Sona molt rar avui aquest nom,però era una peça de porquim molt útil en època preturística. Està compost sobre tot per greix enredoltant el membre del porc mascle sanat. S’emprava per lubricar, especialment útil en fusteries on hi untaven les tatxes i serres, en selleters per untar els guarniments i també en casa de particulars per untar ferros, botes de pell i guarniments de la bístia. Continua
No sé ben bé d’on he tret aquest nom, segurament d’en J. A. Encina. Es refereix a unes retxes verticals, gravades, que formen seqüències, incloent o no horitzontals; se solen trobar a cases d’explotació agrícola al costat del portal del que devia ser lloc d’emmagatzematge de productes del camp. Tal vegada comptaven sacs, o unitats de qualque mesura d’un producte. No sé tampoc de quina època daten, ni he trobat cap publicació damunt elles. Només present un exemple aquí. Agraïria informació si algú en té i de pas don informació que al primer pis, als costat dels portals, de la torre del Enagistes de Manacor n’hi ha un bon repertori pel qui vulgui aprofundir en l’estudi. Com podeu veure a l’exemple de la foto, la freqüència són dues ralles verticals seguides d’altra ralla vertical més alta. N’he vistes de cinc ratlles verticals amb una horizontal que les creua per la meitat.
Que m’agrada aquesta foto de “fotos antigues de Mallorca,Faceebock”.La gent de la pagesia en època preturística teníen el costum de després de segar i batre, ja entrat el mes d’agost ,d’anar a la plaja. Bestiar i gent a la mar, tots junts com calia, a refrescar-se i llevarse la murga de tants mesos de suar. No sé qui disfrutava més, els animals,els que es banyaven o els que miraven; segur que devia ser un dia imborrable i desitjat. Crec que la foto ho diu tot. Continua
A petició nostra, en Pau Tomàs Ramis (vegeu curriculum al final) molt amablement ens fa a mà aquests interessant aportació sobre els gegants de Sant Llorenç i sonbre “En Puput”, “el primer gegant mallorquí del qual en coneixem el nom”.
“D’on ve la tradició dels gegants? Quan sorgeix? Fa molt d’anys que a Mallorca tenim gegants integrats a les nostres festes? Qui els va introduir a la nostra illa? Quina és la tradició gegantera de Sant Llorenç des Cardassar? Continua
Hi ha obres que suposen el treball de tota de la vida d’un autor, final del segle XIX, principis del XX. En Curtis va dedicar 30 anys de la seva vida a fotografiar i descriure als indis de Nord Amèrica; no cal dir que això li va costar el divorci i la ruïna econòmica. Les imatges són impressionants i el text important. Només afegir que l’editorial mallorquina va comprar els drets de l’obra i la va publicar en 20 toms, Continua
La campanya d’enguany conclou les feines fetes els darrers cinc anys, que es podran visitar aquest dijous a la jornada de portes obertes. Continua
Vaig trobar aquest clau dins es llaurat i el vaig replegar per mirar-me’l després; me vaig adonar que era de ferro forjat a ma. No sé de quina època pot ser però la tècnica és la mateixa des de que va emprar-se el ferro. Degueren aprofitar una sobra de ferro,l’encalentiren al foc i li varen donar forma de secció quadrada i li varen esclafar un poc un cap,i ja era un clau,i per lo que es veu va durar.
També me va recordar el concepte de “clau a punta torta”, jo que ho trobava groller…resulta que dona molta força a la unió i s’emprà als estris de cada dia. Continua
Vaig començar a conèixer el món de la gimnàsia veient Nadia Comaneci a les olimpiades (1974?); la primera gimnasta qualificada amb un 10 (ni tans sols els marcadors estaven preparats per aquesta nota). Anys després vaig seguir veient gimnàsia pero la cosa ja no era igual, No hi havia na Nadia i les meves observacions de “ninetes” de més de 20 anys me veren arribar a escarrufar… Continua
Com vaig dir al pedra rosa anterior, hi ha més cases al poble amb la façana d’aquesta pedra i segur que totes tenen una historia que no sabem: qui la va fer?, quantes les va fer el mateix?…
Fa molt de temps que me sent impactat per la pedra i el seu treball d’aquesta casa.
Jo li dic “pedra rosa”,es de gra fi, i la cercaven els qui treballaven la pedra per la facilitat amb que es deixa treballar. Continua
Com podeu veure és un eina molt particular i específica que només te una funció: la d’arrabassar el brots tendres (metxes) del garballons. Continua
L’equip d’arqueòlegs dirigit per Magdalena Salas i Mateu Riera també ha excavat un empedrat a l’exterior del baptisteri.
La campanya d’excavació al jaciment arqueològic paleocristià de Son Peretó conclou aquesta setmana amb l’excavació d’un empedrat, la instal·lació d’un nou panell informatiu i i l’inici d’una cala als terrenys adquirits el 2017 per l’Ajuntament de Manacor. La campanya de 2021 s’ha finançat amb les aportacions de l’Ajuntament i del Consell de Mallorca, que subvenciona la recuperació d’espais arqueològics. Continua
«Quan una persona té raó no ha de dubtar fins arribar fins al final». Aquestes foren les paraules d’en Jaume Sastre el passat mes de juny, quan va conèixer la sentència de l’Audiència Nacional que anul·lava la concessió de la piscina d’en Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins de Son Servera. «Ës una victòria, tot i que no definitiva, perquè encara poden recórrer al Suprem, però nosaltres hem persistit perquè estam convençuts que tenim raó». Continua
Aquest morral, fet amb filferro gruixat, és un exemple de la manufactura només de mans. Continua
La revista veïna Cent per Cent publica una petita ressenya del patrimoni històric llorencí: enllaç
Aquesta setmana sortía a la premsa,el cas de James Papatie, un indígena canadenc a qui, de nin, havien robat als seu pares. Ho havíen fet les autoritats del país, per dur-lo a un centre de l’Estat amb la intenció de rebre una educació d,acord amb els interessos de la societat actual: havia d’oblidar tot el que sabía del seu poble d’origen…,o morir. Continua
El grup d’investigació “Batalla de Mallorca”, que té l’objectiu d’investigar, localitzar, identificar i protegir els espais i restes materials i arqueològiques del desembarcament de Bayo a Mallorca l’any 1936, ha finalitzat la tercera campanya del projecte Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022. Aquesta darrera etapa s’inicià el passat dilluns, 12 de juliol, i s’allargà fins al divendres d’aquesta setmana. Continua
El pròxim dissabte, 17 de juliol, a les 19 h al Talaiot de na Pol, podreu gaudir del taller “Arquitectes Talaiòtics”, a càrrec de l’arqueòloga Raquel Barceló. Continua
Vet-aquí una altra eina que no hem tingut a Mallorca, evitava haver de dur a pes o carregar al carro o a la bístia per trasportar l’arada al lloc de feina. Quan vaig veure un original em semblà tan curiós i útil que no vaig parar fins haver-ne fet una reproducció amb materials actuals; i vaja si la vaig provar, va mel.