“Ara hem d’anar cap allà”
“Si no va bé, cap aquí”
El poble ha de decidir
SEMPRE cap a on vol anar
Canviar o no canviar
És la qüestió de l’envit
Dreta, esquerra treven pit
Tensant, estirant el coble
Però l’important és que el poble
Vagi en el mateix sentit.
Arxiu de la categoria: Opinió
Sororitat: una història real
Aquest mes us volem fer arribar un relat molt valent que va escriure una de les membres de l’associació, na Llucia Genovart Llodrà. Un testimoni que ens recorda la importància i la necessitat de deixar-nos acompanyar. I tot un exemple de sororitat. Gràcies per deixar-nos compartir la teva història:
Hi ha moltes coses en aquesta vida que donem sempre per suposat, que creiem que tenen una garantia infinita, però no és així. Continua
A Mallorca, la pitjor xusma que tenen, allò que no vol ningú
“Fent la mili aprendràs a ser un home” n’hi havia que deien. Tanmateix quan estiraves del fil allò que t’acabaven contant eren les festes que feien i els vicis que hi agafaven.
En el meu cas crec que vaig ser dels pocs del meu reemplaç que no va provar les drogues, que circulaven de forma habitual al quarter militar. Tant era així que record com un dilluns, un sergent el qual ens amenaçava amb no deixar sortir a cap dels que havíem estat de guàrdia durant el cap de setmana “por mis cojones no sale nadie hoy” va dir), va rebre de part d’un conductor la pregunta de si volia que el dugués fins a Palma “si quiere le acompaño a Palma mi sargento” va dir el pilota, la resposta del sergent va ser “solo te dejo que me acompañes si llevas ‘tema'”. Tema, per qui no ho sàpiga, era la paraula que s’emprava per fer referència a la cocaïna. Continua
Watergate i Pegasus
El 1972 es va descobrir que el president Richard Nixon, del Partit Republicà, disposava d’un sistema de gravació amb el qual espiava els seus adversaris polítics, del Partit Demòcrata, a la seva seu del Comitè Nacional, situada a l’hotel Watergate. La cosa es va engrescar tant que, dos anys més tard, Nixon va haver de dimitir per evitar l’impeachment, que probablement l’hagués fet fora del càrrec tant a la Cambra de Representants com al Senat. Continua
Enquesta sobre la ubicació del Mercat de Sant Llorenç
Des del PP ens agradaria saber la teva opinió sobre aquest tema a través de la següent enquesta: Continua
Entorn: Cotxeries i dubte
A.- Una lectura de dades:
Illeta conformada pels carres Nou, Puig Creu i Rector Pasqual. Cotxeries localitzades: 13. Cotxeries amb gual permanent, cap. Cotxeries que, suposadament s’utilitzen per estacionar-hi cotxes: 3 (23%) . Cotxeries que s’utilitzen com a trasters, magatzems i altres usos: 10 (77%).
Dades parcials, limitades que no possibiliten generalitzacions (En tot cas l’Ajuntament disposa, o pot disposar, de dades més globals i fiables) Continua
A en Mateu Munar
Just ara me n’he assabentat de la mort d’en Mateu Munar i encara no me’n puc avenir.
En Mateu Munar era d’aquella gent que, per poc que et conegués, sempre tenia un enèrgic i vital “bon dia!” per a tothom, seguit d’aquelles paraules que convidaven a intercanviar-hi impressions, d’una o altra cosa. La conversa sempre s’allargava una mica més si versava al voltant de l’esport, la seva major afició, i més es perllongava encara si parlaves de les seves passions, la família i el Barça. Continua
Món: primer el casc/folre
Sabem que, al menys des de la segona meitat del II mileni aC, es construïren vaixells que circularen per tota la Mediterrània i arribaren a l’Atlàntic, allò que més em va cridar l’atenció es que construïen primer el casc i no empraven claus. Continua
El professor Joan Planes a “El dilluns de l’Obra”
La conferència constarà de 5 parts:
Dubtes de la reforma circulatòria
Aquests dies hi ha cert desconcert i sorgeixen molts dubtes respecte a la nova reforma circulatòria del poble, englobada dins el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. És el que tenen els períodes de prova i per això davant un esdeveniment que consideram clau i necessari per al poble (canviarà la fisonomia de Sant Llorenç) volem aprofitar la revista per apropar la veu del poble als nostres polítics. Continua
Força Ucraïna
L’imperialisme, en qualsevol de les seves formes, és sempre nefast. És un assassí de vides i cultures en nom de falses promeses, que acaben desembocant en una submissió total de cap a l’invasor que convertirà aquella terra en el seu troç particular per fer-hi totes aquelles Continua
Visca la corrupció, mori el bon govern
Deia un conegut meu que la dreta i ultradreta espanyola, a diferència d’altres dretes europees, és corrupte per naturalesa, “és cert que a l’esquerra també hi ha casos, però a la dreta de l’espectre polític no hi ha opció, si l’entorn del partit detecta que persegueixes la corrupció interna, seràs liquidat en un tres i no res pels teus mateixos companys de partit amb l’ajut inestimable del poder i els mitjans”.
