Estic cansat de veure gent amb caminadors que ha d’anar per d’amunt l’asfalt a causa de que les voreres, o són estretes i el caminador no hi cap, o no són planes.
Aquest escrit no el faig per jo, un gorà de poc més de quaranta anys que no té cap problema per caminar, sinó per la gent que té problemes de mobilitat i vol poder-se passejar tranquil·lament per la vila. Des de les institucions, però també a nivell particular, hauríem de ser més conscients i més empàtics amb les persones que han de menester d’un caminador, cadira de rodes, gaiato, o que a causa de l’edat, malaltia, dificultat sensorial (sordera, ceguesa, etc.) o sobrepès, tenen dificultats per moure’s de forma fluida pels carrers del poble. Continua

