Mai vaig ser cap fan de Sau, però seria injust que no posàs aquest grup tan important per la història del pop-rock en llengua catalana… i sobretot que m’oblidàs del seu himne que va atravessar fronteres, Boig per tu, una de les millors balades d’amor mai escrites en la nostra llengua. Continua
Per xerrar d’aquest cantant que vos present avui, Daniel Johnston, cal que primer us faci un repàs a la seva agitada biografia ja que no es pot enetendre la seva música sense tenir-la en consideració. Així, els fantames que poblen la seva ment (a causa sobretot d’un trastorn bipolar); les repetides depressions que ha sofert; alguns brots psicòtics… es veuen reflectits a les lletres de les cançons. Continua
És temps de Carnaval i per això toca posar un grup que es disfrassi així com Déu mana. És el cas de The Bloodhound Gang en el seu hit The Bad Touch, que tant es ballà en les discoteques de tot el món a principis del 2000. Continua
Un personatge estrany, molt seu i certament estrombòtic, però tot un mite vivent del rock and roll. Amb tots vosaltres… Lou Reed, l’artista que camina pel costat salvatge de la vida. Continua
Si algun grup de rock espanyol té potència i esperit aquest és Barricada. Els seus directes són prodigiosos i les lletres de les seves cançons, més interessants del que puguin semblar a primera vista. Continua
Ara que el binomi Catalunya-Espanya no passa pel seu millor moment, no està de més rescatar una de les cançons revelació de l’any passat, Jennifer, dels Catarres que exposa clarament (i amb molt d’humor) la gran contraposició que hi ha entre les dues realitats (això sí, de manera exagerada i caricaturesca). Continua
No he escoltat mai un disc sencer del grup perquè la seva música no m’atreu excesivament, no els trob gaire originals i ni tan sols me cauen bé, però, que punyetes, Wonderwall, d’Oasis, és un senyor tema i es mereix sortir aquí Continua
Ja tenim cançó de l’any. Després de dues setmanes de votacions ja hem completat el pòdium final gràcies a la trentena de persones que us heu molestat a votar. Au idò, entra i descobreix quina cançó ha vençut. Continua
Ja entram a la darrera setmana en què podeu votar la cançó de l’any. Per ara la primera posició està molt disputada. Entra i decideix amb el teu vot quina opció s’endurà el primer premi. Pots ser decisiu! Continua
Com sempre, quan arriba el final d’any, aprofitam per fer un recompte de les cançons publicades durant tota la temporada i per a què vosaltres, estimats lectors, eligiu quines són les tres que us han agradat més. Per això us deixaré durant dues setmanes el llistat de composicions (excepte les “especials d’estiu”, que eren col·laboracions i versions entre artistes diferents) i vosaltres les podreu votar tranquil·lament. A més, us deixaré l’enllaç a cada cançó per si no us en recordau d’alguna. Au idò, ajudau-me a elegir les millors de l’any!!!
Mentre votau, però, us deix una cançó molt especial per en Joan Baptista Melis Pont (àlies Joan des Forn, o simplement Del) i que la vull dedicar al fill que ha tengut recentment, n’Andreu. La cançó segur que us sona ja que és la d’Estrella Damm i les imatges també ja que és la nostra preciosa Serra de Tramuntana.
Felicitats Del i Maria Rosa!!! Continua
Aquesta setmana em pos romàntic i us present el rei de la bossa nova: Henri Salvador, un autèntic luxe per a l’oïda. Continua
Coincidint que dissabte que ve tocaran a Sa Màniga, aprofitaré per presentar-vos un dels grups independents catalans més desconeguts per al gran públic: Mishima. Continua
Voleu ballar música discotequera de la bona? Entrau idò i escolteu la cantant anglesa d’origen tàmil (Sri Lanka) MIA. Mai la música de les pistes de ball havia sonat tan exòtica. Per mi, la nova Madonna, però de caire més social i independent (per això, supòs, que no és tan famosa com la nord-americana). Continua
Ja que estam en la setmana del difunts (Tots Sants, Halloween, Dia dels Morts…) què millor que posar una cançó (i un vídeoclip) terrorífic, molt adequat per aquestes dates. Preparau-vos perquè tremolareu de por amb el grup alemany Oomph! Continua
A vegades s’ha de fer justícia i és el que pens fer reivindicant una de les bandes més brillants que ha donat l’illa de Mallorca (almenys pel que fa al rock): Daniel Higiénico y la Quartet de la Baño Band. Continua
A vegades la música (i també ho podem aplicar al cinema o a la lectura) ha de ser lleugera, ha de servir per evadir-se i res més (sense més pretensions). No importa sempre sigui trascendent o profunda ja que, com diuen, “a la vila del senyor hi ha de caber de tot”. I això és el que fa el grup barceloní que presentam avui, Sidonie, amb la seva música: tractar-la com un divertimento. Continua
Tornam a la música feta a terres de parla catalana. En aquesta ocasió viatjam fins a la Garriga, al Vallès Oriental, d’on són originaris els Dusminguet, un grup de mestissatge (a la manera de Mano Negra, Manu Chao, Amparanoia, Ojos de Brujo…) que ens va donar moltes bones cançons mentre varen existir. Continua
Un home conegut com “el camaleó” és molt mal de definir ja que, com el pseudònim dóna a entendre, ha tengut moltes etapes musicals (i no tant musicals) i ha representat molts de personatges. Així i tot, intentaré fe-ne un perfil més o manco ajustat ja que un gran de la música com David Bowie mereix estar en aquesta secció. Continua
Si fa poc vaig posar una cançó per celebrar el naixement de la vida (All is love, de Karen O), ara vos en present una que en canta el final. El tema és Hope there someone’s, d’Antony and The Johnsons,i no crec que m’equivoqui si dic que és la millor balada que s’hagi escrit aquests darrers deu anys a nivell mundial.
Un dels estils que encara no he posat per aquí és el del Trash Metal (una de les branques més dures del heavy metal). Segurament és perquè no en som un gran devot, però, com sempre, si miram les coses sense prejudicis i gratam una estona, trobam bones coses. És el cas del tema Ratamahatta, del grup Sepultura.