Sobre la imatge de Sant Llorenç en sol ponent, una frase de James Clear en el seu conegudissim “Hábitos atómicos”.
No es la primera vegada que des d’aquesta secció es parla de la importancia del “ambient” en el desenvolupament de les persones.
Totes les paraules tenen el seu significat i el concepte ambient pot resultar una paraula buida o plena en funció del compromís que, en relació a aquest ambient, volguem assumir. Continua
Aprendre, incorporar nous hàbits en el viure és un procés. Alguns hi destrien varies etapes.
Coneixem persones que amb un “això es cosa de joves” tanquen tota possibilitat d’adaptació a la revolució informàtica. Altres que amb un “sempre s’ha fet així” tanquen la porta a tota innovació i altres que amb un “jo no ho veig igual” o “les coses són així com son” resten aferrats al coneixement més tradicional.
Altres vegades, amb coses concretes i tangibles, la majoria coronen totes les etapes. A vegades depèn de l’interès de la conveniència… Continua
En el senzill i alhora complex procés de viure a vegades quedam enrocats en els vells conceptes.
Sobre vell i superats conceptes anam teixint el nostre relat, com si l’evolució de les idees fos cosa que sols afecta a les altres persones.
Però malgrat no ens n’adone’m o no ho volguem considerar o entendre, les cosers passen, Continua
Mircea Eliade atribueix la frase a Soren Kierkegaard
Vaig aturar la lectura per pensar-hi una mica
Conec per experiència -si no és experiencial no és coneixement- les dues situacions. Si en una situació d’intercanvi d’opinions en un grup, un no diu res, es pot considerar una mena d’amenaça ja que no es pot saber quin punt es calça, realment ni tal sols saps si és emocionalment present.
Qui no para de xerrar, sempre a la seva bolla, tampoc no diu res que pugui ser util al grup.
Dues situacions de manca d’empatia. Continua
Vella barraca. Teules sobre perllongues. Bigues de poll i un travesser per assegurar la resistència al pes de les teules. L’ullastre que hi ha just al bell mig del portal indica la quarantena llarga d’anys en desús.
Una imatge a l’atzar per acompanyar el text. En podriem triar moltes altres d’imatges indicadores de la força del grup, de l’entorn concret, a l’hora de fer el que fem. Ens guiam per les modes, pel que fan els altres veinats, amics i coneguts. Continua
Resulta una obvietat, però adesiara ho oblidam.
Fa anys. molts anys, ja ho assenyalà en poeta Santandreu: “…si jo en comptes de néixer a Manacor hagués nascut a una caseta del fora vila andalús, ara seria en Manuel i segurament treballaria fregant plats a una cuina de qualsevol hotel”.
Així mateix tots sabem que si haguéssim nascut aquí mateix fa dos-cents anys, no pensariem ni actuariem de la mateixa manera que ara ho fem. Com tampoc ho faran els que neixin a partir d’avui mateix. Continua
Una altra de les idees potents que ajuden a pensar. Rogovsky en el seu màster aplicat en el món de l’empresa, però extensoble a tots els àmbits de la vida assenyalava de forma insistent que “sense resistències no hi ha canvi”.
Tot canvi implica rompre criteris i costums.
Bert Hellinger,el de les constel·lacions familiars,en una mateixa línia assenyala “Sense resistència no h iha coneixement” Continua
Atès que els estudiosos assenyalen que tenim més d’animal del que ens ensenyaren, l’etologia pot representar un cami addicional per a la reflexió i, de rebot, per a l’autoconeixement.
El microanàlisi del comportament d’una ovella, en aquest cas “sa pelada”, per arribar a diverses conclusons. Continua
L’entrega d’avui va de parts obscures, d’allò que amagam sota set claus, del que sovint ens amagam a nosaltres mateixos… i tanmateix hi és!.
Des de la psicologia (Jung), des de la biologia cel·lular (Lipton), ens recomanen reconèixer i acceptar les nostres parts obscures.
No és fàcil, requereix una forta dosi d’humilitat, però es pot aconseguir si es superen les primeres barreres de la superficialitat. Continua
Avui varies reflexions sobre el complex tema de la felicitat. També es podria parlar de “recerca d’una utopia”.
