Va sorprendre als que compartiem taula de cafè. Alguns ho havien vist a IB3 televisió, altres no. Va sorprendre perquè la majoria pensàvem que les propostes fetes per l’Ajuntament anaven en un altre sentit. Es veu que Recursos Hídrics, el Govern te altres intencions.
Quina tudadisssa de doblers!
Quanta energia perduda!. Continua
A la nostra estimada geganta Angelina li feren un regal enverinat en forma de floc blau.que porta creuat en el tors.
En una sola paraula “Travolina” dues faltes d’ortografia. “Na Trebolina” de Mn. Galmés, el personatge central de “Flor de card”, era trebolina per la seva vitalitat, igual que el sobrenom d’en Jaume que, per la mateixa raó era “Belluguins”. Continua
En el nostre entorn s’usava, i encara s’usa, en sentit figurat, Una persona golafre és aquella que ho vol tot per a ella. Segons l’ús habitual es podria considerar sinònim d’egoista.
L’usam malament,perquè, en sentit estricte la golafreria va lligada a l’acte de menjar. Continua
Enguany la fira pre nadalenca, orientada al producte i comerç local ens ha aportat varies novetats ja comentades a la premsa: borses amb el nou anagrama “Estima producte local”, la bella i exitosa iniciativa solidària de Felip Blau amb el seus “Papers per a La Palma” i la celebrada recuperació dels “rollets”.
Segons informació de l’Ajuntament un dolç de producció llorencina, creat a 1936 per Miquel Pont Vives del forn del carrer Major. “En feia a centenars, omplia uns covos molt grans que tenia al seu forn en aquell temps. Els enfilava a un fil i els venia a dotzenes. El seu preu era de 0,80 cèntims de pesseta. La gent venia d’arreu de Mallorca, amb carros i el tren, a comprar-ne”. Continua
Qui ens ho havia de dir…
Avesats a estudiar assignatures sense cap relació aparent. A classificar segons taxonomies derivades d’aparences físiques. A separar el pensar del sentir i els fets de les idees. A separar les obres de les persones…
Qui ens pot dir ara que tot és un embolic. Quye tot es relaciona amb tot i que tot és mestall. Qui ens ho havia de dir… Continua
No, no vull fer referència al cau de formigues. Vull fer referència als caramulls de terra que encara fumejaven a fora vila en els anys cinquanta del segle passat.
Es mot, i activitat ben perduda.
Es deia que per fer bons pebrers no hi havia res com la terra de formiguer.
Justificació.
-La veritat es que ara mateix, després d’indagar -una mica- el que ofereix la xarxa sobre el Teorema de Bell he quedat marejat com una sopa.
-El teorema diu: “Cap teoria física de variables ocultes locals pot reproduir totes les prediccions de la mecànica quàntica” (Es poden consultar ampliacions a Viquipèdia, a eldefinido.cl… entre altres.
-Alguns consideren que és l’aportació més revolucionària del darrer segle per la significança que te en relació a l’Univers conegut. Continua
El meu primer contacte amb les milanes (Milvus milvus) respòn a una imatge infantil sense cap milana a la vista. Aquella llarga canya que portava punxada en el cap prim una botella obscura a l’inrevés. Molts corrals de gallines disposaven d’aquesta mena d’espanta milanes (-“per que no se mengin es pollets!”). Continua
-Què tal, com va mestre Andreu?
-Bé, venc de s’hort. No ho necessit, però no t’ho creuràs; em cansa més estar tot lo dia a canostra que si vag a llavorar un parell d’hores.
Escoltar les converses de la gent major és com anar a cercar en aquesta època, . Sempre surt algún mot imprevist.
De passada ja vam tractar el mot a “llavorim”, però amb un altre sentit. Continua
Una bella i afinada balança anglesa és la imatge seleccionada per suportar la frase, referida o complementària, com sol passar darrerament, a la darrera EC publicada.
Stuart Sutherland, el prestigiós investigador sobre dades experimentals aportades per la psicologia, qüestiona el costum de premiar el que ens sembla. Continua
Deia aquell que encara que no te n’adonis, les coses passen.
