Arxiu de la categoria: Opinió

El turisme de gatera, drogues i excessos, que no ens convé

Publicat el per
Respon

El turisme, en línies generals, ha fet aportacions interessants a les nostres illes, però la forma en la que s’ha gestionat des de les diferents institucions, no ha estat sempre la més encertada. Magaluf, s’Arenal, Eivissa, Sant Antoni de Portmany… (faig la citació dels noms per deixar clar que no estic en contra del turisme, sinó d’aquest turisme i aquest comportament concrets) són alguns dels casos més coneguts del turisme de drogues, gatera i excessos de les Illes Balears, que des del punt d’una persona com jo, que hi va conviure un any quan vaig anar a fer feina a Eivissa, no ens aporten res de profit: Continua →

De la premsa: Mitjans lliures, ciutadans que participen

Publicat el per
Respon

Des de fa varies setmanes, a les pàgines de arabaleras.cat, l’amic Jaume Garau ens regala part dels seus coneixements, complementats amb l’experiència de consultor en diversos països.
Articles deliciosos amb propostes d’acció. Els he gaudit i  m’he sentit ben identificat amb el seu discurs. Continua →

De “moros” i “gitanos”

Publicat el per
Respon

Com que ara sembla que està de moda el llenguatge políticament correcte, m’agradaria fer algunes aportacions al respecte, per allò de què s’ha de col·laborar amb totes les iniciatives que ajudin a millorar la convivència.

La primera és la figuera de moro, que, evidentment, necessita amb tota urgència canviar-li el nom, no fos cosa que algun magrebí primmirat s’ofengués. Si volgués presumir d’intel·lectual proposaria el seu nom científic: opuntia ficus, però crec que la gent passa de llatinismes i tendria més bo d’acceptar el de figuera punxeguda, per raons més que evidents. Continua →

No es pot confiar en la improvisació i la sort per a la planificació educativa del proper curs

Publicat el per
2

“L’escola començarà al setembre i serà presencial”. Aquesta és la cançó que ara ens toca escoltar a tot arreu a dins la ingent improvisació a la que ens està sotmetent aquesta crisi epidemiològica. Jo i la major part de pares, mares i mestres ho voldríem, però com a mínim a mi, els números no em quadren per enlloc.

Si fins ara l’ensenyament ha estat la darrera de les prioritats, ara que no ens facin creure que amb els dos mesos que queden d’aquí a setembre s’arreglarà tot i passarem de tenir unes escoles que cauen, farcides de barracons, amb un excés escandalós d’alumnes per aula i la corresponent manca de professors, a tenir uns centres d’ensenyament amb la qualitat que marquen els estàndards i prou aules i docents com per poder mantenir-hi la distància social recomanada i poder-hi portar a terme les classes sense cap problema. Continua →

Emoticona’t

Publicat el per
Respon

Després d’un confinament forçós torna la secció més “seriosa” de la revista. Perquè després de tant de temps tancats ens fa ben falta “emoticar-nos”.

Començarem amb un plat calentet. Noltros, els llorencins, que mos la donam de cívics i poble de seny, resulta que a les primeres de canvi, just en el primer dia de desconfinament, ja va haver d’intervenir la Guàrdia Civil a la plaça per separar-nos un poc. Continua →

Queixar-se tampoc no fa falta

Publicat el per
12

Els nens que diuen que de grans volen ser el president, ara diuen metge, conductor d’ambulància o científic. Ningú voldria ser ara el president, ni els nens petits, ni els politòlegs sense feina, ni Casado, Abascal o Rivera des de la seva postura ara impotent.

Diuen que en temps de crisi, els intel·ligents cerquen solucions i els inútils cerquen culpables. No és que els espanyols siguin inútils, de fet, tinguis el coeficient que tinguis, el primer instint humà davant una situació així és cercar un culpable. Treure’s la responsabilitat és el més fàcil i complaent per un mateix, però no porta enlloc. Continua →

Tot anirà bé

Publicat el per
Respon

Una de les múltiples situacions  que mostra la imprevista pandèmia,  derivada de la situació de confinament i del pertinent i obligat canvi de rutines, és un nou retrobament de mares, pares i fills i/o filles a casa, un entorn físic limitat (malgrat, i encara sort, que la majoria de les cases, aquí, disposin de patis o corral).
Sense padrins i sense poder sortir va situar les famílies en un nou paradigma relacional.
Tenim una gran capacitat d’adaptació i tothom sempre se’n surt, però el “tot anirà bé” o el “resistiré”, com bé saben mares i pares, també tenen un determinat cost. Continua →

El concepte del temps en època de pandèmia, segons Toni Gomila

Publicat el per
Respon

A vegades acudim a presentadors, actors o monologuistes externs i ens oblidam que aquí, a Mallorca,  també n’hi ha de ben bons, com és el cas del sempre interessant Toni Gomila. L’altre dia mirant el seu programa d’IB3 Tothom a casa  vaig quedar encantat del monòleg amb què va iniciar el capítol. Al més pur estil ACORAR, obra que ja quedarà a la  nostra història teatral, és a dir unint harmoniosament reflexió filosòfica, crítica social i humor, va ser capaç de fer un preciós monòleg sobre el pas del temps en temps de pandèmia.

