La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XIII)

El mes d’abril del 2002 el Diari de Balears i UH informen de la sentència que nega l’explotació de la platja de Sa Coma a l’Ajuntament. Ara, la sentència amenaça d’esdevenir un precedent a nivell estatal, ja que si bé en l’actualitat l’Ajuntament de Sant Llorenç és l’únic de l’Estat que no té l’explotació directa d’una de les seves platges, amb aquest veredicte pot ser que aquest cas s’estengui a altres indrets.

La llarga lluita jurídica del Consistori per aconseguir l’explotació de la platja de Sa Coma ha fracassat i fins i tot s’ha agreujat, ja que la propietat de Redo SA, aprofitant aquesta sentència, ha sol·licitat l’ampliació de l’explotació per 20 anys més. Un autèntic escàndol. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XII)

El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.

L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.

Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques. Continua

Sa Punta de n’Amer (II)

A la revista Flor de Card d’octubre de 1984 hi ha un escrit del regidor Antoni Sansó (PSM) que diu:

El PSM entén que, fins ara, dins Cala Millor i per tota la nostra zona costera -per no dir per tota la de Mallorca- s’ha practicat un urbanisme sense planificació, ple de favoritismes, on han predominat sempre els interessos dels més forts. Entenem que això ha estat possible gràcies als polítics de torn, fidels guardians i defensors d’aquests interessos. Polítics que fan de la política una eina bruta i carregada d’interessos particulars.

Davant això i davant la covardia d’altres grups polítics, el PSM vol manifestar clarament i públicament que està totalment en contra de qualsevol urbanització a sa Punta.

Nosaltres entenem que és el cor de tota la nostra zona costera, i creim que, si seguim amb aquest afany de destrucció, acabarem per arrasar tot el que tenim. Per conservar la nostra zona turística i mantenir-la és Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XI)

El 16 de març de 1997 el diari El Dia, va publicar un perfil de Jaume Moll que deia que aquest era el petit de la família i que no tenia objeccions en treure els punys si l’ocasió el requeria. Va guanyar els seus primers diners en un taller mecànic i va amassar la seva fortuna amb el contraban que no va deixar fins a mitjans dels anys setanta, quan va començar a invertir amb el boom turístic. Jaume Moll un dels més importants contrabandistes de les Illes, creia ser a més, el darrer d’ells.

El 16 d’abril de 1997 els mitjans de comunicació informen que Immobiliària Alcázar, veu indicis per presentar una contra-querella per estafa del grup turístic Royal Resort. Segons els advocats de la immobiliària, disposen de documents que demostren la falsedat de la situació econòmica de l’empresa quan aquesta es va vendre el 1993. Moll parlava de guanys quan les auditories van demostrar que aquests eren pèrdues. Continua

Sa Punta de n’Amer

Des de Més per Sant Llorenç pensam que ha arribat l’hora de reclamar al nou Govern la compra de sa Punta de n’Amer i pensam que en tenim tot el dret ja que som un dels principals destins turístics de les Illes Balears i un dels que més recaptam de l’Impost de Turisme Sostenible sense que encara, després de vuit anys de la seva implantació, no haver rebut un euro de retorn.

Però també ens convé recordar als qui hi eren però també als més joves que la seva protecció no va ser gens fàcil i que això només va ser possible per la lluita de molta gent.

Era a principis de l’any 1984, quan hi va haver la voluntat d’urbanitzar sa Punta de n’Amer com una fase més de les previstes dins el Pla General de 1968, que contemplava urbanitzar tot sa Coma amb cinc fases. Tres d’elles s’han anat realitzant, una va passar a sòl rústic amb l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries el 1994 i l’altra corresponia a Sa Punta. Continua

Platja de sa Coma, història d’una injustícia (X)

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (X)

El 17 d’agost de 1996 la premsa informa que diferents cadenes hoteleres mallorquines mantenen converses amb Sa Nostra per sol·licitar informació sobre la possible venda del complex turístic Royal Mediterráneo de Sa Coma. Aquest complex forma part de la cadena hotelera Royaltur, propietat del touroperador Nekermann i Inmobiliaria Alcázar que té la majoria absoluta del complex de Sa Coma i que al senyor Moll li agradava qualificar com la joia de Royaltur. Pel PSM són les primeres noticies fiables de que el senyor Moll, altre temps el senyor tot poderós de Sa Coma, ja no té el control del seu imperi. Continua

Platja de sa Coma, historia d’una injustícia (IX)

El diumenge 9 de juliol de 1995 la mort de cinc alemanys, tres d’ells de la mateixa família ofegats a la platja de Sa Coma es recordat com un diumenge negre dins la història de Sant Llorenç.

