MATEU PUIGRÒS SUREDA
Maig de 1995 – Novembre de 2021

La participació de Mateu Puigròs en les tasques municipals llorencines ha batut tots els rècords d’ençà que el municipi se separà de Manacor, el 1892: ha format part de l’Ajuntament des de les primeres eleccions municipals de 1979 (42 anys); ha estat el batle que més ha durat en el càrrec, entre 1995 i 2021 –si els pactes amb el PSOE es compleixen– (26 anys); i ha estat el primer carrioner en ostentar la batlia. Són unes dades que difícilment es tornaran repetir. Continua →

MIQUEL VAQUER MELIS
Maig de 1991 – Maig de 1995

Com ja es va explicar a l’article dedicat a Bartomeu Brunet, el juny de 1970 Tomàs Rosselló, que havia estat batle de Sant Llorenç des del setembre de 1953, va presentar la dimissió i el governador d’aleshores, Víctor Hellín, nomenà Miquel Vaquer per substituir-lo, quan comptava amb 47 anys d’edat. Com era habitual en aquells anys i gràcies a la seva fidelitat al governador, el març de 1974 va esser nomenat diputat de la Diputació Provincial.

Els seus primers nou anys com a batle, a les acaballes del franquisme, varen esser més o manco tranquils i coincidiren amb l’expansió del turisme, sobretot a sa Coma. Així, el 1970 s’aprovà el sanejament de Cala Millor, s’inaugurà l’actual edifici de l’Ajuntament (1971), s’aprovà el servei de recollida de fems (1971), es normalitzà el nom del poble: Sant Llorenç des Cardassar, que abans s’anomenava oficialment San Lorenzo de Descardazar (1974) i s’inauguraren els primers establiments hotelers de sa Coma, els apartaments Hausmann (1978). Continua →

BARTOMEU PONT ESTELRICH
Juny de 1987 – Maig de 1991

La participació de Bartomeu Pont en la política local li venia del febrer de 1961, quan a les «eleccions» municipals fou elegit regidor pel terç d’Entitats. Fent un incís, en aquells anys figurava que feien eleccions municipals, encara que els regidors fossin elegits a dit pel batle: dividien la corporació en tres terços, el Familiar, el Sindical i el d’Entitats i en aquest darrer hi solien col·locar empresaris. Aleshores el batle era Tomàs Rosselló, que li encarregà l’organització de les festes de Sant Llorenç, una època en què Antonio Machín i José Guardiola protagonitzaren unes de les verbenes més populars de Mallorca.

El 1974, Josep Melià es presentà a les eleccions a Procuradors en Corts, recolzat pels sectors més progressistes del règim –Miquel Herrero de Miñón, Pío Cabanillas…– i s’enfrontà a Julio Barrado, que estava proposat per la part més immobilista del règim. El batle d’aleshores, Miquel Vaquer, es va posicionar obertament a favor de Barrado, mentres que Bartomeu Pont va fer costat a Josep Melià, a qui estava agraït per unes gestions particulars que l’advocat havia fet en relació al seu negoci. Continua →

BARTOMEU BRUNET RIERA
Maig de 1983 – Juny de 1987

L’interès de Bartomeu Brunet per esser batle li venia de tretze anys enrere, quan ja havia intentat que el nomenassin l’any 1970, recolzat per l’antiquari manacorí Jaume Bover, un amic íntim del seu germà Nofre que estava ben relacionat amb els cercles de poder de Madrid –deien que quan Carmen Polo, la dona del dictador, venia a Mallorca, l’anava a veure–, però en aquells anys l’expansió del turisme estava desbordada i va tenir més influència Miquel Vaquer, que comptava amb el suport de Jaume Llinàs i fou l’elegit per substituir Tomàs Rosselló, quan aquest va presentar la dimissió. Continua →

IGNASI UMBERT ROIG
Abril de 1979 – Maig de 1983

Fins allà on sé, Ignasi Umbert va esser el primer llorencí que es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol des de la mort de Francisco Franco. Va fer el primer mitin de l’actual democràcia, el 17 de desembre de 1976 i, dos mesos més tard, va obrir un local del PSOE; treballant al ram de l’hostaleria, l’any següent, també en el mes de febrer, va instaurar una delegació local de la UGT.

Quan es convocaren les primeres eleccions municipals, es va oferir per integrar-se en el Grup Independent de Sant Llorenç, amb les sigles del seu partit, però aquest grup va rebutjar la proposta perquè, essent molt heterogeni, hi havia un sector que no se sentia identificat amb els postulats socialistes. Llavors, va decidir presentar-se amb les sigles del PSOE, posant Pere Bauçà «Mauri» en el segon lloc de la candidatura, ja que aquest havia intentat sense èxit figurar entre els primers llocs de l’esmentat Grup Independent. Continua →