Arxiu de la categoria: Poesia

440 Aula Musical de Cala Millor i Manacor enregistra vídeos amb els alumnes per felicitar les Festes de Nadal

Publicat el per
Respon

Malgrat la crisi ocasiona pel Covid-19, que obligà els alumnes de 440 Aula Musical de Manacor i Cala Millor, que dirigeix Rosa Carbonell, a interrompre el curs el mes de març pel confinament imposat, el balanç d’aquest any 2020 ha estat molt especial, positiu, i enriquidor per als alumnes i professors. El mes d’abril veient que la crisi no millorava, la directora i professors decidiren impartir classes on line, on s’apuntaren el 98% del alumnat,. Els més petits contaren amb l’ajuda dels seus pares per a la connexió de les classes online. Continua →

2020-2021

Publicat el per
Respon

Acabant un any complicat, us desitj un any nou ple d’alegries.

Gener: “enguany podrem gaudir”
Febrer: “compliré promesa”
Març: “què passa? Incertesa”
Abril: “quan podrem sortir?”
Maig: “com podrem subsistir?”
Juny: “veig, del turisme no.”
Juliol: “quina calor!!”
Agost: “segueix el contagi”
Setembre: “Ai! Quan me’n vagi”
Octubre: “ja ve el pitjor.” Continua →

Blai Bonet, 94 anys

Publicat el per
Respon

Tal dia com avui de l’any 1926 naixia a Santanyí un dels poetes més importants de la llengua catalana, Blai Bonet i Rigo. Morí el 21 de desembre de 1997 a Cala Figuera.

La seva obra poètica, també conrà la narrativa: El mar, Haceldama, Judes i la primavera, Míster Evasió, Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria , és la següent:

  • Quatre poemes de Setmana Santa (1950)
  • Entre el coral i l’espiga (1952)
  • Cant espiritual (1953)
  • L’Evangeli segons un de tants (1967)
  • Comèdia (1968)
  • Els fets (1974)
  • Has vist, algun cop, Jordi Bonet a ca n’Amat a l’ombra? (1976)
  • Cant de l’arc (1979)
  • El poder i la verdor (1981)
  • Teatre del gran verd (1983)
  • El jove (1987)
  • Nova York (1991)
  • Sonets (2000)

Continua →

Centenari de Jordi Pere Cerdà

Publicat el per
Respon
Vaig tenir la sort de sentir-lo parlar i dir els seus propis poemes al Centre d’Études Catalanes de París d’ara no record quin any ni on tenc la plagueta (en dec tenir un centenar) on en vaig deixar constància al meu diari manuscrit, que duc dia sí i dia també com d’altres duen xigarrets o copes i del qual vaig penjar aquí mateix un fragment, sens dubte massa llarg per al lector de card.cat, corresponent al meu primer confinament a Sanllo). El presentà Marie-Claire Zimmermann  (amb qui vaig seure a l’autocar que ens duia de València a Gandia pel sisè centenari del naixement Ausias March (1997), consolant-la pels atacs indirectes que li acabava de fer en un diari Joan Ferraté,

Ramon Llull i París

Publicat el per
1

Llull féu, a diferents èpoques, diverses estades a la capital francesa. Fins i tot el seu nom figura en un dels volums d’escriptors en llengua llatina confeccionat al segle XIX.

A partir del munt de notes que n’he pres del 1987 ençà, voldria presentar-vos avui un grapadet de pàgines en net sobre el fundador del català literari i un dels pocs catalans a parlar les llengües dels tres Savis monoteistes confrontats amb un Gentil o pagà. Continua →

De Paris: Solixent parisenc

Publicat el per
Respon

 

LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA

Que ho és de bell el Sol quan ben fresquet es lleva
llançant-nos el Bon dia com una explosió!
– Benaurat qui podrà saludar ple d’amor,
més gloriosa que un somni, la posta seva!
Jo me’n record…! Flor, font, solc –ho he vist molts de pics–
desmaiant-se al seu ull com un cor que batega…
– Moguem vers l’horitzó, és tard, ràpida brega
per poder atrapar almenys un dels seus raigs oblics!
Debades perseguesc el Déu quan es retira;
la irresistible Nit el seu regne estira,
negra, humida, funesta i plena de calfreds;
una olor de tomba per les tenebres flota,
i ran de l’aiguamoll, amb por, la meva pota
calàpets imprevists aixafa i llimacs freds.

