L’anecdotari llorencí d’avui enfoca el tema de les carritxeres, i més cponcretament la importància i transcendència econòmica que tenia el càrritx per a les famílies llorencines al trencar el segle xx.
La memòria és curta, poca cosa en sabem dels nostres repadrins i encara manco de les generacions anteriors i malgrat això ho portam tot incorporat a l’ésser.
El tema de les carritxeres que destapa n’Antoni Pascual, en podria ser un bon exemple. Continua
És una beneitura. Tots en som conscients.
Dins la complexitat del món relacional amb unes persones “ens entenem” més que amb les altres. Es podria parlar de graus o cercles de relació
Segurament hi juguen molts factors, des de les petjades infantils a les olors corporals. Des de les experiències prèvies a les expectatives de futur…
Res de nou, idò. Continua
Amb aquesta entrega es passa de la lletra “d” a la “e”.
De banda les belles, tangibles i fortes descripcions que conformen la prosa de Salvador Galmés (“desplegant l’entorcillament del drap, en forma de ble”,”… sorollosa com una inmensa caldera de pega en ebullició”) en voldria destacar dos aspectes:
Un de caire filosòfic quan es refereix a l’energia torbadora que edifica destruint.
I l’altre el localisme que mostra el DCVB quan desscriu el ball “En la festa major de Sant Llorenç des Cardassar”
Comença el nou curs escolar.
Alguns infants, pocs, es veuen afectats per una petita disfèmia, aquí li diem returar, tartamudesa, travar-se la llengua…que desapareix amb el temps.
Dues anotacions:
Pot tenir la seva importància.
Els autoanàlisis també son -poden ser- esbiaixats Continua
Son Puça, nom de lloc, o En Puça, malnom de persona, poden resultar evidències de la seva persistent presència.
Darrerament ja no se’n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”. Continua
El diari Ultima Hora d’avui, a l’apartat cultura, mostra un reportatfe de Lalo Garau sobre les fotografies de Jerònia Mesquida a les figueres d’Andreu Maimó que titula “Circulos de luz”.
Exposició que, amb el títol “Mirades” i amb el poema d’entrada
aire
aigua
terra
foc
fang
i la llum
batec
de vida
continua oberta a Felanitx (c/Santueri, 61) fins a final de mes. Continua
Imatge refrescant d’estiu. Entre el plàtan i l’eucaliptus, simfonia de verds a la banda septentrional del terme municipal.
Sobre el verd suau de l’alfals, una frase de Josep Maria Esquirol a “L’escola de l’ànima” (2024).
¿No som tal vegada esclau de modes i costums?, i de les nostres creences? Continua
S’incrementa l’anecdotari llorencí, referit a l’època del Sant Llorenç rural i normalment amb contarelles d’Antoni Pascual, amb una nova entrega referida a la presència de mosques es les cases. Continua
Un llibret curt (158 pàgines).
Mentre el llegia, amb la sacsejada que em produïa i salvant distàncies -temporals i de contingut- em recordà aquell “Ganaras el pas con el sudor del de enfrete” de Patricio Chamizo, en forma de lectura compartida i comentada en el sí del ja llunyà Club Card.
Totes les lectures deixen petjada, aquesta en l’àmbit de la “nova realitat”.que ens toca viure.
El concepte “colapse turístic” ja és arrelat i assumit.
Un dels avantatges de ser Illa és que es pot fer un control d’entrades i sortides (vaixell o avió)
L’article del diari “arabalears.cat”, signat per Jaume Perelló resulta ben contundent. El Conseller de Turisme (per a nosaltres en Marcial de l’Associació Hotelera de Cala Millor) te indicadors clars del que també es podria anomenar “barra turística”.
Tenim la informació, sols falta conèixer la voluntat política. Continua
El diari “Ultima Hora” d’avui, a l’apartat “Cultura” mostra la relació entre l’escriptor cubà Ivan de la Nuez i Guillem Nadal. Continua
Totes les entregues d’aquest recull que el DCVB mostra de referències a Salvador Galmés, resulten, al meu entendre sucoses per diversos motius.
