Imatge tardoral, les perfectes làmines de l’himeni d’un bolet. Sobre les làmines una frase de Tara Westover.
Ens recorda la condició humana. Des de l’atzarosa i meravellosa existència -contava el poeta que l’existència poit dependre del lladruc d’un ca-, a les circumstàncies que la volten. Circumstàncies, determinades per l’espai i el temps que l’autora anomena tradició..
Adesiara resulta plaent pensar-hi. Continua
Aquest proppassat dijous, tota la premsa es feu ressò de la defunció del polifacètic poeta eivissenc Jean Serra.
Per a nosaltres de significança singular ja que un fragment del seu poema “Memòria contra la mort” serveix de base i justifica l’escultura de Joan Lacomba a s’Estació. que serva la nostra memòria històrica.
Gravat sobre ferro de la base hi ha:
De bell nou garfits a la proa
del ferm vaixell que avança, tornem
a escriure la nostra història.
I si algú ens pregunta que som
direm: memòria contra la mort.
Avui, en aquesta entrega, voldria enfocar la poesia -en el sentit assenyalat en el DIEC2 de “cosa elevada o emotiva, àdhuc quan no és produït per aquesta art”- que resulta inherent a la prosa galmesiana. De l’entrega d’avui algunes mostres:
“El cel s’esblaymava talment pintat de lluna diluïda” / “La melancolia autumnal qui surava lleument dins l’atmósfera com una esbravada de pena infinitament esmicoladissa”.
D’altra banda voldria destacar, i si fos possible recuperar, el mot perdut escallar usat a Manacor i Sant Llorenç.
M’agrada aquella metàfora de l’educació en forma de cossiol. Es deure de pares i educadors preparar i adobar la terra per tal que la llavoreta, la persona, es pugui desenvolupar a la seva manera.
No es tracta, idò, de posar-li un politxó perquè vagi dret, o de posar models que ens agraden a nosaltres per tal que el pugui copiar, i encara menys fer que passin per l’aro de les nostres creences.
El llibre mostra el llarg i tortuós camí de l’autora per tal des desfer-se’n de les argolles socials de la seva infantesa per poder trobar el seu propi camí.
Tot un exemple .
Aquesta vegada la imatge no és pròpia, es “robada” d’una exposició de belles fotografies de pastoreig realitzades per Mº Carmen Garcia. La present mostra unes mans calloses i feineres d’una dona.
El text correspon al títol d’un article de la psiquiatra Marian Rojas Estapé a “Cuerpomente”.
Una frase que convé tenir present i recordar-la adesiara. Una realitat que coneixem els qui hem tingut la sort de poder observar evolucions personals o professionals. Continua
El diari digital malloircadiario.com, en un article signat per Antoni Juaneda, mostra l’evolució d’en Tomeu en un article amb el títol “Tomeu Caldentey, un viaje culinario i vital de 360 grados, para ser feliz” Continua
El diari arabalears.cat, en un ampli reportatge signat per Marcos Torio i titulat “Sant Llorenç, un mirall per a València: Què ve després del fang?”, mostra amb mirada d’avui part del que va passar va sis anys. Continua
Normalment les converses de cafè es redueixen a un xiuxiueig intranscendent: qui si el futbol, que si el tractor, que si una notícia de la premsa… res que mereixi una anotació posterior atenent que, com és sabut, els records si no resulten impactants, es volatilitzen com el fum de l’olla bullent.
Però avui el xec xec suau i continu de la pluja ha portat la conversa a les feines pageses de tal dia com avui: -a fora vila sempre hi ha coses a fer! Continua
De banda les paraules i expressions galmesianes, sempre en la línia ja comentada, voldria enfocar, avui, els “rebots” o paraules singulars i generalment perdudes que, de passada, surten en els petits retalls de text que mostra el Diccionari-Català-Valencià-Balear.