Tot i que no faig comptes defensar a cap dels dos, queda ben clar que el tema Casado-Ayuso ha estat una llova que li han parat a ell, i hi ha picat amb una innocència sorprenent. Continua
Dubte transitori 🤔
Sembla que des del nou equip de govern hi ha un intent de dinamitzar Sant Llorenç i darrerament s’estan fent canvis per aconseguir-ho.
Ahir però, em vaig trobar aquesta línia groga pintada al costat del semàfor de l’escola i em va sobtar, ja que no li he acabat de trobar el sentit a aquesta actuació. Continua
Diferents formes d’entendre i gestionar l’espectacle esportiu d’elit
Tot i que aquí no té gaires seguidors, la final de futbol americà de la NFL és l’esdeveniment esportiu més vist de l’any, i si és esperat el partit en sí, encara ho és més l’espectacle de música i llums de la mitja part. De fet aquest passat dilluns molta gent que ha vist aquest espectacle amb prou feines sap quins eren els equips que jugaven la final d’aquesta Super Bowl (enguany crec que eren els Rams i els Bengals, no em demaneu d’on), però sí que havien vist els músics a la mitja part. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Les petites llavoretes resulten gairebé insignificants. Al fregar la tomàtiga de ramellet es perden, unes aferrades al pa, altres resten a la pell que ja ha colorit de vermell la llesca.
Insignificança sols aparent, amb condicions de temperatura, humitat i terra-fems germinen. Delicades i vulnerable potser arribaran a esponerosa tomatiguera que, a l’estiu, ens regalarà els seus fruits. Continua
Analitzant l’actualitat amb les ulleres morades
No fa massa vam ser coneixedores de dues notícies que ens van indignar i ens van fer enfadar.
La primera, que els mitjans de comunicació només reconeguin les victòries de Nadal com les úniques en la història del tennis, deu ser que les dones i els paralímpics no som ningú. Per què ho diem? Perquè davant titulars com els que anunciaven que Rafel Nadal s’havia convertit en el primer tennista de la història en guanyar 21 títols de Grand Slam, només podem dir que van obviar petits detalls com ara que les tennistes Margaret Court (24), Serena Williams (23) i Stefanie Graf (22) ja havien fet història abans (entre parèntesis teniu el nombre de títols GS que han aconseguit). Continua
Fer parts i quarts (1984)
Cada capvespre els vehicles davant les cotxeres esperant que els menuts acabin els entrenaments. El carrer Jaume Llinàs ben saturat dia si dia també… I per aquí em deman:
1. On han d’esperar els infants la gent d’altres pobles o els que viuen fora del nucli urbà? Amb els cotxes damunt les voreres alguns no poden ni accedir a les seves propietats, ni entrar a les cotxeres.
Emoticona’t
Tantes setmanes sense emoticar-nos se paga i, és clar, avui el plat ve ple. Així que no bereneu gaire que hem posat menjar per a un exèrcit: els polèmics arbres des Quesito, murals reivindicatius a Son Carrió, nova àrea recreativa infantil a Sant Llorenç… i molt més! Continua
EC38 Rentat de cervell?
Sembla que, com éssers socials que som, resultam ben influenciables. Basta mirar el tipus de roba o el calçat que portam, el que aquí consideram “normal”, el que s’usa o el que menjam.
Ens deixam rentar el cervell?. Segurament no arriba a tant, però convé espavilar.
Els socialistes sí que complim: apujam les pensions
Beatriu Gamundí, diputada del grup parlamentari socialista ens ha tramès el següent article
Els socialistes sí que complim: apujam les pensions
La meva padrina, quan li demanaven de manera indiscreta i públicament de quin partit era, ella amb un somriure sempre responia: “jo som del partit que puja les pensions!”
Això és al que es va comprometre el Partit Socialista a les passades eleccions i avui ja és una realitat. Aquest mes de gener, més de 200.000 pensionistes a Balears ja hauran vist com han cobrat més en el darrer rebut de la pensió. Fets, i no paraules. Continua
