El mot va sortir a la conversa de cafè i em va resultar sorprenent. “No té empena” és expressió que adesiara encara s’usa per assenyalar que una cosa no és bona, o no serveix. Però desconeixia “empena” com a part superior de les sabates.
Sorgí de forma espontània quan parlava del cercadors de soles de mòbil.”Aquestes soles escara poden aguantar una altra empena” Continua
Un contrallum. A la imatge sembla platejat però sabem que el color de la mar és el blau aquest blau variable que tant ens agrada i relaxa. No sempre les coses són tal com semblen,
Tots ens fem una imatge de nosaltres mateixos, és la bona, és la nostra. Imatge que no sempre és compartida per les persones que ens volten i estimen, i molt manco pels demés. Continua
Determinades persones llunyanes, amb les seves decisions de caire polític, potser afecten l’ambient on ens desenvoluparem, però són les persones properes les que ens motiven i mostren camins.
Els mestres, les persones que exerceixen de forma directe o in directe, la professió didàctica fan part d’aquest col·lectiu de persones properes. Tothom fa el que fa de la millor manera que sap, vet aquí, idò, el meu agraiment. Continua
Es mostra l’entrevista a Jaume Galmés feta just després de la presentació dels “Tots els versos” de Rimbaud. Continua
Gairebé tota la llista que es mostra avui de paraules del DCVB referides a Galmés es podrien considerar “mots perduts”: embaular, embaumar, embeure…
Però sense deixar de banda el regal de la permanent “prosa poètica”: “cadències dolcissimes, embaumadores…”, “embevent la dolçor dels dies”, “llença embiaixada de llum…” “…amb les manetes tremoloses”. “emborbollaments de llenguatge amorós”
A vegades el temps posa les coses en el seu lloc.
Vegeu un interessant article de Sebastià Alzamora a arabalears.cat on mostra el posicionament del Consell d’Europa en relació a la nostra llengua. Continua
El diari Ultima Hora d’avui mostra, en article d’Assumpta Bassa, aquest maridatge entre art i hosteleria que n’Antoni Sansó va iniciar i manté. Continua
Amb aquesta recordança de l’Anecdotari Llorencí, es vol donar presència a la dinàmica comercial del carrer Major, variable segons èpoques i circumstàncies.
Un possible resum podria ser aquest: front a la imatge actual, en el Sant Llorenç preturístic, llarga època de molt treball i poca rendibilitat econòmica i mobilitat, hi havia una xarxa comercial, en bona part situada en el centre, fonamentalment en el carrer Major, per atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans. Continua
Aquests proper dia 25, a les 19:00h a l’Escenari 2 del Passeig Lluís Companys (Barcelona), en l’entorn de la Setmana del Llibre de Barcelona es presenta “Tots els versos” d’Arthur Rimbau, una traducció de Jaume Galmés.
El mateix dia, a l’espai 3/24 es parlarà d’aquesta traducció i l’entrevistaran per parlar d’aquesta llarga feina. Continua
Des que sabem que no és possible la no comunicació, per deducció podem inferir que les persones que ens volten són les que més ens influeixen. Fet que no sempre tenim en consideració.
Un gest, una paraula, una mirada…tots parla i ens afecta. Ho remarca la psiquiatra Marian Rojas en el seu recent “Recupera tu mente, reconquista tu vida”.
La imatge que suporta la frase és reiterativa, roques i mar. També es condicionen una a l’altra, en aquest cas de forma lenta i persistent. Continua
Tots el llibres són útils i fan aporatacions, però no tots ho fan de la mateixa manera o amb la mateixa intensitat.
L’escola de l’ànima és llibret curt i dolç, per tenirs a l’abast i fullejar adesiara
Primer planteja la diferència entre educar -ajudar a algú a conduir-se, a orientar-se- i ensenyar -indicar, mostrar-. “S’ensenya amb les mans i s’educa amb el cor..”.L’educador no pot recórrer el camí per l’alumne”…”Pensar es desfer definicions per poder, així, redefinir”…”L’originalitat no consisteix en cercar agitadament la novetat, sinó en repetir l’essencial.” Continua
El diari arabalears.cat, amb reportatge de Sebastià Vanrell, mostra la feina d’Agustí Torres, artanent d’arrels llorencines, en relaciuó a la conscienciació i presenvació dels taurons de l Mediterrani. Continua
Tal com passà a les entregues anteriors, aquestes pinzellades galmesianes que apareixen en el DCVB no deixen de sorprendre.
Sigui per les seves descripcions: “mescladissa de discordances harmòniques”; les seves referències a l’amor “:…i la jove qieia en desfici, exorcament, dins el deser de la vida”; o el redescobtiment de mots en desús: ambabaiat, embafós, embarriolar…o embatol, referit al vent provenint de la mar.
Sorprenent i fruit del seu temps, resulta la descripció que en fa de l’adolescència a la veu “embastament”, periode que, des de fa anys, es considera cabdal en el desenvolupament de la personalitat.
Qui s’estima acostuma a usar guants per fer determinades feines a fora vila. D’altres, segurament per imitació del que varem veure fer als nostres pares i padrins, treballam a mans nues; ens agrada el contacte de la pell amb la terra.
Aquesta manera de fer te, però, el seu cost. Si vas d’herba, com et descuidis ben aviat compareix una pua ficada al popis d’un dels dits. Continua
Quina tema de conversa us ve de gust encetar?
Parlem de la darrera torrentada?
De l’actitud del President del Parlament?
De la transparència de les nostres Institucions?
De la legalització de les construccions il·legals de fora vila?
Dels diversos posicionaments en relació a la saturació turística?
De….
A qualsevol tema de conversa hi aniria bé la frase d’avui. Continua
L’anecdotari llorencí d’avui enfoca el tema de les carritxeres, i més cponcretament la importància i transcendència econòmica que tenia el càrritx per a les famílies llorencines al trencar el segle xx.
La memòria és curta, poca cosa en sabem dels nostres repadrins i encara manco de les generacions anteriors i malgrat això ho portam tot incorporat a l’ésser.
El tema de les carritxeres que destapa n’Antoni Pascual, en podria ser un bon exemple. Continua
És una beneitura. Tots en som conscients.
Dins la complexitat del món relacional amb unes persones “ens entenem” més que amb les altres. Es podria parlar de graus o cercles de relació
Segurament hi juguen molts factors, des de les petjades infantils a les olors corporals. Des de les experiències prèvies a les expectatives de futur…
Res de nou, idò. Continua
Amb aquesta entrega es passa de la lletra “d” a la “e”.
De banda les belles, tangibles i fortes descripcions que conformen la prosa de Salvador Galmés (“desplegant l’entorcillament del drap, en forma de ble”,”… sorollosa com una inmensa caldera de pega en ebullició”) en voldria destacar dos aspectes:
Un de caire filosòfic quan es refereix a l’energia torbadora que edifica destruint.
I l’altre el localisme que mostra el DCVB quan desscriu el ball “En la festa major de Sant Llorenç des Cardassar”
Comença el nou curs escolar.
Alguns infants, pocs, es veuen afectats per una petita disfèmia, aquí li diem returar, tartamudesa, travar-se la llengua…que desapareix amb el temps.
Dues anotacions:
Pot tenir la seva importància.
Els autoanàlisis també son -poden ser- esbiaixats Continua
Son Puça, nom de lloc, o En Puça, malnom de persona, poden resultar evidències de la seva persistent presència.
Darrerament ja no se’n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”. Continua