Es el cas de “embatol”, “vent d’era”, “pelatge”, “mostel”, “camada”, “estellicons”, “xiuxiuetjava”…
Si fos tasca analitzar el que ens volta, així en sentit general, segurament de banda enfocar el què, també s’hauria d’enfocar el com
Aqiesta “lliçons de coses” que es presenta preten ser una petita descripció de com els animals encerten la manera d’arribar als seus objectius. Continua
El cel ennuvolat i el vent que empeny les fulles de les washingtònies evidencien la inestabilitat atmosfèrica que, potser, arribarà a turmenta (o no).
L’altra cara del moviment seria la quietud. Potser quietud reflexiva, d’indagació…i també potser quietud de passivitat, de passotisme, de peresa per afrontar el compromís.
Ja ho deia aquell, no hi ha pitjor censura que l’autocensura. Continua
Sortosament la UIB disposa dun Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC UIB) que des d’una perspectiva estudiada i seriosa ens ofereix informacions i propostes d’acció.
Propostes que s’han de situar a les antípodes d’aquesta utilització parcial i barroera que adesiara, des d’una utilitzavció política directe i indirecta, se’n fa de les desgràcies alienes. Continua
Seguim amb la constant. Mots perduts (“entremaliat”, “envencar”, “envertolat” “envitricollat”…) i tendresa (“….el jove sentía vagament un anhel…”) ordida amb el drama.(“…l’êpoca objectivament més llastimosa de la vida,,,”
I també les seves habilitats d’observació de l’entorn (“Com un moix entremaliat fent fer xicalines a un ratolí”)
El “Diario de Mallorca”, amb signatura de Biel Capó, es fa ressò de la creció de “Radio llorencina”, una activitat didàctica del Col·legi Mestre Guillem Galmés, Continua
El diari Ultima Hora d’avui, amb la signatura d’Assumpta Bassa mostra una entrevista a Pere J. Santandreu amb motiu del 25è aniversari de Sa Màniga. Continua
Sobre la imatge parcial il·luminada del Pont de Vistabella -Santiago Calatrava (Múrcia)- que sembla un coet lligar per infinitat de fils (per això em sembla una bona metàfora) una frase contundent, per a la reflexió, de Sebastià Serrano:
Segons aquest autor, no cal anar a cercar raons i motius de felicitat -o infelicitat i malaurança- gaire lluny: els portam a dins. Continua
Es podria dir que l’autor, Sebastià Serrano és un vell conegut. Amb el seu text, fa una quarantena d’anys, vaig fer un tast -guaitar una mica- al concepte de simiòtica.
Posteriorment m’agradava sentir les seves aportacions en les tertúlies de la ràdio, Feia temps que no en sabia res,i, l’altre dia -de pagès- li reteren homenatge. Va ser aquí que, una de les oients, va fer referència al seu llibre sobre la felicitat. El vaig veure a la biblioteca i el vaig engospar. Continua
L’entrega d’avui, amb paraules que comencen amb “en” ens regala, altra vegada i com resulta habitual, un grapat de mots perduts, habituals en la parla dels nostres padrins com enranjar, entuellar, ensivellar….
També imatges d’aquesta prosa po+etica ytan galmesiana “Fulles groguenques… enruellades com bocins de plegamí sacorrat”…
I pinzellades o petits guaits a l’essència humana: “El dubte… s’era enquistat dins la convicció metexa”,
El reflexionari sol ser dominical, però tota norma -en aquest cas autonorma- te les seves excepcions.
I es que clar, com assenyala Joan Mascaró, si un esforç costa, si pesa, és un mal esforç, o millor dit, unj esforç incorrecte.
La imatge és de la platja de Cala Millor, en un d’aquests horabaixes tranquils i plaents, malgrat l’ennuvolada. Continua
Hi participaran Paco Galián, de l’associació Volem el Tren de Llevant; Guillem Ramis, de l’Associació d’Usuaris del Tren, i Eloy Crusat, de l’associació Mobilitat Mallorca (MoMa). Conduïrà el debat el periodista Sebastià Sansó.