Es un d’aquell casos en que el redactor també va ben perdut.
Una paraula escrita en un paperet on no hi consta altra referència: font, motiu, conversa… Deven ser coses de l’edat! Continua
Mots perduts: afonar
1
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
A Son Carrió, ESCOLA DIGNA, JA!
Comissió ESCOLA DIGNA, JA! – AFA CEIP Sant Miquel – Son Carrió
Nota informativa – 26 d’abril de 2022
Tots candidats a l’ajuntament de Sant Llorenç, a favor de donar prioritat a l’execució del projecte d’escola a Son Carrió
L’AFA del CEIP Sant Miquel va organitzar, ahir dimarts, una assemblea oberta per
exposar la demanda d’unes infraestructures educatives dignes a Son Carrió.A la
reunió hi assistiren representants dels set partits que es presenten a les properes
eleccions. Continua
AL36 Cercar nius
Una nova entrega de l’anecdotari llorencí.
Fa molts anys, a finals dels anys cinquanta del segle passat, anar a cercar nius era una habitual activitat infantil.
Sortosament els costums van canviant. Continua
L’edició acadèmica de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover
L’ÀGORA DE L’OBRA CULTURAL BALEAR
Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’Obra Cultural
Balear
L’edició acadèmica de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover
Jaume Guiscafrè
UIB Continua
Mots perduts: tibulet
Mots perduts: Entabanar
Cert és que en el nostre entorn “Entabanat” o “pareixes entabanat!” es diu a una persona descentrada, que no posa esment en el que fa…que, si fa no fa, respondria a la primera de les accepcions.
Ara mateix, però, època de presentació de candidatures, potser convé destacar la segona.
Atès que no hi ha una realitat objectiva sinó tantes com persones. Atès la importància del gradient emocional en el vots, convendrà entabanar un poc l’electorat, no? Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Bon Sant Jordi! Continua
Mots perduts: xanxa
Mot bell i curiós.
No sabria ben bé dir d’on vaig treure “xanxejar”. Escrit a llàpis era en un gastat paper reciclat que serveix de punt de lectura. Continua
AL35 Arbres amb nom propi
A la imatge, de banda el conjunt d’eres, es pot detectar el magestuós pi d’en Solaies
Es un dels altres amb nom propi que fan -haurien de fer- part del patrimoni local inmaterial. Un patrimoni ple de sentit en l’entorn rural del segle passat. Continua
Mots perduts: posada
Tant els amos de posessió com , poisteriorment els petits propietaris amb casa a fora vila solien tenir una casa en el poble, sa posada, que utilitzaven els diumenges i festes de guardar, quan venien a missa.
La posada, amb l’abandonament de les cases de foravila dels anys seixanta i setanda, passà a convertir-se en vivenda habitual.
Les cases de fora vila, en els anys 90 i amb la compra de terres, a la nostra zona generalment per part dels alemanys, adquiriren nou valor.
Amb la nova situació les “posades” i també el concepte, han desaparegut Continua
Entorn. Un punt
Un dels diversos avantatges de les edicions virtuals és que sempre resten obertes. En qualsevol moment s’hi pot tornar accedir per rectificar un concepte, ampliar una idea o corregir una paraula. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Una altra referència a Lakoff en època electoral.. De joves arribarem a pensar que la lògica governava el vot, però no era, nni és, així
Sobre una imatge de la plaça en el darrer ball de bot, una metàfora del ball electoral. Les persones voten però no segons dicta la raó o l’interès, sinó seguint el ritme del sentir i de la identificació amb els candidats. Continua
Mots perduts: obac
Ara mateix no és mot perdut perquè és una marca de vi de la bodega Binigrau de la família de qui va ser molts anys company de feina Maties Batle (D’altra banda creadors de la marca Macià Batle).
El mot es va destapar parlant del vi. No sé si en el nostre entorn anys enrera, era paraula utilitzada. Crec que a nivell familiar no l’havia sentit mai. Continua
Mots perduts: péixer
En el nostre entorn, pronunciat amb accentuació aguda (peixí), es refereix fonamentalment a l’alimentació que fan els coloms a les seves cries.
Crec recordar haver-ho sentit també referit al pasturar de les ovelles.
Si miram el concepte en castellà “pacer” ens adonarem de l’amplitud del mot
Però és una paraula amb set accepcions, moltes d’elles ben perdudes Continua
AL34 Xarrets i carretons
Indagar sobre xarrets, carretons i cabriols també pot resultar una petita aventura. De fet després de consultar aquell petit Panorama Balear titular “Carros y coches de antaño” amb textos de l’Arxiduc (1967-1891) traduït per Sureda Blanes on es parla de carretets, galeretes, galeres i omnibús s’haurà de recórrer al diccionari per intentar esbrinar el context de l’anècdota que situaríem a l’entorn dels anys quaranta del segle passat, just abans de la generalització de les motos i del Seat 600. Continua
De la premsa: En Guillem Nadal exposa a Barcelona
De la premsa: En Miquel Montoro a “La Resistencia”
L’arabalears.cat mostra un comentari acompanyat d’un petit video Continua
Entorn: Associacions
La terra és semblant, call vermell entre roques. Es a dir, les plantes a l’estiu ho passen malament.
En un redol de dues quarterades mal comptades -que en el vessant de llebeig reben el nom de s’Olivar i en el de gregal el nom de sa Clova- si donen el pinar d’uns vint-i-vuit anys, plantat sobre ermàs; l’ullastrar i algunes alzines aïllades sense acabar de formar alzinar.
Cada espai té les seves associacions de plantes. Algunes, segurament per la condició de la terra es repeteixen altres no. Amb aquest aspecte tenen un certa semblança amb els comportaments humans (o potser a l’inrevés). Continua
Mots perduts: escapció
Ve de la conversa de les panades. De la descripció que, els tertulians, en feien de la tècnica de preparar la carn del me.
Normalment es feien amb les petites “escapcions” sobreres del desnossat. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
La imatge d’una taronja oberta i mal desgrellada serveix de fons a una frase contundent de Stuart Sutherland.
Estem amarrats a les nostre rutines, al relat de la nostra ‘existència que hem anat construiint passa a passa.
Sortir d’aquesta dinàmica usual implica reflexió i esforç. Continua