És una d’aquestes paraules substituïda per un castellanisme, en aquest cas sobaco, i encara pitjor sota l’excusa de molts que xella (aixella) mai s’ha dit per aquí i que si és una catalanada i contes d’aquests. Idò no, paraula ben mallorquina ja documentada en les rondalles de Mossèn Alcvoer que deixa a la llum “explicacions interessades”· que l’únic que volen és embullar la troca ben aposta. En resum, paraula ben mallorquina que hem de lamentar haver perdut (una més). Continua →

Paraula crec que perduda, o almanco la meva generació ja no la diu, fins al punt que quan l’he vista a la meva llista m’he pensat que se m’havia passat un valencianisme (i és que prové de xicota). La meva sorpresa ha estat trobar que el diccionari Alcover (sempre tan precís) especifica que és un  mot propi de la zona de Manacor. Idò! Continua →

Un d’aquests mots que tenia apuntat de fa temps és xecalina. I deu ser ver que està desaparegut o en desús, perquè jo personalment el desconeixia. I vosaltres vos sona? Segons el diccionari és un mot ben mallorquí… Continua →

No diria que fos un mot perdut, però com a professor que sent parlar els joves cada dia puc assegurar que pot estar en vies d’extinció (esperem que m’equivoqui ja que és un mot ben genuí). Continua →

Si bé no és un mot perdut del tot (sobretot en el sentit de dolent, encara que de cada cop se sent manco), sí que en sentit de “no trobar-se bé” ja no se diu tant i molt manco per referir-se  a una “figa flor deshabitual” (de fet, d’aquí ve l’origen del mot) Continua →

Un mot ben antic i curiós que personalment desconeixia. Ara se sent més amant (o pitjor encara amante).Un tresor lingüístic , idò, a reivindicar: Continua →

Sobretot motivat per l’expressió tan “galmesiana” (surt a diversos relats seus, com ara El garrigueer d’Infern) de “moure tesses” (en sentit de “moure discussió”) és un mot amb moltes més possibilitats que està en clar desús: Continua →

Si bé encara es pot sentir, és més habitual avui en dia usar altres expressions en el mateix sentit com boig (o ptijor, directament el castellanisme “loco”) o  capbuit.  Continua →

Per uns instants havia posat el mot “trenc” en aquest article en sentit de “perdre el trenc” (perdre la raó) i “fer trenc” (en el sentit de fer la tombada o crisi una malaltia, declarar-se la milloria), però llavors el bo d’en Guillem Pont, que no se’n perd ni una, m’ha advertit que no fa gaire ell ja havia posat aquest mot (enllaç). Així que sense més informació a aportar no tenia sentit deixar el mot i no he tengut més reimei que seguir amb la meva llista de la lletra T. El següent mot que hi havia per posar era trenques. Vos sona? I és que hi ha moltes trenques entre fer un article un pic o dos de bades😅😅 . Continua →

Quan era petit solia sentir sovint l’expressió “Ai qui al·lot més trempat” en sentit de “persona madura i bon tracte”. També record amb nostàlgia que l’aigua podia estar trempada en sentit de “preparada, a punt per entrar-hi sense que cremés ni congelés”. O una persona podia estar un dia “no gaire trempada” ja que no es trobava bé.  Si bé encara acutalment se poden sentir algunes d’aquestes expressions cal reconèixer que estan en clar retorcés, per la qual cosa les deixam apuntades aquí per a la prosperitat. Continua →