam dir: animau-vos a participar i enviau-nos fotos, que les mostrarem totes. Des d’aquí aprofit per donar les gràcies a na Maria per fer aquesta aportació.
Concretament, la fotografia que m’ha entragat és el d’un grup de nines que anaven juntes a escola a ca ses Monges. Continua
Una altra entrega de fotografies antigues: Continua
En Rafel Duran ens segueix delectant amb la seva curiosa col·lecció d’estampes antigues de Sant Llorenç. Segueix les seves actualitzacions a través d’aquest enllaç: Continua
En Rafel Duran continua actualitzant la seva pàgina d’imatges antigues del poble de Sant Llorenç. Aquí us deixam l’enllaç per a què la pogueu visitar i qui sap… potser us trobeu entre les estampes: Continua
Fa unes setmanes, en Guillem Pont ens informava de la nova pàgina sobre fotografies antigues de Sant Llorenç que ha obert en Rafel Duran. Ara us convidam a tornar a visitar-la ja que en Rafel, que està fent una feina impagable, de tant en tant la va actualitzant i ja compta amb noves imatges. Aquí us deixam l’enllaç de la pàgina, per si algú hi està interessat: Continua