Restauració del retaule major de Son Carrió

Neteja del retaule (2018)

La Comissió Mixta de Patrimoni, constituïda pel Consell Insular i el Bisbat de Mallorca, ha aprovat la subvenció íntegra del projecte de restauració del retaule major de l’església de Son Carrió. Cal dir que, a més dels factors tècnics i històrics, ha tingut molt de pes, a l’hora d’elegir aquest projecte, la implicació veïnal. Això és molt just dir-ho, perquè, en realitat, va ser l’Associació de Veïnats la que va tenir la iniciativa, ara fa pocs anys, de fer una neteja del retaule, que els mateixos membres pagaren i que també realitzaren personalment amb el degut assessorament tècnic. Després d’aquesta labor inicial, aquesta associació es va fixar l’ambiciós objectiu de restaurar aquest retaule tan monumental, i va iniciar un camí, que pareixia molt llarg, i que a mi ―ho confés― em semblava quasi impossible. De fet, després de la pandèmia, crec que ja ningú comptava amb això, i ara, per sorpresa, hem sabut que, en aquest any 2022, el poble de Son Carrió tindrà, si Déu vol, el seu retaule totalment restaurat per un personal tècnic qualificat que proporcionarà la Vicaria de Patrimoni del Bisbat. Tot això prova que els esforços d’ahir dels carrioners avui han donat molt bon fruit, i més prest del que ens podríem haver imaginat. Continua

50 anys del Club Card. PN/7 La celebració

Com podríem celebrar la recordança dels 50 anys del Club Card?. Entre un i altre es van anar plantejant diverses alternatives: una publicació, un sopar… Finalment es va optar per fer tres preguntes a un grapat de persones implicades en aquella llunyana experiència. Tres preguntes que també havien de servir perquè Giralluna pogués muntar el video de la celebració. Continua

50 anys del Club Card. PN/5 Activitats

Fer recompte de les activitats realitzades pel Club Card no resulta del tot plaent. En primer lloc perquè no hi ha un registre escrupolós de les activitats realitzades. No existeix. Sort de “Flor de Card” que en la primera època disposava d’un apartat d’activitats. I en la segona etapa, bona part de les activitats queden registrades en la secció “Batec”. Es a dir, el que és presenta és una “aproximació” de les activitats realitzades, les que quedaren reflectides a “sa revista”.

Continua

Món: ovelles. Preu al 1766

No és bo de fer desxifrar documents antics, be per la lletra, abreviatures, pesos, noms, noms de lloc, doblers…i moltes coses més.
Han caigut a les meves mans un papers allargats (costum en els mercaders de bestiar),escrits a les dues cares;intent esbrinar tot el document però me queden moltes coses a l’aire. Vos mostro el document i el que he desxifrat. Si algú Continua

50 anys del Club Card. Etapes i característiques

Com cada divendres, continuam amb aquesta sèrie de petites narracions o comentaris relatius al Club Card, intentant entendre, amb ulls d’avui, el que va passar fa cinquanta anys.

Es comenten etapes i característiques amb especial èmfasi en els motius que provocaren l’expulsió del local social situat a la segona planta de l’Ajuntament així com les circumstàncies que impossibilitaren retrobar l’èxit popular inicial.

50 anys del Club Card. PN/4 Etapes i característiques

(Imatge: Ball de bot a Son Berga, inici del Card en Festa, de Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar. Arxiu de Francesca Galmés)

Mesures mallorquines antigues

Normalment per whatsapp sempre dic que el 90 per cent que te reenvien és brossa (no me referesc als missatges personals), però alguna vegada te’n dus alguna agradable sorpresa. A mon pare li van reenviar precisament aquesta foto que ara vos compartesc de les diverses mesures que hi havia fa un temps a Mallorca (unça, quartó, quarterada…), les quals he trobat interessants publicar: Continua

Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans 2022

Un any més, el pròxim 15 de gener es durà a terme l’encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans.

