En Pep Lluís Soler, com ja deveu saber molt aficionat al món de les paraules antigues, i el qual ja ens ha fet arribar un bon grapat d’aportacions, ens recomana posar  tímbola, segons ell descoberta “l’altre dia sopant en un restaurant ja que hi havia un vi que se deia això i vaig pensar que els jovenells no la devien conèixer”. I té més raó que un sant, fins i tot jo que no som cap jovenell precisament  he hagut de fe memòria per recordar-la.

Vos deixam la fitxa petinent del mot (que el diciconari Alcover-Moll curiosament exemplifica amb un fragment de  Flor de Card del nostrat Salvador Galmés): Continua →

Sempre és un gust sentir parlar na Franciseca Meca, per la seva simpatia i pel seu parlar antic i autòcton com ja no n’hi ha. L’altre dia ella, la tia Àngela i mu mare feien rotllana al corral i ben xalesta va esmentar “vaja quines paroles s’han ajuntat”. Paroles… un mot d’aquests que cal apuntar!
Continua →

Aquesta aportació del nostre company i editor Joan Umbert no la consideraria un mot perdut, però sí que clarament està en desús. El diccionari Alcover-Moll ens aporta aquesta informació: Continua →

Si bé no és una expressió del tot perduda, fa temps que no sent pels carrers del poble l’insult “pur” o “pura” en sentit de beneitot o beneitota. Continua →

Un d’aquests mots graciosos de la contrada (el diccionari Alcover-Moll l’especifica com a mot exclusiu de la zona de Manacor) que malauradament amb el temps ha anat desapareixent. I això que encara hi ha molts de pitxorinos i pitxorines per enmig  😜 Continua →

Una d’aquestes paraules de la meva llista extensa de mots perduts que no sé exactament d’on va sortir (en això en Guillem Pont és bastant més exacte, per bona sort). Així i tot no deixa de ser un mot en desús que  val la pena recordar aquí en les seves divereses accepcions. Continua →

Entre els meus papers grocs vaig trobar documentada aquesta curiosa expressió. Com a mal documentalista no vaig pensar a posar la font (les rondalles? mon pare? na Meca? alguna altra persona major?), però cercant al diccionari Alcvoer-Moll (aquest venerable tresor) l’he trobada en diverses frases fetes pròpies de Mallorca: Continua →

Substituït per “respirar fort” o el castellà “a fondo”, aquest genuí mot se sent de cada pic manco, per això li feim un petit racó en aquesta secció. Continua →

Aquesta aportació del nostre vicepresident bostonià Joan Tomàs Matamalas segurament és un mot que encara es pot sentir a dir (potser no tant entre el jovent) sobretot en l’expressió “agafaré els topins i partiré”, però bàsicament m’ha fet gràcia posar-lo per l’origen de l’expressió, la qual segurament molta gent desconeix. Continua →