Des del meu desconeixement, dues referències:
Una la tendència a sobrevalorar el passat “un temps la gent anava més contenta!”. (Al no disposar de d’estudis comparatius, la possible resolució s’haurà de deixar a la imaginmció de cada un.)
Dues: contemplar els ulls i les cares de les persones que transiten pel carrer. Continua
La sisena d’aquest resum d’idees-força seria el reconeixement a l’individualitat, cada persona és, en si mateix, un petit cosmos.
Assunir el concepte porta al respecte. El que viu l’altre és tan vàlid com el que pugui viure jo des del meu sistema de creences.
No implica ni submissió ni passivitat, implica acceptació. Continua
A la primera quinzena de juliol el mitjans de comunicació donaren compte que una tortuga de mar havia fet una posta d’ous a la platja. Continua
I per què cal confiar en la ciència? Per què cal creure-hi i no preferir altres pseudociències experimentals que coneguts nostres, dia sí i dia també, ens han dit que els ha funcionat tan bé? Més enllà que qui fa ciència són professionals amb formació acadèmica seriosa (no sempre és així en les pseudociències), la clau és que es basen en el mètode científic, el qual ara explicaré i descobrirem que és el sistema més eficaç i rigorós possible (que no infal·lible) per creure-hi. Continua
Un petit relat derivar de l’observació casual de la naturalesa més propera i, alhora, una reflexió sobre la transcendència dels “adonar-se’n”.
Ho comentava Rogovsky referit a les organitzacions, adonar-se’n és sempre la primera passa!. Continua
Es continua en el camí iniciat diumenge passat de recordar, considerar, refrescar el que es podrien considerar idees clau del reflexionari.
Si la primera passa sempre és a donar-se’n (si hom no se n’adona d’altres camins i possibilitats, no hi ha res a fer), després sorgeix el dubte del camí a seguir.
Atenent les possibilitats: intuició personal -potser la més usada-, la ciència, les pseudociències, la mitologia…la periodista i investigadora Lynne McTaggart recomana seguir el camí de la ciència. Continua
I com cada diumenge.un raconet de l’espai temporal per a la reflexió. Per a donar dues voltes a una idea aliena, però forta, contundent,
La idea d’avui és vella, la imatge intemporal. Pertany (la vaig sentir) a Itamar Rogovsky, consultor de Desenvolupament Organitzacional (DO) i llargament professors de la Universitat de Tel Aviv.
Una d’aquelles Idees que se’m fa present de forma recurrent. Si no hi ha percepció, consciència…no hi ha res a fer!. Continua
Quan efímera resulta la vida!, sembla que era l’altre dia i ja fa quinze anys!.
Mirar arrere, no resulta gaire útil, ja és passat.
Pot alimentar un cert hedonisme, es poden detectar possible errades i, alhora, es refresca la feina feta, en aquest cas en l’entorn virtual. Continua
L’amiga Rosa Planas, en la seva columna “El rellotge d’arena” tracta avui el tema de “Política lingüística”.
Com sol ser habitual en els seus escrits, ho fa de manera delicada, assenyada i, alhora, contundent.
Un text amb el qual molts ens hi hem sentm ben identificats. Continua
A vegades, les imatges parlem més clar que no les paraules. De fet hi ha especialistes en l’estudi dels missatges dels gestos i les posicions corporals. Contemplar les darreres imatges publicades a Card.cat resulta ben interessant.
Els pagos, com les persones, mostres les plomes de la millor manera que saben.
Sobre les plomes exteses d’un pago en primavera, el missatge d’Elaine Fox, directora del Departament de psicologia i del Centre de ciències del cervell de la Universitat d’Essex. Continua
El niu de caçamosques, amb les butzetes que comencen a tenir tronquet, em semblen una imatge idònia per presentar el contingut de la idea.
Segons assenyala el coneixement que mostra la ciència actual, bona part del ésser de les persones es conforma des de la gestació als tres primers anys de la vida. Es aquí, idò, on haurien d’incidir l’interès i la formació, tant a nivell local com a nivell educatiu general.
Però… apoltronats en les nostres creences – pensam que les nostres sempre són les millors!- ens deixam portar per modes i models empresarials. Continua