N’Antoni va proposar la paraula just després que Rafel Duran mostràs una vella fotografia on els escars -per extensió les barraques o cotxeries per guardar la barca que acompanyen l’escar- feien part involuntària de la imatge.
Existeixen les casualitats?. No serà que tot és lligat amb tot?
Mot ben viu dins l’entorn mariner. Tant referit a la primera de les accepcions, com els verb de la tercera.
(No confondre amb els substantiu “esca”)
Tot el que comença, acaba. Després d’una quarentena d’entrades referides a anècdotes dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, del segle passat, es posa punt. (Encara que, per la seva condició digital sempre resta oberta a possibles modificacions i ampliacions).
Per tancar el tema, es fa una lectura interpretativa del que, fonamentalment, ens ha contat n’Antopi Pasqual. Continua
Les imatges marines, per a nosaltres els illencs, sempre resulten reconfortants. I encara més escoltar el renou de l’aigua i olorar-ne la sal i el iode. Una singular pau envaeix el pensament. (Clec-clec, clec-clec mentre es fa la llarga inspiració).
També resulten novament clarificadores aquelles velles idees dels autors que conformen la “nostra biblioteca emocional”.
Ara mateix imaginar la frase sobre paper transparent i situar-la sobre converses i fets d’aquí, propers, nostres, resulta alliçonador. Continua
L’amiga Rosa Planas, en la seva columna “El rellotge d’arena” tracta avui el tema de “Política lingüística”.
Com sol ser habitual en els seus escrits, ho fa de manera delicada, assenyada i, alhora, contundent.
Un text amb el qual molts ens hi hem sentm ben identificats. Continua
Una bellíssima imatge extreta de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar”(Arxiu familiar de Margalida Melis), per il·lustrar les petites coses que han anar sorgint en les converses de l’anecdotari.
Son idees assenyalades de passada que, al meu entendre, guarden sentit. Continua
Totes les corretges que serveixen per aguantar, cenyir, estrényer… generalment porten sivella.
El seu ús és generalitzat i el nom també ho hauria de ser Continua
Com tots els mots polisèmics el sentit dependrà de l’entorn, de la frase on es col·loqui.. Així si es parla d’ovelles o de vaques, serà la primera.
De les quatre accepcions, es vol enfocar, avui, la tercera, el fàcil cstum de la queixa.
La quarta s’usa poc. Continua
Aquesta vegada l’Anecdotari enfoca un tema molts anys i encara ara tapat: relacions sexuals en els anys quaranta i cinquanta del segle passat, amb fort desequilibri entre homes i dones.
El canvi de costums i cerences que possibilita una edat primerenca d’inici de relacions i la seva llibertat és, lal vegada, si mes no de forma aparent, un dels aspectes més rellevants de la “revolució turística”. Encara que segons indiquen estudis de la UIB, els models que arriben via pàgines pornogràfiques d’internet, no són ni encertats ni gens igualitaris. Continua
Escoltava la radio del cotxe. Feien una entrevista a un professor que compaginava la seva tasca docent amb els concerts de música.
El periodista (?) amb una mica de befa li estirava la llengua en relació a les noves lleis d’educació de les quals no en sabia ni el nom. El professor (?) -vaig deduir que era de Secundària- encara encallat en la transmissió de coneixements assenyalava que els “pares no entendrien els nous sistemes d’avaluació”
Maremevadelsantroser!!
Cert és que no hi ha pitjor sord que aquell que no hi vol sentir!
Les persones que dirigeixen l’educació d’aquest País no ho tenen gens fàcil. Continua
En molts casos les paraules poden tenir significats diversos segons la conversa on s’usen.
També s’ha vist que, en alguns casos, les paraules agafen un aire singular i local.
