Nosaltres en diem “berbes” i l’usam, fonamentalment, en la segona de les accepcions.
Tal vegada es podria situar en aquesta desdibuixada línia fronterera que existeix entre els mots perduts i els usats de forma generalitzada.
Fem una subtil distinció quan la conversa és jocosa, desenfadada, superficial… que se’n diu popularment “anar de collonades” o quan s’exigeix serietat a l’interlocutor: “no vagis de verbes!”
Normalment primer arriba la ciència, després la llei i finalment s’arriben a modificar les arrelades creences que tots tenim interioritzades.
Els qui podem gaudir de certa edat hem pogut constatar el cavi que s’ha donat amb els animals. Amb anys han passat de ser cosiderats “coses” -a qui les persones podien fer el que volien- a ser “éssers vius amb una capacitat de sentir”, que cal respectar. Continua
No, enguany no hi haurà mesa. La llarga sequera fa que els sembrats engrogueixin abans de completar la crescuda si és que han pogut néixer.
Diuen que són efectes del canvi climàtic que, de moment, tots contemplam sense posar-hi remei. Segurament, de mica en mica, s’imposarà un canvi de cultius; uns que es puguin adaptar a les llargues sequeres. Continua
La mar fa buides i plenes
i és mala d’anivellar.
¿Quin abre en el món hi ha
que no s’hi posen serenes?
(El xiprer) (Del Cançoner de Mallorca/Calvià)
De jovencell no tenia gaire simpatia pels xiprers (Cupressus sempervirens). Es passejaven amb l’etiqueta “d’arbre de cementeri” i no disposava de gaire simpatia. Es curiós el nostre costum de posar etiquetes emocionals a tot el que ens volta, ni els arbres se’n salven! Continua
Les recargolades i malmeses arrels de pi serveixen d’imatge per encobeir una idea: no convé, no podem, deixar de banda les aportacions de la ciència. Cal viure amb intensitat l’inevitable canvi constant.
Cal desaprendre i substituir creences. Continua
L’aportació del mot que fa na Bel ens porta a considerar els canvis que sobre teixits i paraments s’han esdevitgut en aquests darrers anys.
La flassada donà pas a la manta, al cobrellit -aquí normalment anomenat “cubertor”- i finalment -de moment- a l’edredó.
La utilitat canvia usos i costums, i també vocabulari Continua
Es posa punt final a aquesta sèrie de comentaris referits al Club Card i a la celebració dels 50 anys de la seva inauguració.
Repensar el que va passar i el que representà el Club. Intentar “passar comptes”, avaluar la seva utilitat, amb ulls d’avui, ha resultat entretingut i formatiu. Què més es podria demanar?. Continua
Amb el clarificador i pretenciós títol “21 lliçons per al segle XXI” el famós i reconegut historiador i divulgador israelià Yuval Npah Harari, mostra el que, segons la seva opinió i atenent els condicionants que se’ns presenten , resulten claus impresciondibles de desenvolupament. Continua
Encara viu en la primera de les accepcions, en la segona -que és la que presentar n’Antoni- és mot lligar al món agrícola i més concretament als desapareguts carros que, tirats per una bístia, eren mitjà de transport abans de l’explosió turística del segle passat. Continua
Les petites llavoretes resulten gairebé insignificants. Al fregar la tomàtiga de ramellet es perden, unes aferrades al pa, altres resten a la pell que ja ha colorit de vermell la llesca.
Insignificança sols aparent, amb condicions de temperatura, humitat i terra-fems germinen. Delicades i vulnerable potser arribaran a esponerosa tomatiguera que, a l’estiu, ens regalarà els seus fruits. Continua
Quan un o una s’atura i pensa. Quan es parla amb persones grans. Quan es furga en els records infantils…es fa present l’enorme canvi social i cultural esdevingut al llarg de la vida, de cada una de les vides.
Es normal, sempre ha estat així i ho afecta tot: creences, costums…i vocabulari!
Ara ja ningú, per costum, fa empallades. Es feina i treu poc profit. Continua
La festa d’aniversari, les entrevistes a les 23 persones, fruiten i mostren la utilitat de l’experiència del Club Card, tant a nivell personal com a nivell social.
Per a algunes persones significà un canvi que afecta aficions i professions. Per a altres oferí la possibilitat de conèixer altres persones i fer noves amistats. Continua
Edita Olaizola publica un recull d’articles i comentaris ja publicats a la xarxa. El titula “Huella líquida”, és “la que deixam en una persona quan hi posam, de la nostra part, recolzament, consell, acompanyament o qualsevol altre tipus d’ajuda” orientada al desenvolupament personal i professional. Continua
El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC) de la UIB publica cada setmana un butlletí sobre diversos aspectes relacionats amb el transcendent tema.
Fa unes setmanes es feia ressò del treball científic d’alguns dels integrants de l’equip: “Setanta mesures per afrontar el canvi climàtic a les Illes Balears”.
Posteriorment el diari Menorca en va mostrar un resum detallat de cada una de les mesures.
Des d’aquestes pàgines de card.cat s’ha enfocat el tema en diverses ocasions: des de la recent intervenció del catedràtic Jeroni Galmés, a les recomanacions de la ONU passant per una sèrie d’articles relatius al comportament personal o individual. Vull dir que, de de diverses mirades, s’ha intentat una certa conscienciació sobre la greu situació que ens toca viure. Continua
S’ha comentat altres vegades. Com a éssers socials ens condicionam, un mot, una intervenció pot suggerir una nova idea.
La proposta d’en Pep era una altra, “milorpa”.
No l’he sabut trobar en el DCVB però si en “Els manoms de Sant Llorenç” de Pau Quina. De la proposta en surten, si mes no, dues possibilitats els mots orb i miloca, el primer per la possible significança que mostra en Pau, i el segon per certa semblança sonora.Avui toca orb,orba. Continua
Adesiara s’assenyala que la força del jonc es troba, precisament, en la seva flexibilitat, la capacitat de les seves fines tiges d’adaptar-se a la força de l’aigua i del vent.
Sobre les arrels d’una jonquera, una idea. Pensam ser persones equilibrades, fermes i consistents…Una altra de les mentides que ens diem a nosaltres mateixos, un autoengany. Realment som ben influenciables i ens adaptam a l’entorn físic i humà que ens toca viure. Continua
Les entrevistes a 23 persones directament implicades en el desenvolupament de les activitats del Club Card, sense tenir validesa científica mostra unes clares informacions i orientacions ben útils, encara avui.
Sembla que, com éssers socials que som, resultam ben influenciables. Basta mirar el tipus de roba o el calçat que portam, el que aquí consideram “normal”, el que s’usa o el que menjam.
Ens deixam rentar el cervell?. Segurament no arriba a tant, però convé espavilar.
Mot de quatre accepcions ben diferents. Es vol enfocar, aquí, la segona entrada de la segona de les accepcions
La gent gran encara coneix el mot perfectament. Segurament ja no l’utilitza perquè resten lluny aquelles violes de plàtans penjades d’un dels taulons de la botiga. Ara els plàtans es venen brots fets, i moltes vegades inncessàriament enfundats en una borsa de plàstic, o en una palanganeta de suro sintètic. (Els venedors saben que comprar amb la vista!) Continua