Enguany, el Poblat Talaiòtic de s’Illot i el Talaiot de Na Pol se sumen a aquesta iniciativa on il·luminaran els seus respectius espais per reivindicar els drets humans i la protecció del patrimoni. Continua

Cronologia de 2021

12 gener.- Davant l’augment de la incidència de covid-19, l’Ajuntament suspèn totes les activitats municipals, tanca els parcs infantils i prohibeix el públic en els esdeveniments esportius.
13 gener.- El Govern Balear tanca tots els bars, restaurants, gimnasos i centres comercials durant 15 dies.
21 gener.- S’aprova el reglament de l’Arxiu Municipal de Sant Llorenç (Card).
25 febrer.- L’Ajuntament col·loca cinc noves stolperstein en el municipi: dues a Son Carrió, en memòria de Magdalena Bassa i Jaume Carrió, i tres a Sant Llorenç, dedicades a Llorenç Llull, Guillem Pasqual i Miquel Riera. Tots varen esser assasinats l’any 1936 (Card). Continua

Món: Progrés?

Se sent dir amb molta freqüència la paraula progrés, i no sempre és així. Els indis nord-americans, que només volien menjar i cobri, no varen trobar pertinent atendre aquestes demandes seves, havien de donar pas al progrés…i així els hi va anar.
Només afegir una imatge de l’evolucio d’una eina (entrescador) a una altra molt més complexa i cara de feina i de materials, que servia pel mateix:progrés? Continua

40 anys de la mort de Manuel Sanchis Guarner

Avui es compleixen quaranta anys de la mort de Manuel Sanchis Guarner. Té un carrer dedicat a Palma però poca gent coneix la seva vida i la seva trajectòria.

Nascut a València el 9 de setembre de l’any 1911 morí a la mateixa ciutat el 16 de desembre de 1981.

Escriptor, filòleg i historiador durant la Guerra Civil va estar al costat de la legalitat republicana i fou repressaliat pel franquisme amb una condemna de presó a Madrid entre els anys 1939 i 1943, any en què arribà a Mallorca. Continua

Món: un canyís

Vaig guardar un canyís antic i el vaig fotografiar per si un dia en volia fer un. Vet aquí les fotos. Només puc dir que era un element bàsic per assecar figues, part important de la dieta de la primera meitat del segle XX, tant per a persones com per animals. Es feien d’albons que s’arrabassaven amb rel després de segar a final de juny. Continua

Joan Riera: “Avui en dia l’autèntic poder és la desinformació”

Hi ha afirmacions que hom els hi dona més credibilitat depenent de qui les pronuncia. En aquest cas que aquest periodista faci afirmacions d’aquest calibre hauria de posar en guàrdia a més d’un, però sobretot hauria de fer entendre el per què de moltes actuacions i decisions, sobretot les referents a les que afecten a les nostres illes. D’aquestes i altres decisions i fets en parlà el periodista Joan Riera conjuntament amb l’activista Jaume Sastre, qui va presentar la seva novel·la “La memòria esclava” en el passat “Dilluns de l’Obra” organitzat per l’OCB de Manacor. Continua

Món: pixa de porc

Sona molt rar avui aquest nom,però era una peça de porquim molt útil en època preturística. Està compost sobre tot per greix enredoltant el membre del porc mascle sanat. S’emprava per lubricar, especialment útil en fusteries on hi untaven les tatxes i serres, en selleters per untar els guarniments i també en casa de particulars per untar ferros, botes de pell i guarniments de la bístia. Continua

Món: compta i ralla

No sé ben bé d’on he tret aquest nom, segurament d’en J. A. Encina. Es refereix a unes retxes verticals, gravades, que formen seqüències, incloent o no horitzontals; se solen trobar a cases d’explotació agrícola al costat del portal del que devia ser lloc d’emmagatzematge de productes del camp. Tal vegada comptaven sacs, o unitats de qualque mesura d’un producte. No sé tampoc de quina època daten, ni he trobat cap publicació damunt elles. Només present un exemple aquí. Agraïria informació si algú en té i de pas don informació que al primer pis, als costat dels portals, de la torre del Enagistes de Manacor n’hi ha un bon repertori pel qui vulgui aprofundir en l’estudi. Com podeu veure a l’exemple de la foto, la freqüència són dues ralles verticals seguides d’altra ralla vertical més alta. N’he vistes de cinc ratlles verticals amb una horizontal que les creua per la meitat.

Món: bisties a la mar

Que m’agrada aquesta foto de “fotos antigues de Mallorca,Faceebock”.La gent de la pagesia en època preturística teníen el costum de després de segar i batre, ja entrat el mes d’agost ,d’anar a la plaja. Bestiar i gent a la mar, tots junts com calia, a refrescar-se i llevarse la murga de tants mesos de suar. No sé qui disfrutava més, els animals,els que es banyaven o els que miraven; segur que devia ser un dia imborrable i desitjat. Crec que la foto ho diu tot. Continua