Una anècdota dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, de quan la fila de la “doctrina” determinava l’ordre de fer la primera comunió. Continua
AL33-La fila de l’escola
Respon
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
Mots perduts: brulla
-Has anat a veure la Casa Santa?. Hi ha més de vint brulles!!
Vaig sentir la conversa de passada. També vaig sentir que les brulles (en la parla habitual “bruies”) es podien fer de diverses maneres,, de llenties, de veça… Que per fer-se han d’estar a les fosques -sinó tortnarien verdes!- en lloc humit, deixant les llavors superficials –Just un polsimet de terra!. Continua
Mots perduts: “vis” (Combinació)
A vegades els castellanismes són tan arrelats que ni te n’adones. Vas al diccionari segur de trobar una descripció i…no trobes res!.
Sort de Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) que, en situcions com la present t’ajuda a sortir del desconeixement. Continua
Entorn: Herbes
Les reconegudes “Guia per a conèixer els arbres” i “Guia per a conèixer els arbusts i les lianes” de Francesc Masclans van ser d’obligada consulta al iniciar-se aquell primigeni grup excursionista del Club Card. El context era un altre. Fins passats uns anys l’Editorial Moll no encetaria els seus “Manuals d’introducció a la naturalesa”.
Tan important com el que es diu és el que no és diu. Arbres, arbusts, lianes…el comentari anterior deixa un immens espai buit, el de les herbes. Continua
De la premsa: Joan Tomàs Martínez Grimalt guanya els Jocs Florals de Barcelona 2023
Joan Tomàs, el fill dels amics Xisca Grimalt i Tomàs Martínez -editor de card.cat- ha guanyat els Jocs Florals de l’Ajuntament de Barcelona, 2023.
Sens dubte una fita important, transcendent i de difícil abast.
Enhorabona!!
Vegeu alguns dels enllaços, amb la notícia, currículum, transcendència i bases del premi
Ara.cat
Núvol
Barcelona.cat
Mots perduts: bri
Al ser un mot fonamentalment pagès es pot considerar en vies de desaparició.
Un bastonet, una “pisca”, una palla…han anar substituint els conceptes diversos i primigenis dels mot.
(Un indicador de l’ús dels mots també en podria ser el resultat de la consulta e les imatges de Google)
Imatge amb text / Text amb imatge
S’apropen les eleccions i es comença a xafardejar de temes polítics.
La tendència generalitzada a donar la culta als altres dels nostres desencerts fa que assumir responsabilitats sigui un tant excepcional.
D’altra banda quan (ens) hem de vendre la moto o el mè ens centram a la teringa d’aspectes positius: que si te el manillar alt, que si hem fet molta feina, que si es gros però tendre, que si hem fet tal i tal cosa…
Les anàlisis crítiques ponderades també resulten ben excepcionals. Continua
Mots perduts: curolla
Segurament considerar el mot “perdut” seria desconsideració vers les persones -en determinades famílies i grups d’edat- que encara l’usen. Feria part, idò, de la llista dels mots en desús.
“Idea fixa acompanyada de desig“, la definició porta a reconèixer la feina d’Alcover i Moll, nodrint-se de fonts diverses -cançons, contes, escrits…- a l’hora de redactar les definicions de tots i cada un dels mots de la magna obra del Diccionari.
La parla habitual -generalment i segons entorn i families-, enfoca i posa limitacions a les paraules.
En el nostre entorn “dur curolles” tenia, també, el sentit d’estar ocupat en coses diferses i no gaire productives. Continua
AL32-Besamans
–Ja has anat a besamans al blonco Biel?, amb els anys es convertí en un -Has anat a veure el tio Biel?, però el sentit era el mateix mostrar submissió i respecte per conservar en bon estat les relacions familiars tradicionals.
Era costum repetir l’itinerari a les festes rellevants, Nadal i Pasqua. . En aquestes darreres s’establia, a més, un intercanvi al tast de panades i rubiols. –”Oh, són molts brévols” o “La pasta és molt encertada!”. Reconeixement formal que, generalment, comportava un comentari ulterior en cercles de parella –”Però, a jo, m’agraden més ses nostres!. Continua
Mots perduts: arrap
-Li va donar un bon arrap!
A vegades posam, als mots, el significat que ens interessa. En definitiva adaptam els mots a les idees en comptes de cercar mots escaients o exactes a les idees.
L’interlocutor quan va amollar la frase “Li va donar un bon arrap”, pel context explicatiu ho va dir, o ho vaig entendre -això és una altra vessant- en sentit de “renyada”. o “passada”.
Mires en el diccionari i apareix la sorpresa.
Continua
Entorn: Fruiters de pinyol
Son flors efímeres, però de bellesa espectacular.
Entretenir-se mirant l’arbre florit, el detall de la flor rosàcia, o com un busqueret de roca s’entreté cercant-hi petits insectes resulta tot un espectable poètic.