Vos convid a mirar-ho (vos pos directament el fragment, que dura uns cinc minutets) i jutjar-ho vosaltres mateixos:  Continua →

Petites anotacions del ple 12/05/2020

Publicat el per
1

A la fi he pogut veure un ple. Com que l’hora m’anava bé (just abans de dinar) l’he vist en directe, no fos cosa, com la darrera vegada, després el vídeo no es deixàs penjat i no pogués fer aquesta humil crònica. Perquè sí, retransmetre els plens en directe (i sobretot deixar-los penjats al canal perquè els ciutadans el puguin veure o consultar quan puguin) ofereix molts de beneficis. Des de la part periodística permet fer una crònica còmodament des de casa, sense haver-hi d’assistir físicament ni estar subjecte a horaris. Fins i tot permet botar-te els trossos que no interessen i anar directament al fragment o punt tractat que vulguis. Des de la part ciutadana, en el fons la més important, se sap què se cou a la Sala, que al final ens pertany a tots; quina és l’actitud i opinió dels partits polítics respecte a alguns temes, que abans desconeixíem; i com se’n desfan cada un dels integrants del Ple (important per poder jutjar qui cal triar d’aquí quatre anys a les eleccions, entre d’altres coses). En resum, que es guanya en transparència i informació, i per això aplaudim aquesta nova iniciativa demandada des de fa temps a Card.cat  i pregam que es mantengui en el temps i que també es deixin penjats els diversos plens que es facin. Segurament no és l’única passa que s’ha de fer cap a la informació i transparència que sovint falta en política, però sí una d’important.

Però deixam-nos de preàmbuls i entrem de ple en la crònica d’aquest ple extraordinari Continua →

S’anul·len les franges horàries a tot el municipi de Sant Llorenç

Publicat el per
7

Segons esmenta a una piulada el batlle de Manacor, en Miquel Oliver, fent referència a un document aprovat avui per la Delegació de Govern a les Illes Balears, queden suprimides les franges horàries als nuclis de població de menys de 5000 habitants.

“Les franges horàries previstes a l’article 5.1 no seran d’aplicació a aquells municipis que administrin nuclis de població separats amb una població igual o inferior als 5000 habitants, en els quals la pràctica d’activitats permeses per aquesta ordre es podrà portar a terme entre les 6:00 h i les 23:00 h”. Continua →

Què en trobau?

Publicat el per
2

Amb la desescalada arriben el dubtes. Com afrontarem el futur? Si ens fixam aquí a Mallorca, pel fet de ser una illa, tenim un avantatge: si aconseguim aturar els contagis de covid (i duim bon ritme), com que tenim la frontera tancada (per ara) i així controlam l’entrada i sortida de gent, el control de la pandèmia pot ser una realitat. El fet d’estar aïllats (només se pot entrar a l’illa pels ports o aeroports) ajuda en aquest sentit i ens fa sentir relativament un poc més segurs. Però per altra banda, tenim el handicap de ser un lloc turístic. I ens agradi o no la nostra economia depèn d’aquesta activitat que per funcionar requereix l’entrada de gent de fora: turistes. Molts han xerrat d’aprofitar aquest moment per canviar el model turístic (més que milions de passetgers, que en venguin menys i amb més solidesa econòmica), però com que no veig els màxims protagonistes (és a dir hotelers i Govern) amb molta disposició d’obrir aquest canvi, directament el podem descartar. L’altre, de no obrir fronteres fins a tenir seguretat (l’any que ve?), tampoc crec que se faci. L’economia empeny i la pressió empresarial per reobrir el turisme acabarà guanyant, més tard o més d’hora.  Així que ja podem assumir que les fronteres aviat s’obriran i aquí començarà el problema. Com ho afrontarem? Continua →

En temps de confinament… (II)

Publicat el per
Respon

Una altra cosa que pots fer a bastament si vius a foravila durant el confinament és observar la naturalesa. Si bé sempre he procurat admirar-la i ser digne de viure on visc hem de reconèixer que des que l’ésser humà està confinat la naturalesa presenta una cara més relaxada i visible (diferent, en definitiva). Com si ara de sobte els animals fossin manco porucs i més sortidors (més visibles en definitiva). El cant dels ocells s’accentua, els animalons que corretegen se multipliquen, i, en conseqüència, el número d’àguiles i falcons que guaiten també. Continua →