Mots: sopetes

-Vols sopetes?, -Vull sopetes! o simplement Sopetes! és una expressió del lleguatge infantil que es pot allargar -es podia allargar- al llarg de la vida.

Es podia plantejar a manera d’interrogant desafiador o a manera de petició per no haver de cavil·lar o esperar resposta.-Venga sopetes!

(En negreta l’accepció de referència)

Continua

Mots: cilici

La gestió de la petita secció mots, de banda l’objectiu final del vocabulari, també aporta altres aspectes, com el relacional -derivat d’aportacions i silencis- i les sorpreses d’aprenentatge, com el cas present.

Podíem tenir la suposició -sobre tot derivada del cinema- que l’instrument que defineix la paraula era present en un entorn religiós o de comunitat religiosa. Però no. Es veu que en el Sant Llorenç pre turístic i del nacionalcatolicisme de la post guerra  també es podien estilar els instruments de mortificació. Continua

Mots: atzerola

Asseguraren que no hi havia res pactat, però ahir a l’hora del café dues persones es presentaren amb una borsa d’atzeroles per tastar.

Les atzeroles, com totes les altres fruites de tardor: codonys, arboces, murtons…van, de mica en mica, perdent protagonisme. Tot el que no es troba a les grans superfícies comercials té la consideració generalitzada d’inexistent. Continua

Mots: missatge

Ja fa cinc anys que el mot va sortir -com passa el temps!- però per dèria personal -tots tenim les nostres dèries-, consider que avui, en el nostre entorn dia de la Mare de Déu Trobada i en altres entorns “la Mare de Déu dels missatges”, ha de tornar sortir.

Inici de l’any agrícola, al llarg de molts anys, fins a l’arribada del Sant Llorenç turístic,, era el dia en que amos i  missatges, si havien de canviar, canviaves de possessió.

Agafaven el bolic, normalment una muda de roba i algunens pertinences personals cercant, a peu, nova ventura en un altre lloc de feina. Continua

Mots: morrell / esmorrell

El plat es pot fer un morrell. Llavors tendrem un plat esmorrellat.
En el nostre entorn, segons el moment descriptiu empram un concepte a l’altre.

Ja sabem que el Normatiu to pot atendre tots els localismes. No contempla el cas de morrel, i en el cas esmorrel ho recondueix cap a escantell, paraula estranya en la nostra parla habitual, Continua

Mots: de cor

Quan en els anys cinquanta, seixanta, setanta….anàvem a escola, era d’obligat compliment aprendre la tabla, les oracions  i altres lliçons “de cor”. Volia dir que s’havia d’aprendre de memòria, paraula per paraula (i si es feien punts i comes, ja era per nota alta)

Si l’infant no entenia els conceptes, si no s’entenia res, era igual. El reconeixement venia per la precissió i velocitat de la “carretilla” .

Quina escola, aquella!

Continua

Mots: arna

A vegades, en bossetes de roba,, posàven espígol a les calaixeres de roba perquè aquesta no s’arnàs.

Cert és que no és gaire habitual, ara, sentir parlar de roba, normalment abrics, amb foradets d’arna. Les condicions higièniques, de ventilació i cura han canviat de forma radical.

Tampoc es sent parlar gaire de l’arna de les caseres d’abelles mig abandonades. Continua

Mots: flonjo

La comunicació humana és de tal complexitat que, al pensar-hi, resulta apassionant.

Fins i tot en els mots més senzills, si no es demana, no es pot saber si la idea de l’emisor coincideix amb la que es fa el receptor.

Quan en Jaume suggerí “flonjo” a que es devia referir?, ¿a una estufada coca, a una persona, a un coixí…. ? Continua

Mots: bagassa

És mot perdut que es conserva, en tot cas, en àmbits literaris. A nivell de parla, en el nostre entorn, fa temps que es substituí per puta.

La paraula i el seus sinònims dónen per  recordar temes, encara no resolts, sobre explotació sexual i l’arrelament del patriarcat, entre altres.

Resulta curiós el refrany destacat en negreta (que també apareix a la definició de puta).

(Per un d’aquells casuals, la premsa d’avui, amb article de Jaume Clarera a l’arabalears.cat mostra la problemàtica actual d’aquesta “professió”)

Continua

Mots: xotinar

Per extensió es diu quan es puja una cria, normalment d’oví, amb llet artificial.

La paraula, però, mostra un concepte més limitat: xotinar és quan es fa amb la llet d’un altre animal; una altra ovella o una cabra.

La paraula i l’acció són residus d’un Sant Llorenç rural ja inexistent.

(Paraula bella que no mostra el Normatiu) Continua