En el nostre entorn, pruneres, albercoquers, melicotoners.. també anomenats fruiters de pinyol (drupa), .mostren, ara, a principis de primavera el seu brancam l’altre dia nu i ara vestit de flors. Continua
Mots perduts: agatge
Mot habitual en el Sant Llorenç d’abans de l’establit de les possessions del Terme (Per dir alguna cosa entre 1900 i 1940). La paraula no surt en el Normatiu.
En els vells contractes s’hi estipulaven el preu del lloguer i un enfilall de objectes a aportar (un moltó, una olleta de brossat, dos capons…)
En la segona de les accepcions, la paraula no s’usa, però el concepte, amb altres noms -propines, hores extres…- és ben viu encara. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
A vegades basta el significat desconegut o errat d’una paraula. Altres la constatació de certs desequilibris relacionals o altres esdeveniments sobtats.
A vegades cal travelar per descsobrir la pedra.
Les certeses, encara que arrelades, a vegades resulten falses. Continua
Mots perduts: peonar
Aquest entretingut i participatiu joc dels mots perduts, a vegades, presenta sorpreses.
Tal és el cas. No recodava haver sentit mai el mot. Lògic si es considera que en la nostra família ni van ser caçadors de perdius ni diriguen -si seguien- aquelles sucoses converses a l’entorn de les eixides de caça. Segurament en altres famílies era un mot habitual.
La disparitat dels mots familiars es pot establit, també, segons edat, entorn…. Continua
Mots perduts: aregar
El mot , en la primera de les accepcions, resta en mans d’especialistes. Quan hi havia bísties a cada casa i moltes a les possessions el concepte era ben viu. Encara que realment, els aregadors també eren especialistes. No tothom servia per aregar un animal, o dit d’altra manera en el sí de la família sempre hi havia persones amb més enginy, coneixements de la conducta animal i paciència que les altres.
En la segona de les accepcions, s’usa molt però se’n parla poc. No s’empra la paraula. Continua
Entorn: Arbres i estiu
No deixa de resultar curiosa la relació que com a comnunitat, en el nucli urbà de Sant Llorenç, tenim amb els arbres. Els plàtans del Pou Vell resisteixen i configuren l’excepció de la continua rotació de tipus i situacions. De les mimoses a la pedra, dels oms del Lloc Sagrat a certa diversitat en situació de minva, de les màlies de la Plana Nova als pebreboners… Rotació que fa que no poguem disposar d’arbres vells, icònics com, per exemple, ho va ser “Na Pera” a Pocafarina
Una altra característica és la que podriem anomenar “a la carta” o “al servei dels veinat més proper”, en són testimonis la substitució dels arbres prevists a la nova plaça de la Solidaritat, o els diversos buits que hi ha a la fila de llorers del carrer Major. Continua
Mots perduts: plegamans
Es una versió, ben local, del “besarmans” -que intentarem tractar a manerfa d’anècdota-
–Anau a plegar mans an es padrí! I es padrí allargava la ma, uns la besaven i els altres es limitaven a fer una capadeta d’un tros enfora, assenyala l’informador.
A vegades -no sempre- el padrins i oncles responien a la deferència, amb una llepolia o una peça (cèntims de pesseta) que reforçava l’acció
Indubtable senyal de submissió, vigent en en Sant Llorenç preturístic.
L’acte, la submissió dels infants cap als majors, fonamentalment cap als majors mascles, ajuda a entendre una de les arrels dels vigent patriarcat. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
La pedra persisteix front el suau onatge de la mar. Una excepció relativa que es pot trobar en qualsevol de les platges que volten l’Illa.
La singularitat pot servir de base a la idea de Jeferson (citat per E. Pinker) Un clam a la generositat.
Tal vegada la clau es situi no tant en la possible oferta de idees com en el desig de recepció. Continua
Mots perduts: cucalons
Qüestió d’atzar. Amb altres finalitats he demanat el nom a una persona més gran i m’ha contestat sense pensar gens.
La sorpresa esdevé quan mires el diccionari: és paraula tan llorencina… !. Paraula local que no surt en el Normatiu.
Algunes cases encara guarden polsoses cabeçades penjades en una estaca, abans eines d’ús diari. Els temps canmvien i el vocabulari habitual també.
La mateixa pretensió de les persones que portaven la bístia sense cucalons (veus la meva bístia no els ha de mester!) ara es manifesta d’altres formes.
M’agrada el mot i el concepte, En sentit figural tots portam els nostres cucalons Continua
Mots perduts: menjamiques
Segurament fa part d’aquella llista de mots que, segons l’edat, es poden considerar perduts o ben vius.
“Persona que menja poc i coses triades”. El diccionari fa referèmcia a persones, El normatiu assenyala “Persona que de tot menja poc”. Continua