Com tots els mots polisèmics el sentit dependrà de l’entorn, de la frase on es col·loqui.. Així si es parla d’ovelles o de vaques, serà la primera.
De les quatre accepcions, es vol enfocar, avui, la tercera, el fàcil cstum de la queixa.
La quarta s’usa poc. Continua
En molts casos les paraules poden tenir significats diversos segons la conversa on s’usen.
També s’ha vist que, en alguns casos, les paraules agafen un aire singular i local.
Aquest en podria ser un exemple. “Persona de forta encarnadura” , en el nostre entorn, te/tenia significat de persona enèrgica, forta, emprat el sentit figurat que s’assenyala en la segona de les accepcions del diccionari. Continua
N’Antoni Font ens fa a mà una singular deficinició de la paraula que circula per internet.
En concepte no surt en el normatiu, però si en el DCVB. L’explicació de la definició resulta semblant a la que circula per la xarxa.
Concepte ben adient per a aquests dies de calor i humitat
Era un cacaueter/a, aquí “cocoveter”, la persona que de forma ambulant i/o temporal es dedicava a la venda de cacauets, altres fruits secs i, darrerament, també llepolies diverses.
En altres indrets la mateixa feina i funció era conegut amb el nom de “torroner/a”.
En el Sant Llorenç preturístic tasques i personatges -com altre temps el conegut “Pauet”- lligats a les festes patronals i altres dies singulars.
(La paraula es posa entre cometes perquè al ser un localisme no és recollida en el diccionari)
Adesiara, un mot et porta a un altre de diferent, De belitres a beleigs.
Mot idoni per ara, temps de messes. Continua
Aquesta paraula ja havia sortit. En Pau la va comentar el 31/03/2020. Se’n va destacar el sentit més generalitzar aquí -persona xereca- i també en altres indrets de Mallorca -llegum de bejoca plana-.
Ara i aquí es vol destacar una altra accepció local, potser d’àmbit familiar i temporal: “el que no serveix”, “aquella cosa que es desprecia” o “que no compleix la finalitat esperada”. Per extensió deriva de l’accepció descriptiva de l’eina destacada en negreta.
Ho comentà Jaume Ferrer, quan jugant a cartes no tenies trumfos se’n deia: “no tenc res, quatre balitres!” Continua
A l’atropellada i en forma de xiuxiueig entre el xivarri festós de Sant Joan Pelut, n’Antoni ho amollà tal qual: -Una paraula en desús que ara s’ha posat de moda: curro! Continua
Per no mirar bé a l’esquerra,
m’han passat ferm per la dreta.
i ha estat tal la mamballeta
que just pensar-hi m’aterra.
Em xiula l’orella, guerra!
deven ser els punts de sutura?
la sang brolla, no s’atura
La ferida ha estat ben grossa!
qui pagarà la destrossa?
doncs la llengüa i la cultura
A vegades hi ha propostes de mots curiosos.
Es veu que la present és una paraula menorquina que serveix per definir la persona que treballa eines del camp, fonamentalment amb llenya d’ullatre.
En canvi a Mallorca li ho diuen a un “fuster groller”
(Els “fuster grollers” del diccionari poden ser preuats artesans)
Bella paraula.
En voldria destacar tres significats que es destaquen en negreta-, un de viscut, allò de fes-ho ben arreu! i l’altres dues de les quals potser n’hem sentit parlar però que són en desús.
La paraula sorgeix de l’aportació indirecte d’Antoni Font al proposar “arader” que sortirà un altre dia. Continua
Es dóna el cas que, a vegades, hi ha mots que naveguen en la incertesa. Els hem sentit alguna vegada però no formen part del llenguatge propi, ni tenim en el record, una imatge concreta que els pugui definir.
Sentit però desconeguts.
Abans del establits de les possessions, els de sa Begura, anaven a cercar oli a Morell; el mesuraven en odres
Ja s’ha dit altres vegades, la llengua, com el caràcter, te molt de familiar; en aquest entorn més intim sentim paraules que fem nostres i usam habitualment. Posteriorment amb lectures i altres entorn relacionals anirem ampliat la llista de paraules usades.
Però l’univers de la llengua va molt més enllà. Existeixen les “paraules inexistents”, aquelles que mai has usat ni has sentit. Tota una lliçó d’humilitat.
Predre’n consciència també és objectiu de la present secció.
En negreta s’assenyalen les accepcions recollides en entorns propers. Continua
Una de les meravelles de la llengua -i de la secció- és la descoberta de la riquesa i variabilitat de la nostra llengua.
I també serveix per prendre consciència de les mancances i de l’esquifit patrimoni personal que usam en la comunicació habitual.
El mot potser era usat en l’entorn familiar, però de ser així, la memòria no el tenia gens present. Continua
Mot un tant singular. Molt usat pel jovent en els anys setanta del segle passat, no s’esmenta en el DCVB (“brusca” va per altres tiranys) i en canvi el recull el Normatiu.
Si un brusquer és tota persona que té dèries,tots som una mica brusquers. O no? Continua
Tal vegada podria representar el paradigma dels mots usats, en el nostre entorn, de forma incorrecte.
Una “virgueria”, una persona “virguera”, una acció o acte “virguer” en l’imaginari de bona part de les persones era un sinònim d’ocurrent, singular, delicat,”xulo”…
Idò no!. Segons el DCVB una virgueria és el que ara s’anomena despectivament “un petit pongo”, aquella cosa inútil que no saps ben bé on posar. Continua
Una curiositat que acompanya el mot és que, en el nostre entorn i des del meu coneixement, “treure la moca” fa referència a treure la ventresca, fonamentalment, dels peixos. Continua
Per els que, adesiara, en portam alguna, és mot ben viu. Però es va perdent. L’ús de guants de feina i la precaució fan que sigui una paraula en situació de desús.
El DCVB mostra diverses accepcions. A la banca de Llevant masculinitzam la primera; a l’animal li diem “mostel”.
El Normatiu deriva la nostra “mostela” a sangtraït. Continua
Demà eleccions. Ens haurem de guiar per les emocions. De fet sempre ens guiam per les emocions.
A nivell local. les diferències resulten subtils. Sembla que els grups s’han copiat i no volen rompre harmonies.
Feia anys que no havia sentit el mot. M’ha transportat als anys d’adolescència d’estudiant a Manacor. Continua
No surt en el “Vocabulari de Batbgarismes del Català de Mallorca” de J. Corbera. Mot Abans molt usat en el nostre entorn a manera de sinònim de branca, insistir, pegar…
Tampoc surt en el “Normatiu” Continua
