El popular locutor de la Ser s’ha pogut recuperar del Covid i ja torna fer en directe el seu programa de ràdio La Ventana. El seu testimoni de com ha passat la malaltia posa realment la pell de gallina i hauria de fer reflexionar als negacionistes o gent “que passa de tot”. A vegades, senzillament escoltant i tenint un poc d’empatia, podem aprendre moltes coses. Continua
Notícia temes turístics publicada per Antoni Sansó Servera a IllaGlobal.
El famós decreixement.
Mallorca i les Illes Balears es converteixen en la dècada dels seixanta en destinació de vacances per a milers de turistes arribats dels països europeus que estaven superant la postguerra. Era el començament del turisme de masses.
El flux creixent de turistes va promoure la construcció de més i més places d’allotjament. Aquests nous establiments eren quasi tots d’una a tres estrelles, per acollir clients de classe mitjana, o fins i tot baixa. És una diferència que atorga al negoci turístic illenc una característica fonamental, el de ser popular. Les illes eren sinònim cada vegada més de vacances barates i com que el negoci era així, així se’l lloava.Deixarem qualque dia de parlar de la quantitat de turistes? Continua
Justificació:
-Seguint amb la mateixa font de la nota anterior sorgeix el tema de la “masculinitat precària”, aquesta necessitat generalitzada que tenen els homes de fer ostentació del seu estat masculí.
-No cal anar gaire lluny per escoltar una conversa de cafè, un acudit o un comentari masclista en qualsevol reunió de més de dues persones. Fins i tot en els cas en que aquestes persones de l’esmentada conversa o reunió es declarin formalment partidaris de la igualtat. Continua
Fa uns dies na Magdalena Ordinas ens feia avinent l’aprovació de la construcció per part de l’IBAVI d’una quinzena de vivendes de protecció oficial que no es vendran, sinó que es llogaran (hi pot optar qualsevol persona de l’illa, no és exclusiva per a la gent de Sant Llorenç), al carrer Àncora de s’Illot. Val a dir que tot i que administrativament aquestes vivendes es troben integrades a l’altra banda de la carretera d’allò que coneixem com a s’Illot, ja que a nivell administratiu l’urbanització de Sa coma comença pel que es veu al carrer Alzina, un carrer que per cert es troba integrat a una urbanització a on aquestes passades setmanes s’han començat a recollir signatures, sembla que arrel de l’augment del trànsit i altres variables de l’entorn que pel que sembla estan transformant a pitjor allò que en el seu moment s’ofertava i era com una zona tranquila. Continua
Segons diuen a l’hora de pònderar el que tenim o deixam de tenir, a l’hora de ser o deixar de ser, a l’hora de fer io deixar de fer…sempre, de forma més o manco accentuada, ens refernciam amb altres persones properes.
Som persona alta o baixa?. Com a comunitat som generosos o estrets?…dependrà de l’anàlisi comparativa en relació als altres. Continua
Aquest és un dels cartells que els alumnes del CEIP Mestre Guillem Galmés varen penjar, de forma molt encertada, arreu de la vila. Tot i així, sembla que encara queda gent a qui li costa entendre segons quines coses, ja que avui mateix hi havia, com a mínim, 3 deposicions de cans, dins uns 20 metres, a una zona molt concorreguda pels mateixos alumnes i els seus pares i mares, el tros que va des de la parada de busos a on hi podeu veure aquest mateix cartell de la campanya de conscienciació de neteja fins a la voltera del cantó que dona accés al carrer que encara el portal gran de l’escola. Continua
Ho reconec. Entre una cosa i una altra fa temps que no m’emitocon, i ja toca. Per això avui duim una tracalada de temes que només els estómacs més golafres (aquells avesats a anar sovint al Cruze, ses Torres… i similars) seran capaços d’aguantar. I és que després de tantes setmanes n’hi ha de menjar… Que si Love Island, el poder judicial, la Superlliga… i no ens oblidem dels plats locals, elaborats aquí, al nostre poble: un ple fantasma, la falta d’un gran parc infantil, el PP s’enfada amb els borsins que obre l’Ajuntament… Preparats per tanta menjua? Continua
Vet aquí un llibre amb uns trets molt especials:
Parla de l’home de Neandertal del qual s’ha tret tota la seva dotació genètica. Aquest “homo” va existir entre fa 300.000 i 30.000 anys. Continua
En un article anterior a aquest vaig explicar com tres negacionistes (Pàmies, Oliva i Payeras) m’havien denunciat sol·licitant una indemnització de 100.000 perquè consideren que el meu article “Negacionistes suspesos” publicat a Última Hora atempta contra el seu honor. Després d’explicar les raons de la seva denuncia i que mantenc tot el que vaig dir sobre ells perquè molt, pràcticament tot, del que diuen no s’aguanta des del punt de vista científic, arriba aquest segon dedicat exclusivament a Payeras i un quadre que ell afirma que va pintar Dalí. Continua