L’11 de juliol de 1995 es produeixen declaracions del Delegat de Govern i del Cap de Demarcació de Costes, tots dos càrrecs anomenats pel PSOE, en el sentit de llevar tota la responsabilitat al Govern Central pels fets produïts a la platja de Sa Coma amb la mort d’aquests cinc alemanys.

Al Ple urgent de dia 12 de juliol de 1995 convocat per millorar el sistema de radiocomunicacions i adquirir un vehicle per a la Policia Local, perquè no es tornin a produir les dificultats observades durant les operacions de rescat de les persones que es varen anegar a Sa Coma, el regidor Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VIII)

Al Ple extraordinari i urgent de dia 23 de juliol de 1993, l’Ajuntament, una vegada assabentat de la sentència de l’Audiència Nacional desestimant el recurs contenciós administratiu interposat contra l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Transports a favor de Redo SA per a obres de condicionament i equipament de la platja de Sa Coma, aprova interposar recurs de cassació contra aquesta sentència.

En aquest ple el Sr. Sansó del PSM comença la intervenció dient que el tema requereix una especial atenció. Repeteix que aquest és un cas d’influències, amiguisme i irregularitats. Afirma que el Sr. Moll va presentar el projecte de concessió el dia següent de publicar-se el Reglament en el BOE. Per tant, està clar que coneixia molt bé el Reglament perquè estava ben assessorat dins l’Administració. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VII)

L’11 d’octubre de 1991 el Sr. Josep Melià assessor jurídic de l’Ajuntament de Sant Llorenç, presenta el següent informe sobre el conflicte motivat per la concessió del Ministeri d’Obres Públiques a Redo SA: ”Com que encara no s’ha enviat l’expedient administratiu no s’han pogut fer les al·legacions jurídiques en favor de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Per cert que per providència de 4 de juny passat, la Sala va adreçar-se al MOPU fent-li veure el seu retràs i amenaçant de sancionar els funcionaris culpables de l’endarreriment en la remissió de la documentació administrativa”.

Cal remarcar d’aquest informe el retard del MOPU a entregar la documentació administrativa de la concessió de la platja a Redo SA i recordar que es dóna la concessió de l’explotació de la platja basant-se en que s’havia creat i regenerat la platja de Sa Coma, cosa completament falsa. Continua

Col·locats els pals dels futurs semàfors de la Carretera d’Artà

L’altre dia passejant per la Carretera d’Artà vaig reparar que s’havien col·locat els pals dels futurs semàfors d’aquest carrer per reduir-ne la velocitat.  Si ho recordau per novembre en un article ens estranyàvem que les obres s’haguessin aturat i segons ens va fer saber el propi batle, en Pep Jaume, l’aturada era perquè hi havia hagut “un malentès amb el Consell”. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VI)

Al Ple del 3 d’abril de 1990 el PSM va demanar que es discutís i s’aclarissen totes les
declaracions fetes pel Sr. Moll que afecten directament o indirectament l’Ajuntament i el
bon nom del municipi de Sant Llorenç.
Declaracions com: “Ja he dit que estic disposat a donar aquests diners, amb les degudes garanties que ingresaran a les arques municipals”, “És possible que hi hagi diners que no arribin a la primera planta de l’Ajuntament”… enteníem que afectaven el bon nom del municipi llorencí i dels seus polítics, per això instarem a tots els components del Consistori a pronunciar-se ja que en temes tan delicats com aquests, de cap de les maneres un ajuntament pot donar el silenci per resposta. Sotmesa la proposta a votació de que l’Ajuntament interposàs una querella contra aquest senyor només els regidors Sansó i Femenies del PSM votaren a favor. Continua

Cicle de conferències de la UOM

La UOM ofereix un cicle de conferències al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.

La primera conferència es durà a terme aquest dimecres, dia 10 de maig, a les 19.30h.

“La mediterrània occidental, una regió d’adversitats meteorològiques i punt calent del canvi climàtic” a càrrec del Dr. Romualdo Romero, professor del Departament de Física de la UIB serà la primera de les 3 conferències que realitzarem a l’Espai 36 aquest mes de maig. Continua