Podem continuar encallats en les creences que varem adquirir al llarg de la infància i bona part de l’adolescència. Però també les podem qüestionar.
Una dels objectius d’aquesta sèrie d’articles referits als experiments científics (EC) és precisament destapar preguntes; qüestionar els meus, els nostres, coneixements. Continua
Ara que hi ha bona saò, que ha fet brusques i més brusques…també, en algun moment ha fet boirina, gotines petitones que gairebé no banyen, el que nosaltres en diem normalment “cama d’aranya” (segons el DCVB: Cama d’aranya (Mall.) o cama de mosca (Men.): plovisquella molt prima, de gotes menudes.) .
Aquest concepte de pluja fina també l’he sentit com a llema.
Encara que el mot, també te altres accepcions, per a mi, fins ara desconegudes Continua
L’altre dia (de pagès) en vaig veure un petit esbart que s’assolava a terra, alhora que sentia l’habitual xivarri que vaig situar en els vells ullastres del marge que hi ha a la partió de migjorn; senyal inequívoca de que l’olivó ja comença a ser madur. El primer esbart d’enguany.
Al sentir els estornells (Sturnus vulgaris) em va venir a la memòria la referència que va fer en Joan Tomàs en el pregó de les festes d’enguany. L’espectacular vol dels esbarts d’estornells -podeu veure un deliciós vídeo a ngenespanil.com- és avui exemple de com amb normes relativament simples i concretes es poden resoldre situacions complexes. Continua
S’ha esmentat altres vegades, si param atenció en les paraules que usa la gent gran trobarem molts mots perduts. Tal és el cas.
El castellà “cucurucho” ha envait el que s’anomenava aluda (en el cas present, dit “luda”). Segons el diccionari també es podria dir paperina, cucurull i ruda.
En alguns restaurants i cafès, amb el nom castellanitzat, es serveixen aludes de patates frites. Idò! Continua
Una llarga platja atlàntica, amb petjades de les onades i d’essers vius, serveix de fons a la idea.
Que les experiències radicals, per exemple canviar de feina o de ciutat de residència, ens afecten no en tenim dubtes. Però…
¿Fins a quin punt una experiència subtil: una abraçada, una mostela, els ànims d’una persona estimada…ens afecten?. Continua
El dBalears.cat es fa ressò de la realització de les Primeres jornades: “Comunitats Educatives Municipals. Els municipis com a espais dinamitzadors de l’educació” celebrades en el Casal de cultura d’Inca.
Adesiara s’assenyala que tot canvia a gran velocitat… amb l’excepció del sistema escolar. I també que vivim l’època de la informació i de les noves tecnologies i l’escola es regeix encara amb uns sistemes hereus del desenvolupament industrial.
Si això és cert, també ho és que hi ha persones, escoles i institucions que plantegen noves situacions i reptes. Continua
Justificació:
-“Som el que fem” la contundent sentència que redola, entre altres indrets, per diversos llibres de psicologia (R.Echeverria).
-Han servit de res aquelles experiències didàctiques planificades i programades?, aquest dubte permanent dels que ens hem dedicat a la didàctica.
-Aquella experiència, aparentment intranscendent, ha deixat algun tipus de solam? Continua
Parlant de vent i arbres sorgí el mot a la conversa. No és idò mot perduts, si mes no, en l’entorn agrícola.
Potser resulta interessant que surti a rotlo per la predominança de la tercera de les accepcions, un castellanisme que recull l’Alcover-Moll.
L’interlocutor es referia a branques sobrants dels arbres joves, però consultat el diccionari és mot de múltiples accepcions.
Realment havia tancat aquest llarg tema de fruites singulars, tal vegada hauríem de dir d’encant infantil, que es van perdent o que han perdut presència des de l’arribada del turisme ençà.
Però en Pau Quina, un dels pocs lectors, o si més no guaitador d’Entorn va fer el suggeriment i no en puc defugir. Continua