Si fa unes setmanes estàvem “astrazenecats” ara encara hi estam un poc més. És molt difícil entendre per a la població per què d’Astrazeneca per uns possibles casos de trombosi se suspengui la vacunació i, en canvi, de la Janssen, amb similar diagnòstic segons l’EMA (Agència Europea del Medicament), no. Continua
Fa unes setmanes vaig fotografiar aquests dos retalls de diari, que em varen sobtar per la diferència d’actituts a dins d’un mateix sector empresarial. Mai he estat dels que agrupen els sectors amb capsetes a on tots els que hi estan a dins pateixen dels mateixos defectes “Tots els tal, són uns qual”, des del meu punt de vista, per tot hi ha de tot. En aquest cas volia fer referència a dues cadenes hoteleres de molta rellevància com són Melià i Riu. Continua
Miquel Piris, periodista de la contrada, i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, com ara el diari Ultima Hora, ens envia aquest article per mostrar com ha estat denunciat per un article que va fer. El tema es relaciona amb la pandèmia, el negacionisme, el 5G, el diòxid de cloro… Vos sona? Continua
El batle de Capdepera, en Rafel Fernández (PSOE), ha decidit trencar relacions amb la guàrdia civil fins que no es convoqui una junta de seguretat i la delegada del govern li expliqui aquesta forma d’actuar tan estranya de la “benemerita” envers les agressions a dos policies locals, que tengueren lloc aquest passat cap de setmana a Cala Rajada. Continua
Entenent com a mallorquins aquell col·lectiu de persones que, amb diversa ascendència i des de diferents posicions ideològiques, posen per davant de tot això la seva estima a Mallorca i allò que sigui millor per aquesta terra i la seva gent, m’ha quedat ben clar a través dels anys que sempre se’ns menysprea.
La darrera mostra és aquest titular del diari UH que esmenta la permissivitat, inoperància i m’enfotisme, dels cossos de seguretat i institucions estatals quan després de la brutal agressió patida per la policia local a Cala Ratjada. Continua
Segurament el condicionant “edat” és més transcendent del que, d’entrada, pugui semblar. No sols des d’una mirada externa, “home gran” o “mascle vell”, sinó des d’una mirada interna, a l’hora de pensar, sentir, intervenir…
Ho dic per justificar el parer que voldria assenyalar.
En contraposició als positius i gairebé eufòrics “tot va bé”, “no som un poble som una família”… fins i tot a aquella mirada externa que ens veu amb “esperit de poble”, voldria deixar constància, també, d’una altra possible mirada: “la indiferència vers tot el que no és propi” o “l’individualisme desfermat” que també acostuma a campar pels nostres carrers. Continua
El febrer de 2008, Flor de Card va publicar un article sobre les paraules angleses que ens han envaït. Estava en castellà i jo el vaig traduir. Crec que val la pena reproduir-lo a Card.cat:
“D’ençà que les insígnies s’anomenen pins, els maricons gays, els menjars freds lunchs i els repartiments de cinema castings, aquest país ja no és el mateix: ara és molt, moltíssim més modern.
Abans, els nins llegien tebeos en lloc de còmics, els estudiants aferraven posters pensant-se que eren cartells, els empresaris feien negocis en lloc de business i els obrers, tan ordinaris, el migdia treien la fiambrera en lloc del tupperware.
Quan sents que l’intel·lectual de moda a Espanya, està enfadat amb quelcom que s’ha fet a Mallorca, és que anam pel bon camí. En Pérez-Reverte és el líder cultural del centralisme espanyol, tots aquells, siguin de dretes o d’esquerres, que pensen que “España es 1 y no 51” tenen un llibre firmat per ell en un lloc d’honor de ca seva que es posen a recitar de tant en quant a davant les seves amistats, amistats que no dubten ni un moment a aplaudir-lo amb èmfasi desfermat. Continua
MATEU PUIGRÒS SUREDA
Maig de 1995 – Novembre de 2021
La participació de Mateu Puigròs en les tasques municipals llorencines ha batut tots els rècords d’ençà que el municipi se separà de Manacor, el 1892: ha format part de l’Ajuntament des de les primeres eleccions municipals de 1979 (42 anys); ha estat el batle que més ha durat en el càrrec, entre 1995 i 2021 –si els pactes amb el PSOE es compleixen– (26 anys); i ha estat el primer carrioner en ostentar la batlia. Són unes dades que difícilment es tornaran repetir. Continua
El passat dissabte 27 de febrer va començar arreu del món una campanya amb l’objectiu de convidar el major nombre de persones a la celebració del Sopar del Senyor, conegut popularment com l’Últim sopar. Un mes després, concretament el dissabte 27 de març, tindrà lloc l’acte en el qual es recordarà la mort de Jesucrist. Continua