Aquest en podria ser un exemple. “Persona de forta encarnadura” , en el nostre entorn, te/tenia significat de persona enèrgica, forta, emprat el sentit figurat que s’assenyala en la segona de les accepcions del diccionari. Continua
Sant Joan segurament és un `poble ben semblant a tots els altres pobles de Mallorca, però a dir ver, tant per les diverses visites a Consolació, pel afinats articles de Climent Picornell, i també per aquella idea estrafolària d’un grup electoral que, fa anys, va prometre “fer arribar la mar a Sant Joan” em cau singularment simpàtic.
I ara tenen un batle anglès!
Ni sé com anirà ni, a dir ver, m’afecta gaire; però d’entrada aporta aire nou, i no pel seu lloc de naixement sinó per les seves idees de lideratge i gestió.
Acostumats com estem, a l’estructura vertical (en la política, en els ajuntaments, a les entitats i associacions, a les famílies …) que algú parli d’estructura horitzontal ja és sorprenent.
Si s’arribàs a la ” gestió per projectes personalitzats”, ja seria de nota! Continua
N’Antoni Font ens fa a mà una singular deficinició de la paraula que circula per internet.
En concepte no surt en el normatiu, però si en el DCVB. L’explicació de la definició resulta semblant a la que circula per la xarxa.
Concepte ben adient per a aquests dies de calor i humitat
Adesiata s’assenyala que les persones som “polièdriques”. No existeix una Maria, un Toni o un Guillem sinó multiples i variades maries, tonis i guillems. Despendrà dels suggeriments i espai que ens deixin les altres persones, les que ens volten i amb qui compartim experiències.
L’anècdota d’aquesta setmana va d’això, del rols o papers que vam tenir a l’adolescència i també dels que ara tenim. Continua
Era un cacaueter/a, aquí “cocoveter”, la persona que de forma ambulant i/o temporal es dedicava a la venda de cacauets, altres fruits secs i, darrerament, també llepolies diverses.
En altres indrets la mateixa feina i funció era conegut amb el nom de “torroner/a”.
En el Sant Llorenç preturístic tasques i personatges -com altre temps el conegut “Pauet”- lligats a les festes patronals i altres dies singulars.
(La paraula es posa entre cometes perquè al ser un localisme no és recollida en el diccionari)
El diari “arabalears.cat” publicava, ahir, un afinat aticle de n’Amanda Fernàndez, Secretària d’Educació del PSIB-PSOE i diputada del Grup Parlamentari Socialista.
Els qui creiem en l’educació, els quiens cosideram part de la “comunitat educativa”, els qui estimem la llengua, ens haurem d’espolsar els ulls i la sensibilitat.. Continua
La carxofera borda o card de formatjar mostra la seva flor -encara que enguany, per condicions climatològiques, tot ha vingut una mica avançat-. Si volguéssim fer quall, tallariem els filaments blaus de la flor, els assecariem i després els triturariem. Tot un procés de feina.
Cosa semblant passa amb l’autoconeixement, també deriva d’un procés de feina. No arriba sol. Ens ho recorden els especialistes en sociologia del coneixement. Continua
Adesiara, un mot et porta a un altre de diferent, De belitres a beleigs.
Mot idoni per ara, temps de messes. Continua
Aquesta paraula ja havia sortit. En Pau la va comentar el 31/03/2020. Se’n va destacar el sentit més generalitzar aquí -persona xereca- i també en altres indrets de Mallorca -llegum de bejoca plana-.
Ara i aquí es vol destacar una altra accepció local, potser d’àmbit familiar i temporal: “el que no serveix”, “aquella cosa que es desprecia” o “que no compleix la finalitat esperada”. Per extensió deriva de l’accepció descriptiva de l’eina destacada en negreta.
Ho comentà Jaume Ferrer, quan jugant a cartes no tenies trumfos se’n deia: “no tenc res, quatre balitres!” Continua
El “Diario de Mallorca” d’avui es fa ressò de la contractació del “agroyoutuber”, Miquel Montoro per fer programa a TV3 Continua