20 gener.- A rel de la tempesta Gloria, cauen a Sant Llorenç 230 l/m2, es desborda el torrent de sa Blanquera i s’han de tallar diversos camins del municipi. Com que també afecta la mar, les ones se’n duen una bona part de l’arena de Cala Millor –que haurà d’esser regenerada per l’Ajuntament–, deixant al descobert els fonaments dels nius de metralladora (Card).
Continua
1820 – S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
Capítol 14. AÏLLAMENTS : separació entre malalts i sans (2)
INTRODUCCIÓ
Seguim treballant en els mecanismes que van utilitzar les autoritats mallorquines per enfrontar-se a l’epidèmia de pesta del 1820. Vam veure com el confinament fou la primera decisió que la Junta va aplicar, destacant, tant per la inversió econòmica com humana, el cordó sanitari militar amb que van tancar tota la zona del Llevant. Continua
El passat divendres dia 13 de novembre, es van presentar el final de les actuacions d’excavació, restauració, conservació i revalorització que s’han anat desenvolupat al Poblat Talaiòtic de s’Illot, durant els darrers 8 anys, gràcies a unes actuacions emmarcades dins diferents projectes d’intervenció, els quals oscil·len a unes inversions d’uns 329.000 euros, provinents de diverses línies de subvencions, entre elles 1.5 % Cultural del Ministeri de Foment, el Pla FEDER gestionat a través de la Conselleria Habitatge del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i fons propis municipals. Continua
1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
Capítol 10- COM ES LLUITA CONTRA L’EPIDÈMIA? CONFINAMENTS
1.INTRODUCCIÓ
Un cop acabat l’estiu, encara que ben enrocats amb la pandèmia, tornem al card.cat per reiniciar la sèrie de cròniques sobre “1820, s’any de sa pesta” que vam deixar el passat juliol. Continua
Hi ha temes que resten llargament adormits. Després una conversa, un article, una imatge… actuen com a esclafit que despert la curiositat.
Per què Sant Llorenç des Cardassar es diu “des Cardassar”?. Continua
Visitant la pàgina amiga de Cap Vermell , revista de Capdepera, he descobert un interessant article de Gaspar Valero en què analitza el nom d’alguns dels pobles de Mallorca. Pel que fa al nostre en diu el següent: Continua
Dies passats finí a Brasil, la pàtria que ell va escollir, el bisbe d’origen català Pere Casaldàliga.
Card.cat, de la mà de Montserrat Nadal se’n va fer ressò.
Remirar el film que, sobre la seva vida i amb el nom de “Descalç sobre la terra vermella”, es va fer fa anys, convida a diverses reflexions i sentiments. Continua
Francesc M. Rotger mostra a la pàgines de “arabalears.cat” un interessant article: “Els Kunta Kinte de les Balears”
Interessant aportació amb una referència final al treball de Maria Eugènia Jaume, “Esclaus oblidats”
(Imatge de l’article)
El Facebook de Jaume Claret mostra aquesta informació:
“La recerca de la Maria Eugènia Jaume (Col·lectiu Recerca) primer va ser un Treball Final del Màster d’Història (UOC & UB), després un llibre exitós publicat per Documenta Balear i ara un documental a IB3. Ben aviat, serà també una tesi a la UIB codirigida per David Ginard”. Continua
La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua
La notícia m’ha portat a la reflexió sobre els relats que, adesiara, ens inventam, els donam per bons, els imposam i els fem servir d’exemple.
Passa a totes bandes i en tot els àmbits de la vida.
“Tot s’ha de qüestionar, tot!”, repetia de forma insistent el sr. Itamar, i tenia raó!. Continua
L’arxiu municipal de Sant Llorenç des Cardassar és el servei públic que s’encarrega de recollir, conservar, organitzar, interpretar i posar a disposició dels ciutadans i de la pròpia administració tota la documentació municipal que generen i reben els diferents serveis municipals i els seus ens dependents. És, per tant, un servei essencial tant per l’administració local com per la ciutadania. Continua
1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
Capítol 4
COM VIVIEN ELS HOMES I DONES QUE S’ENFRENTAREN A LA PESTA?
INTRODUCCIÓ
Abans de seguir endavant amb la narració de l’evolució de l’epidèmia crec que val la pena fer una parada i intentar contextualitzar-la ,encara que de forma molt breu, descrivint quina era situació econòmica , política i social dels pobles que la patiren.
Aquestes dades ens donaran més perspectiva per analitzar i entendre moltes de les situacions per les que passaren els pobles acordonats i a la vegada podem trobar algunes pistes que ens ajudin a respondre a moltes de les preguntes que van sorgint: Per què Mallorca ,a través de la història ,ha patit tantes epidèmies ¿Per què la pesta de 1820 va ser tan letal, sobretot a Son Servera i Artà? Com va ser introduïda a l’illa? Hi ha uns culpables clars o va ser mala sort ? Continua
1820 L’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
J. Lliteras
Introducció
Aquests dies on tots, sobretot els més majors, vivim amb l’ai al cor per la propagació del covid-19, he pensat que és un bon moment per recordar que, ara fa tot just dos-cents anys , la nostra comarca visqué, salvant les distàncies per la intensitat i mortalitat, una situació molt semblant a l’actual.
La por i l’angoixa durant aquells llargs vuit mesos de confinament (de finals de maig del 1820 a l’1 febrer del 1821) feren aflorar tot tipus de conflictes, tant que, resseguint els documents de l’època s’observen uns tipus de comportaments que aquests dies veiem com es repeteixen. Encara que el temps sigui un altre, l’ésser humà és el mateix. Continua
Pocafarina va ser, molts d’anys, la possessió de referencia de Sant Llorenç. On la majoria de bergantells i algunes bergantelles, encetaren l’experiència laboral anant-hi a collir ametles i garroves. Una mena de procés iniciàtic per a bona part de les persones que, ara mateix, viuen la dècada dels setanta i vuitanta.
Cent per cent, de la mà d’Antoni Riera mostra una interessant entrevista a n’Antoni, el fill de l’amo. Continua
Anit passada aquesta historiadora i escriptora llorencina presentà a l’Espai Na Camel·la a on es porten a terme cada dilluns les conferències de l’Obra Cultural Balear de Manacor, la seva òpera prima, que posa nom i lloc als diferents camps de concentració que hi va haver a Mallorca durant la guerra civil, els quals molta gent -de forma intencionada- n’havia negat la seva existència. Continua
L’Espai Na Camel·la acollirà avui dilluns que la presentació del llibre “Esclaus Oblidats. Els camps de concentració a Mallorca 1936-1942”, a càrrec de la seva autora, la historiadora llorencina Maria Eugènia Jaume que serà presentada per l’historiador i escriptor Antoni Tugores. Continua
L’Ajuntament de Son Servera, per commemorar el bicentenari de l’arribada de l’epidèmia de la Pesta, han editat aquest joc en un taller didàctic organitzat per la Regidoria de Joventut
Els joves de Son Servera han participat durant tot el mes d’octubre en uns tallers creatius duits a terme al Centre Jove i a les biblioteques del municipi, on a través del dibuix han mostrat la seva idea sobre la festivitat de Sant Ignasi a Son Servera i de l’epidèmia de la pesta. Continua