Imatge tardoral, les perfectes làmines de l’himeni d’un bolet. Sobre les làmines una frase de Tara Westover.
Ens recorda la condició humana. Des de l’atzarosa i meravellosa existència -contava el poeta que l’existència poit dependre del lladruc d’un ca-, a les circumstàncies que la volten. Circumstàncies, determinades per l’espai i el temps que l’autora anomena tradició..
Adesiara resulta plaent pensar-hi. Continua
M’agrada aquella metàfora de l’educació en forma de cossiol. Es deure de pares i educadors preparar i adobar la terra per tal que la llavoreta, la persona, es pugui desenvolupar a la seva manera.
No es tracta, idò, de posar-li un politxó perquè vagi dret, o de posar models que ens agraden a nosaltres per tal que el pugui copiar, i encara menys fer que passin per l’aro de les nostres creences.
El llibre mostra el llarg i tortuós camí de l’autora per tal des desfer-se’n de les argolles socials de la seva infantesa per poder trobar el seu propi camí.
Tot un exemple .
Era divendres de tardor 15 de novembre del 2024, el carrer col·legi a Capdepera estava vestit de gala. La lluna il·luminava cada racó. Al seu teatre es presentaria el llibre de poemes “El afilador de estrellas”. De Juan Manuel Navarro Alfaro. Continua
Aquesta vegada la imatge no és pròpia, es “robada” d’una exposició de belles fotografies de pastoreig realitzades per Mº Carmen Garcia. La present mostra unes mans calloses i feineres d’una dona.
El text correspon al títol d’un article de la psiquiatra Marian Rojas Estapé a “Cuerpomente”.
Una frase que convé tenir present i recordar-la adesiara. Una realitat que coneixem els qui hem tingut la sort de poder observar evolucions personals o professionals. Continua
Normalment les converses de cafè es redueixen a un xiuxiueig intranscendent: qui si el futbol, que si el tractor, que si una notícia de la premsa… res que mereixi una anotació posterior atenent que, com és sabut, els records si no resulten impactants, es volatilitzen com el fum de l’olla bullent.
Però avui el xec xec suau i continu de la pluja ha portat la conversa a les feines pageses de tal dia com avui: -a fora vila sempre hi ha coses a fer! Continua
Si fos tasca analitzar el que ens volta, així en sentit general, segurament de banda enfocar el què, també s’hauria d’enfocar el com
Aqiesta “lliçons de coses” que es presenta preten ser una petita descripció de com els animals encerten la manera d’arribar als seus objectius. Continua
El proper divendres dia 15 de novembre a les 20 hores es presentarà a s’Agrícola de Manacor el llibre de Ramon Reus titulat “A tu … a jo”. Presentarà l’autor Toni Adrover i intervendrà el glossador Toni Darder «Mosset». Continua
Dimecres 13 de novembre a les 19h presentació a la Institució Alcover de Manacor carrer del Pare Andreu Fernández, del llibre “Ferrari Billoch i la Guerra Civil” Extrema dreta, anticatalanisme i antimaçoneria a les Balears (1936-1939) de David Ginard i Feron. Continua
El cel ennuvolat i el vent que empeny les fulles de les washingtònies evidencien la inestabilitat atmosfèrica que, potser, arribarà a turmenta (o no).
L’altra cara del moviment seria la quietud. Potser quietud reflexiva, d’indagació…i també potser quietud de passivitat, de passotisme, de peresa per afrontar el compromís.
Ja ho deia aquell, no hi ha pitjor censura que l’autocensura. Continua
Sobre la imatge parcial il·luminada del Pont de Vistabella -Santiago Calatrava (Múrcia)- que sembla un coet lligar per infinitat de fils (per això em sembla una bona metàfora) una frase contundent, per a la reflexió, de Sebastià Serrano:
Segons aquest autor, no cal anar a cercar raons i motius de felicitat -o infelicitat i malaurança- gaire lluny: els portam a dins. Continua
Es podria dir que l’autor, Sebastià Serrano és un vell conegut. Amb el seu text, fa una quarantena d’anys, vaig fer un tast -guaitar una mica- al concepte de simiòtica.
