Justificació:
-Perquè hom sent com a seus determinats colors que defineixen un equip de futbol malgrat un entorn anvers?
-On arrelen els nostres convenciments?
-Per què mantenim al llarg dels temps unes mateixes creences?
-Per què la controvèrsia en els debats enforteix el nostre posicionament? Continua
L’ha engospat!, es deia quan es tirava un tos de pa a l’aire i el ca l’agafava sense deixar que arribás a terra.
També es pot sentir aplicar a idees o paraules quan l’interlocutor, sense gaire explicacions, ho entén a la primera.
Ara els cans no mengen pa i, en tot cas, “engospar” s’ha anat substituint per “agafar” o per -encara més dissortat- “pillar”.
El nostre procedir, sempre esbiaixat i tendenciós agafa volada d’inusitada crueltat quan es fonamenta en creences supersticioses i falses, ben allunyades del coneixement i de la ciència. Entre els animalons que han sofert persecució i rebuig totalment infundats hi podríem destacar els dragons, que encara fan por a molta gent, les serps i els calàpets (per a nosaltres “calàpots”).
Dels calàpets, en el nostre entorn, contades amb convenciment i vehemència n’he sentit contar un enfilall d’anècdotes llegendàries, totes falses, que mostren por i desconeixement: Continua
Una imatge d’una lluna plena, sobre les cases de colors que donen l’esquena al torrent. A entrada de fosca quan tot es difumina però hi és, agafant una mena d’existència naïf. Sobre aquest cel obscur il·luminat de lluna, una frase amb pretensions.. Continua
Ens van regalar unes queumes o borses de roba ornades amb paraules singulars. Una d’elles portava el present mot “suara”
El suara és just al costat de l’ara una mica més envant o més arrere. En el nostre entorn l’havia sentit més referit a temps passat. Suara se n’ha anat en el sentit de just se n’acaba d’anar.
El normatiu ho indica com “ara mateix o fa poc”
A més sona bé. Suara i sembla de llengua estranya. Continua
Mirant a la càmara, amb un fons d’art contemporani, una de les seves passions en Mateu Puigròs, en una entrevista d’Inès Mateu en el diari “arabalears.cat”, entre altres coses, parla de la torrentada i de la finalització -un 20 de novembre-, de la seva llarga tasca com a batle del municipi. Continua
Justificació:
-En un entorn local -poble o comunitat- les apreciacions deriven de fets concrets que després es generalitzen (és bon al·lot perquè és amable o és viu perquè, aparentment, ha fet fortuna)
-Els qui treballen per superar els missatges tradicionals rebuts per la família i l’escola ja saben que no tot el que sembla és i que dos més dos no són sempre quatre. Continua
De les diverses accepcions de pàmfil que mostra el diccionari, en el nostre entorn, fonamentalment es coneix la destacada en negretes.
Una persona pàmfila és aquella que es mostra apàtica, indiferent, lenta embambada…
(S’usa poc, però no sé si s’ha de considerar, encara, mot perdut)
Faria part d’aquesta relació de fruites no sempre usuals, gairebé esporàdiques, en la Mallorca preturística, que es van perdent.
El ginjoler (Ziziphus jujuba) (en castellà azufaifo) és arbre bell i plantós. Segons la terra les fulles agafen un verd brillant i obscur (com el de la fotografia), encara que habitualment acostumen a ser d’un singular verd més clar. Continua
El que tenim, el que és nostre…te el valor afegit de la nostra subjectivitat i ens sembla millor que el que puguin tenir els altres.
Tant si és una quarterada, com una entrada per un partit de futbol. Des del moment en que ho tenim augmenta, segons la nostra percepció, de valor. Una aportació dels doctors Carmon i Ariely. que ens ajuda a entendre tant els propis posicionaments com el de les altres persones. Continua
-Avui te’n diré una de bona. Na la trobaras ni en el diccionari ni a cap llibre!
-Vols dir!. Quina és?
…
-Idò “Isla de pinos”. Continua
Justificació:
-D’alguna manera seria una reflexió complementària a la del comentari anterior (Som bo/bona)
-Ajuda a entendre la dificultat de les barrines, d’arribar a un equanimitat contracte bilateral quan es tracta de comptrar, vendre, llogar un bé que ja figura a la llista dels “nostres bens”.
-Ens situa en un entorn de desequilibri, des del moment en que ens enamoram del que tenim perdem de vista el que seria el “preu just i equilibrat”. Continua
En el nostre entorn de parla manacorina li diem “quequi” i “quequier”. El caquier (Diospyros kaki) és arbre present en els vells horts tradicionals: ses Planes, Balafi, sa Real, Can Fal·lera…també en secà si el terreny és fresc. Actualment cultivat com a fruita exòtica.
Els fruits, de diverses varietats, es poden trobar en el mercat. Tant el cultiu com el consum es va substituint per fruites més resistents que suporten la globalització. Per això el posam en aquesta relació de fruites locals singulars. Continua
A petició nostra, en Pau Tomàs Ramis (vegeu curriculum al final) molt amablement ens fa a mà aquests interessant aportació sobre els gegants de Sant Llorenç i sonbre “En Puput”, “el primer gegant mallorquí del qual en coneixem el nom”.
“D’on ve la tradició dels gegants? Quan sorgeix? Fa molt d’anys que a Mallorca tenim gegants integrats a les nostres festes? Qui els va introduir a la nostra illa? Quina és la tradició gegantera de Sant Llorenç des Cardassar? Continua
Encara temps de raïm. No és un mot perdut del tot. Fa part d’aquells que “es van perdent”. En la conversa habitual generalitzada es va substituint per tros, brot, bocí…
Paraula bella i específica
La imatge d’unes esforçades i diligents formigues que traginen gran (dos de blat i un de civada) cap el formiguer, serveix de canemàs a una idea que fa present Daniel Gilbert.
La ciència mostra qiue és condició humana. La “veritat” serà la que serà, però nosaltres, els humans, pensam i sentim que comparats amb els altres, superam la mitjana. Continua
Bella paraula. Molt usada per la generació que ens precedeix i ben poc per la que ens segueix.
De la conversa de cafè mantinguda avui matí se’n podria deduir que en alguns entorns familiars s’utilitzava fonamentalment en la primera de les accepcions, mentre que en altres entorns s’usava la segona. La bellesa de la parla! (de cada dia més en perill). Continua
Justificació:
Alguns assenyalen que si la població mundial és de 7.800 milions de persones, idò hi ha 7.800 milions de maneres de entendre el món i veure la “realitat”.
Parlam, idò, de termes generals.
La majoria pensam ser una mica millors que les altres persones que ens volten. Un jo en sé més que tu. Continua
A l’apartat de fruites singulars, o millor dit de fruites perdudes, hi podríem situar els lledons, fruita del lledoner (Celtis australis) en castellà “almez”. Entre la pell negre i el pinyol tan sols hi ha una capa molt prima de popa, que te un singular i característic gust. Continua