Charles Baudelaire

Continua →

De Paris: Dies salvats

Publicat el per
Respon
De març del 2017, a París:
Abans, en Francesc  Bordas m’havia mostrat unes delicades aquareŀles seves executades a Roma, on hi va anar el mes passat amb les seves dues filles com a regal dels 18 anys de la major.
17
Lluna minvant a la finestra. Hildegard von Bingen (les mateixes elevacions que em treien del segle al témenos: d’un primer a un setè pis en un segle!).
Assedegadíssim: de vida espiritual elevada i de vida material millorada.
Amb tot no aïllar-me, ni mesclar-me amb els que canten fluixet a baix.
Harmonitzar el meu pas per la terra al meu cant que aspira a les orelles dels àngels.

Continua →

De Paris: Diari d’un confinament i d’un nou començament

Publicat el per
Respon

(tria de notes preses entre el 17 de març i el 12 doctubre d’enguany)

17 de març

Orly, Porta d’embarcament. Intercanvii correus amb Pere Rosselló. M’acomiad per telèfon de Tatiana i de Francesc Bordas. A la cua, sent darrere meu: “Que ets tu o no ets tu?” Era Rosa Capllonch, acompanyada del seu filòsof francès, el mateix amb qui prenguérem cafè a ca seva (que fou antany la casa del poeta Miquel Ferrà) fa uns anys.

Molt content de retrobar ma mare des d’avui vespre. A mitjanit –se sap des d’ahir– França es confina i tanca els seus aeroports. Vaig reservar el vol abans del 14, quan començà el confinament a Espanya. Gràcies a l’Esperit Sant hauré pogut “fugir de París”. Continua →

Recordant n’Ignasi Umbert i els seus Somnis trencats

Publicat el per
1
                                  les vagues ombres del meu somni vívid
                                         MILTON: El Paradís perdut
He agafat, per primera vegada, Somnis trencats, el poemari (o, més aviat, la poesia completa) que n’Ignasi edità a compte seu als voltants del Nadal de 2012. Duia, com a primer llinatge, el segon de mon pare. Tots dos eren políglotes i es dedicaven al turisme. En tant que amic -ho foren tota la vida- mon pare estigué a les seves llistes quan fou elegit el primer batle llorencí de la Democràcia.
Un servidor havia d’escriure la història del Cardassar: m’ho comanà, proposà, en Josep Cortès. Vaig rebutjar, jo era molt jovenet, aleshores l’oferta, i després me’n vaig penedir, me’n vaig penedir sí i no. Sí perquè m’hagués permès conèixer exfutbolistes que ja no hi són, i no perquè els seus coautors finals, en Pep Mosca i N’Ignasi Sabonera, ho feren millor del que jo -encara futbolista en actiu- ho haguera fet. Ells dos, i jo mateix, pertanyíem, en graus diferents, a la desapareguda Flor de Card.

Continua →

Confinament

Publicat el per
2

Els experts m’adverteixen que sortir
de canostra em pot fer perdre la salut;
i que encara que em suposi estar abatut
m’insisteixen en què hauré de “resistir”.

Els polítics no s’aturen d’advertir
que aquesta punyetera solitud
passarà, però que ara l’actitud
més prudent és passar d’emmalaltir. Continua →

Crònica de l’entrega de premis del concurs de gloses de Card.cat

Publicat el per
Respon

Ahir a la vesprada, a les 20 hores a l’Espai 36, va tenir lloc l’acte d’entrega de premis del renovat concurs de gloses de Card.cat. Iván Antich, com a representant del Sobreposat; Andreu Matamales, com a representant dels glosadors de Mallorca; i un servidor, com a representant de la revista Card.cat, foren el jurat del certamen i ahir feren entrega de tots els premis en totes les categories. Continua →