Posteriorment m’agradava sentir les seves aportacions en les tertúlies de la ràdio, Feia temps que no en sabia res,i, l’altre dia -de pagès- li reteren homenatge. Va ser aquí que, una de les oients, va fer referència al seu llibre sobre la felicitat. El vaig veure a la biblioteca i el vaig engospar. Continua
El reflexionari sol ser dominical, però tota norma -en aquest cas autonorma- te les seves excepcions.
I es que clar, com assenyala Joan Mascaró, si un esforç costa, si pesa, és un mal esforç, o millor dit, unj esforç incorrecte.
La imatge és de la platja de Cala Millor, en un d’aquests horabaixes tranquils i plaents, malgrat l’ennuvolada. Continua
La Institució pública Antoni M. Alcover va acollir el passat dijous 24 d’octubre, la presentació del llibre “Temps i natura a Mallorca” de Pere Vicenç i Siquier i Miquel Àngel Dora Coll
Pere Vicens es Naturalista i Educador Ambiental. Membre del GOB des del 1978 i ornitòleg autodidacte i és el responsable del seguiment naturalístic del Parc Natural de s’Albufera des del 1988. Continua
Ahir dijous dia 24 d’octubre, es va celebrar a Son Servera el Dia de les Biblioteques, i davant d’una sala plena de gent, es va presentar el llibre de Juan Manuel Navarro Alfaro “El afilador de estrellas”. La presentació va ser un èxit, un cop més la sala va emmudir davant dels poemes esquinçadors d’aquest llibre. Continua
El dijous 24 d’octubre, es va presentar a la Parròquia de Crist Rei de Manacor el llibre de l’ex sacerdot, Jaume Santandreu “Mon cor alfama estels”,el llibre en paraules del mateix Santnadreu és, “el meu primer llibre innocent” on té paraules de record per a tots els seus morts.A la presentració hi va ser present el Bisbe de Mallorca Monsenyor Sebastià Taltavull, i significa la reconciliació de l’Església de Mallorca amb aquell al·lotet de vuit anys que violren els frares de La Salle. A la presentació hi va participar Jaume Mateu, que ha estat l’encarregat d’escriure el pròleg. Continua
La psiquiatra Marian Rojas Estapé entre altres coses és mostra ben activca a les xarxes. Vaig descobrir el llibre una mica per atzar; a la biblioteca el seu era el llibre editat de forma més recent (2024) a la secció de psicologia.
El llibre es presenta en el que podriem anomenar estil post pandèmia: capítols curts i resums de les aportacions.
De banda passar-m’ho bé, em va ajudar a pensar. Continua
Resulta fascinant aquesta capacitat que tots tenim per a enganyar-nos i fer-nos creure a nosañltres mateixos que sóm coherents, equidistants, lògics…bons.
La nostra capacitat per teixir un relat on trober-nos-hi còmodes. I una vegada construit el defensem per damunt totes les coses creient que tenim raó, tota la raó.
Laimatge és cercada, un esbarzer puxós, aferredís, perillós. Continua
Demà dijous, 17 d’Octubre a les 19H al Centre Cultural de Ca N’Apol·lònia de Son Carrió, presentació del llibre d’Antoni Tugores “CUINA D’UN TEMPS I D’UN PAÍS.
Testimoni de la gastronomia popular mallorquina.
Un caragol aferrat a la fulla de l’olivera pot representar una bona metàfora del que es vol explicar i que defineixen Ceberio i Watzlawick: No sempre veim que no hi veim.
Ens fabricam una closca de certeses -que conforma el nostre relat- i així podem transitar per la vida, de forma còmoda i sense haver de mirar altres possibilitats. Continua
EL CENTRO DE LA GUITARRA: UN LLOC DE CULTE PER ALS GUITARRISTES (1967-
El «Centro de la Guitarra Clásica Española» va ser un lloc mític localitzat en el centre històric de Palma (Carrer Montenegro, 10) on s’oferien concerts de música acústica en viu de tots els gèneres ―especialment de guitarra clàssica― i on, durant el dia funcionava una escola de música i una botiga especialitzada en guitarres. Continua