D’una banda hi apareixen “mots perduts”, com és ara “marxando”, rugall. bronidissa…
També la riquesa i plasticitat de les seves descripcions “…aquells peus negrosos, negrencs…de dits escampats”. “…feixos de raigs taronjats…”
I també, adesiara, la mostra del seu sentir espiritual: “La reverberació més perfecta de la Divinitat, o sia, la vida humana” Continua
Amb el Puig d’Alpara difuninat pel contrat de llum al fons, i amb l’alfals d’estiu florit en primer terme, una frase de Mark Fisher .a “Realisme capitalista. No hi ha alterbnativa?”.
Una frase contundent que ens situa en el dubte constant i persistent: ¿aquesta acció lliure i meva, ajuda a la sostenibilitat del planeta o l’envia a fer punyetes?
Les respostes no són mai, no acostumen a ser, blanques o negres, en tot cas si les situam en una escala d’u a deu assenyalen tendència. Continua
Margalida Ramis, presidenta del GOB: “Hem passat del ‘vivim’ del turisme, al ‘malvivim’ i finalment a ‘el turisme viu de nosaltres’”.
Pilar Arnau, doctora en Filosofia i Lletres : “El turisme ha estat el generador d’un trauma social i cultural a Mallorca, i també de la riquesa d’uns pocs”
Aquest dissabte s’ha celebrat la quarta edició de l’Aplec Jove, una jornada que fa de punt de trobada anual del jovent organitzat mallorquí. Enguany ha tractat sobre turisme, sota el títol “Rumb al col·lapse, el turisme a debat”. “Ja són més de 500 els joves que han passat per l’Aplec, més d’un centenar cada edició. 100 joves organitzats de 30 pobles diferents tenen un potencial enorme, i és la tasca de cada un esbrinar quina és la millor manera d’incidir en la seva realitat quotidiana. Despertem consciències, siguem persistents i intel·ligents”, ha dit Mercè Gomila, la portaveu de l’entitat en la lectura del manifest. Continua
La reconeguda escritora -i també amiga- Rosa Planas mostra en el diari Ultima Hora d’avui un sucós article sobre l’incivisme a la mar que, dies passats a Cala Bona segà la vida d’un estudiant carregat d’expectatives de futur.
Malgrat la tendència generalitzada a defugir del compromís i la responsabilitat, alguna cosa caldria fer-hi. És d’interès general!. Continua
L’altre dia es mostrava un estudi d’APAEMA sobre l’evaporització de l’aigua de les piscines d’ús familiar.
Avui el professor Miquel Grimalt a centxcent.cat -cent x cent deixa deditar-se en paper- en una entrevista de Tomeu Miquel, aporta la seva mirada a la perillosa situació actual: “no es pot pretendre, amb una font limitada, subministrar una demanda que creix”
La popular llegenda japonesa del “fil vermell”, referida al destí -futur- i enfocada a les relacions personals, em suggereix l’existència d’un possible “fil verd” que en lliga a l’entorn més immediat.
Faria referència al passat i se’ns faria present en forma de records viscuts suggerits per determinats elements concrets i personals.
Seria un fil líquid -personal i susceptible de canvis al llarg de la vida-, tangible i mesurable -és a dir més científic-, que faria part de cada un dels relats personals. Continua
Com s’ha vist, de totes aquestes petites entregues de paraules galmesianes se’n pot treure que ena ajuda a conèixer, un poc més, es capellà Capirró.
De l’entrega d’avui en voldria destacar tant el lleguatge contundent. “en vaga discordança qualque udol de ca”, “bollidissa argentina”, “ratxa revolucionària”… com la dolçor d’altres aportacions: “”l’expansibilitat de la passió”, “misteriosa dinàmica de l’amor”…
També voldria destacar una característica social d’aquell Sant Llorenç fonamentalment agrícola, les agrúpacions (“pandilles”), úniques i separades per sexes: “…formava part de la quadrilla dels dimonis boyets…composta de quasi tots els bergantlls de la vila.”
La meitat de l’aigua necessària per al reg de tota l’horta i de tots els fruiters en ecològic de Mallorca s’evapora de les nombroses piscines d’ús privat.
Un interessant informe amb dades comparatives d’APAEMA.
¿Quin ús volem donar a l’aigua dels nostres migrats aqüífers?
